Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Jaume I s’apodera de Múrcia
Jaume I s’apodera de Múrcia i després, en virtut dels pactes establerts, la lliura als castellans
L’emperador germànic Enric IV s’apodera de Roma
L’emperador germànic Enric IV s’apodera de Roma i es fa coronar per l’antipapa Climent III
La flota anglo-alemanya s’apodera de la veneçolana
La flota anglo-alemanya s’apodera de la flota veneçolana per assegurar que aquest país pagui els seus deutes
Cosimo de Mèdici s’apodera del govern de la ciutat de Florència
Cosimo de Mèdici aconsegueix relegar els Albizzi i s’apodera del govern de la ciutat de Florència
La corona s’apodera del dret de Nova Ampra de la Diputació catalana
La corona s’apodera del dret de Nova Ampra de la Diputació catalana
Roger de Lloria desfà l’estol que comandava Carles de Salern a la badia de Nàpols i s’apodera d’Ischia
Roger de Lloria desfà l’estol que comandava Carles de Salern a la badia de Nàpols i s’apodera d’Ischia, illa propera a Nàpols Fa presoner Carles de Salern
Guerra del Francès
El general francès Philippe Guillaume Duhesme s’apodera de les fortaleses de Barcelona Comença la guerra del Francès
Continuen les guerres d’Itàlia
Continuen les guerres d’Itàlia Pel tractat de Granada, Ferran II d’Aragó i Lluís XII de França es reparteixen el regne de Nàpols Lluís XII s’apodera del ducat de Milà
Martí I de Catalunya-Aragó
Martí I de Catalunya-Aragó segons la miniatura dels Privilegis de la Cartoixa de Valldecrist
© Fototeca.cat
Història
Rei de Catalunya-Aragó (1396-1410) i de Sicília (Martí II) (1409-10).
Fill segon de Pere el Cerimoniós i d’ Elionor de Sicília , rebé del seu pare els títols de comte de Besalú, senescal de Catalunya 1368 i comte de Xèrica 1372, i des del 1378 afegí el càrrec de lloctinent del seu pare a València El 1372 es casà a Barcelona amb Maria de Luna , hereva del comtat de Luna i de la senyoria de Sogorb, matrimoni que ja havia estat concertat el 1361 De llurs quatre fills, Martí , Jaume, Joan i Margarida, només el primer superà la infantesa Hereu de la mare, la succeí en els seus drets a la corona siciliana, als quals uní els del seu pare, que els hi cedí…
, ,
Pere III de Catalunya-Aragó
Pere III de Catalunya-Aragó, el Cerimoniós, en un retrat atribuït a Gonçal Peris
© Fototeca.cat
Història
Literatura catalana
Historiografia catalana
Rei de Catalunya-Aragó (1336-87).
Era el fill segon d’ Alfons III i de la seva muller Teresa d’Entença , però passà a ésser l’hereu en morir infant el primogènit Setmesó i malaltís en la seva infantesa, fou després home de caràcter fort i autoritari S’educà sota la cura dels aragonesos Pero Lopes de Luna y Ximenes de Urrea , després arquebisbe de Saragossa, i Miguel de Gurrea, i cresqué entre aragonesos, puix que l’enemistat amb la madrastra Elionor de Castella i les intrigues d’aquesta el mantingueren allunyat de la cort, establerta generalment a Barcelona Pere, esdevingut rei, s’afanyà a confiscar els béns del patrimoni…
,