Resultats de la cerca

Estudià piano amb Carles G Vidiella, i composició amb Anselm Barba, Antoni Nicolau i Felip Pedrell Fou un dels pioners de la música catalana dins del moviment cultural de la Renaixença, juntament amb altres personalitats com Lluís Millet i Amadeu Vives Les seves Sis melodies per a cant i piano 1887 representen un dels primers exemples de lied català, juntament amb el cicle La Primavera 1880 de Felip Pedrell, autor del pròleg d’aquesta obra d’Alió Durant el mateix any publicà també un recull titulat Cinc cançons per a cant i piano En aquestes composicions Alió posà…

Vida S’inicià en el món de la dansa, però un accident feu que hagués d’abandonar la carrera de ballarina Conscient de les limitacions físiques de la seva filla, la seva mare la introduí en el món del cant, i inicià els estudis musicals a Buenos Aires amb A Wolken Posteriorment estudià a Roma amb E Ghibaudo, a París amb P Bernac i a Barcelona amb Conxita Badia i Dolors Frau L’any 1965 guanyà el premi a la millor mezzosoprano del Concurs Internacional de París Es distingí per les seves interpretacions en el camp de l’òpera clàssica i, sobretot, en el gènere de l’oratori Amb el seu marit, el…

Els Segadors, adaptació de Francesc Alió i Brea d’una cançó popular publicada el 1882 per Manuel Milà i Fontanals, base de l’himne nacional de Catalunya

Vida Fou alumne de CG Vidiella, amb qui estudià piano, i d’A Barba i F Alió El 1888 fundà l’Associació Musical de Barcelona, per a la difusió de la música simfònica en una Barcelona mancada llavors de temporades de concerts simfònics estables, llevat dels cicles de quaresma Exercí també la crítica musical Cap al final de segle marxà de Barcelona, passà per París i s’establí finalment a Cuba, al Vedado, on desenvolupà la seva activitat com a professor i dinamitzador de l’associacionisme musical Compongué obres de tipus religiós, peces per a cant i piano, obres de saló i un drama…

Formà part de l’Escolania de Montserrat, on rebé els primers coneixements musicals Fou organista i mestre de capella de la catedral de Barcelona i també de l’església de Santa Anna Fou un gran admirador dels grans compositors alemanys, sobretot de R Wagner, per la qual cosa viatjà fins a Bayreuth i assistí a l’estrena de Parsifal Organitzà concerts i ell mateix tocà l’harmònium al Teatre Novetats i a l’Ateneu Barcelonès Entre els seus deixebles destaquen I Albéniz, F Alió i A Noguera Compongué sobretot música religiosa, com ara una missa de rèquiem, escrita per la mort de la…

Fou dels primers compositors que s’interessaren per la cançó popular catalana Estudià amb CG Vidiella i F Alió Proper en un principi a les idees de Ll Millet, fou un dels fundadors de l’Orfeó Català, i s’encarregà de la secció de nois i de dones del cor El 1896, després que s’allunyés de Millet, fundà la Institució Catalana de Música, que es dissolgué el 1900 Gay dirigí també la Coral Catalunya Nova, fundada per E Morera Una part cabdal de la seva producció són les obres escèniques, algunes en català, com ara El jardí abandonat 1890, amb text de S Rusiñol, El llop pastor 1901 i…

Cal cercar-ne probablement l’origen en el God save the King de ThA Arne 1745, que esdevingué molt popular a Anglaterra, on s’associà a qualsevol acte solemne relacionat amb la monarquia En alguns casos, foren cants patriòtics populars que adquiriren aquesta categoria, com La Marsellesa 1792 a França o La Brabançonne 1830 a Bèlgica A Catalunya, des del final del segle XIX es feren versions d' Els Segadors Milà i Fontanals, 1882 F Alió, 1892 E Guanyavents, 1899, himne que esdevingué oficiós amb l’adveniment de la Generalitat de Catalunya 1931, i oficial, el 1993 El més freqüent,…

Vida Estudià al Conservatori de Música del Liceu amb J Sicart, i a París amb Ch Causeret, H Amiot, J Boguet i M Deschaussées També assistí als cursos públics d’A Cortot, F Poulenc, O Messiaen i P Bernac A Barcelona collaborà amb Conxita Badia, la qual acompanyà en nombrosos concerts Realitzà gires internacionals amb Victòria dels Àngels, amb la qual efectuà diversos enregistraments en directe a Tòquio 1986 i Barcelona 1987 També acompanyà Carmen Bustamante Des del 1979 es dedica intensament a la composició, amb una àmplia producció que inclou obres per a cor, piano, guitarra, orgue, quartets…

La veu funciona com un instrument de la família del vent l’aire expulsat per la caixa toràcica durant l’expiració fa vibrar les cordes vocals en passar per l’estretor de la glotis tot provocant un so fonamental Aquest s’amplifica i s’articula a les cavitats de ressonància supraglòtiques la part superior de la faringe, la boca i les fosses nassals, que en fan modificar l’altura, la intensitat i, sobretot, el timbre En el cant, i segons la intensitat del so emès, es diu que hom canta a sota veu sotto voce , amb un fil de veu, a mitja veu mezza voce o a plena veu piena voce Amb relació a la…

Vida Fou deixebla d’Enric Granados, del qual fou una intèrpret excepcional Excellí en el lied per la seva expressiva dicció i un gran domini de les llengües L’any 1913 debutà al Palau de la Música Catalana amb Parsifal , i ja de jove suscità en nombrosos compositors el desig d’escriure noves obres, algunes de les quals li foren dedicades D’aquestes, les més destacades són Gracia mía i Llorad corazón , d’Enric Granados 1913 L’infantament meravellós de Shaharazada , opus 1 1918, Verger de galanies , de R Gerhard, i Excelsior 1921, de F Pedrell Madrigals i Amoroses , d’Apelles Mestres 1926…