Resultats de la cerca

Escriví en diaris de l’època, com La Correspondencia de Valencia , i fundà La Correspondencia Alicantina La seva obra poètica, dispersa, fou premiada diverses vegades als Jocs Florals de Lo Rat Penat de València Cant a la llauradora valenciana ,1889 Cant a la mare , 1892 Conreà també el teatre de tipus costumista De València al Grau i Dos Marruecos, un diner 1889, El que menja de baldraga i El dengue

Mor Manuel Duran i Bas

Nomenament de reial ordre d’alcaldes catalanistes a Barcelona, Reus i Tarragona, i del ministre Manuel Duran i Bas

Feu estudis eclesiàstics iexercí de vicari en diverses poblacions, fins que el 1912 fou nomenat rector de Vall-llobrega Com a escriptor, publicà diversos articles i poemes en publicacions gironines “El Geronés”, “El Deber”, “El Faro” i, més assíduament, a “Vida” i barcelonines La Veu de Catalunya i Cu-cut Va escriure el «drama històric en tres actes i en vers» Cap d’estopes 1901 i la peça teatral en prosa Tartufisme El 1919, la collecció “Lectura Popular” recollí diversos dels seus poemes al volum Poesies 1919 Són composicions d’herència romàntica que prenen com a temes principals la…

A quinze anys guanyà el primer premi de poesia Màrius Torres i el 1966 el Joan Casulà amb Retalls del diari d’un adolescent 1967 El 1979 publicà un segon poemari, Nadir Poemes Establert a Barcelona el 1965, treballà fins al final dels anys setanta com a corrector d’estil per a nombroses editorials Edicions 62, Nova Terra, Edicions de Materials, Laia, Bruguera, Doyma i Seix i Barral Posteriorment compaginà la docència, com a catedràtic d’institut de llengua i literatura catalanes 1980-2008, amb la dedicació a la literatura director de “Els llibres de Glaucos” 1982-85 de l’editorial Laertes,…

A Espanya puja al poder el govern conservador "regeneracionista" de Silvela-Polavieja, amb el català Manuel Duran i Bas al ministeri de Gràcia i Justícia

Vida i obra Frare trinitari, pertangué al cercle preillustrat valencià del marquès de Villatorcas Publicà alguns sermons, però la seva obra més important és la Biblioteca valentina , un repertori biobibliogràfic molt deutor dels de Nicolás Antonio Els primers plecs foren publicats el 1695 el 1703 l’edició era pràcticament acabada, però per pressions internes de l’orde no aparegué fins el 1747, amb un complement de fra Ignasi Savalls Conté més de set-cents autors Bibliografia Bas Martín, N 2002 Seguí i Francès, R 2005 Vegeu bibliografia

Vida i obra Doctor en teologia, fou prevere i beneficiat a la catedral i l’hospital de València Escriví diverses obres d’història i religioses, però la seva obra més remarcable és el repertori biobibliogràfic Escritores del reino de Valencia , en dos volums València 1747-49, començat vers el 1732 amb el propòsit de corregir i millorar l’obra de Josep Rodrigues S’hi apleguen cronològicament els escriptors valencians entre el 1285 i el 1747 Hi collaboraren Jacint Segura i, sobretot, els germans Maians Bibliografia Bas Martín, N 2002 Seguí i Francès, R 2005 Vegeu bibliografia

Fou collaborador de La Revista , La Nova Revista i, amb el pseudònim Pere de Berguedà , de Ressorgiment de Buenos Aires i de “Veu Catalana” de Mèxic S’exilià a França com a pròfug militar, i més tard a Buenos Aires La seva poesia, influïda per Ventura Gassol, s’emmarca en temes populars i segueix unes pautes estètiques que tenen el seu origen en determinats tòpics del modernisme i en certes referències guimeranianes, però passats pel sedàs formal de la influènciadel noucentisme Publicà Voluptat 1926, Elegies 1933, Evocacions París 1943, amb litografies d’Edmond Desjobert, i Odes París 1945,…

Vida i obra Doctor en teologia i llicenciat en dret a València, ocupà diversos càrrecs a la cort S’adherí al bàndol francès, i a la fi de la guerra s’establí a Bordeus finalment tornà i s’establí a Elda Traduí les Riflessioni sul buon gusto de Muratori 1778 i escriví obres de sociologia i d’història econòmica i de dret plenament assimilables a la illustració europea Publicà un meritíssim Ensayo de una biblioteca española de los mejores escritores del reinado de Carlos III 1785-89, un valuós panorama de la cultura illuminista hispànica, on posa en relació progrés cultural i situació econòmica…