Resultats de la cerca

La Crida fa aparèixer una pancarta amb el lema "Freedom for Catalonia" en la cerimònia de rebuda de la flama olímpica a Empúries

Fou un hàbil i popular intèrpret de flabiol, component de la Cobla Empordanesa i, posteriorment, d’Els Rossinyols des de la seva fundació l’any 1889 A partir del 1925 rellevà el mestre Joan Masó en la direcció de l’Escola de Música de Castelló d’Empúries i de la cobla infantil Els Rossinyolets Entre el seu llegat hi ha un mètode d’execució de flabiol, el primer elaborat per a aquest instrument Fou també flautista i destacà en l’àmbit local religiós com a baix solista

Vida Aprengué les primeres nocions musicals de l’organista Quimet Serratosa i dels mestres A Laponta Callís i J Riera Estudià harmonia i composició a l’Escola Municipal de Música de Barcelona amb Enric Morera A disset anys tocà amb la Cobla Els Rossinyols, i des del 1915 fou director de la Cobla Peralada Dirigí l’escola de música de Castelló, i també la capella de cant, en substitució de Joan Grifeu La seva producció sardanística és la que li donà més renom Entre les sardanes més conegudes sobresurten Rosa de bardissa , Diumengera , A flor de llavi , Remordiment , Cercant l’amor i Visca la…

Vida Descendent de menestrals, a la seva família hi havia també altres músics, actius a les comarques gironines Estudià música a Barcelona, i el 1820 obtingué el mestratge de la catedral de Girona, on romangué només dos anys El motiu de la seva marxa de Girona no fou només la permuta amb J Barba, com apunta F Civil Segons els estudis de M Galdon, l’estat de migradesa de la seu gironina en el període liberal i la manca de recursos de la capella feren que Lleys abandonés el seu càrrec per cercar un lloc millor De Girona passà a Castelló d’Empúries, on la plaça, molt ben considerada…

Vida Durant més de vint anys dirigí la Cobla Empordanesa, en la qual tocava el fiscorn Fou professor d’aquest instrument a Figueres i compongué una gran quantitat de sardanes, entre les quals El foc de Castelló , La festa de Santa Màxima i Joguines d’una pastora , així com música de ball i obres corals També escriví misses, motets, rosaris i música coral religiosa Bibliografia Complement bibliogràfic Ripoll i Cornell, Esteve Una vida en solfa Antoni Agramont i Quintana, 1851-1906 , Ajuntament de Castelló d’Empúries, Castelló d’Empúries 1997

Fou deixeble protegit d’Antoni Agramont i intèrpret de trombó de la Cobla Empordanesa fins l’any 1889 La temporada del 1890 formà part de la Cobla Els Montgrins i, poc després, fou sollicitat de nou des de Castelló d’Empúries per a integrar-se a Els Rossinyols, on exercí de primer fiscornista i director L’any 1895 abandonà aquestes activitats en traslladar-se a Calella, lloc on dugué a terme una tasca docent Fou àmpliament conegut com a virtuós del fiscorn en l’etapa de la Cobla Empordanesa Com a compositor popular de sardanes, formà part de la darrera generació del nou-cents,…

Descendent d’una família de músics, a divuit anys es traslladà a Barcelona, on treballà com a violinista al Gran Teatre del Liceu El 1851 anà a París com a director d’una companyia de ballet, per a la qual compongué algunes obres La seva actuació a França li proporcionà molt bones crítiques i cridà l’atenció de DFE Auber Ingressà al conservatori de la capital francesa i guanyà el segon premi de composició Fou violinista i director de diversos teatres de París, fins que el 1854 tornà a Catalunya i aconseguí la plaça de mestre de capella de Castelló d’Empúries El 1858 marxà a Le…

El 1891, Pau Guanter, dit el Rossinyol, en fou nomenat director i començà, així, l’època de més gran prestigi de la formació el 1892 guanyà a Barcelona el premi d’honor de lectura a vista, i el 1902, el premi d’execució al concurs de les Festes Colombines El 1906, un any després que Pau Guanter abandonés el càrrec de director, es fusionà amb la cobla Els Agramonts Durant els anys vint entrà en un període de decadència, i el 1936 desaparegué Després de la Guerra Civil fou recuperada per Lluís Buscarons, i es mantingué fins a l’inici dels anys cinquanta amb el nom de Cobla Pau Rossinyol El 1925…

Cosí del també compositor Bonaventura Frigola i Frigola, es formà musicalment amb JJ Lleys Deixà Castelló quan tenia vint-i-quatre anys per a establir-se a Banyoles, on dirigí una escola de música que funcionava en un convent desamortitzat dependent de l’ajuntament i on exercí una prolongada tasca pedagògica El 1873 abandonà el lloc i vers el 1875 s’installà a Santa Coloma de Farners Allí dirigí la capella de música de la parròquia, que intentà reestructurar D’aquella època és l’arranjament d’un Miserere anònim, al qual canvià la instrumentació i afegí veus Fou una peça que esdevingué molt…

Inicià la seva formació musical amb J Anglada i B Frigola i el 1859 es traslladà a Barcelona per continuar els estudis amb Bernat C Puig El 1864 fou nomenat organista de l’església de Sant Just i Sant Pastor, i vuit anys més tard, mestre de capella del monestir de Santa Clara, càrrec que exercí durant quinze anys Després ocupà la mateixa plaça a la parròquia de Sant Jaume i hi romangué fins el 1907, que es retirà a un convent La seva obra compositiva inclou una gran quantitat de música religiosa, com ara Càntics del romeu a Montserrat , Càntics religiosos amb lletra de J Verdaguer, Himne del…