Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Presó per als dirigents de Manos Limpias i Ausbanc
El jutge de l’Audiència Nacional Santiago Pedraz decreta presó incondicional i sense fiança per als màxims responsables del sindicat ultra Manos Limpias i de l’associació Ausbanc, Miguel Bernad i Luis Pineda Segons les acusacions, ambdues organitzacions presentaven denúncies i querelles que retiraven a canvi de cobrar dels afectats determinades quantitats Tot i això, el dia 21 el tribunal de l’Audiència de Palma descarta apartar Manos Limpias de la causa del "cas Nóos" contra la infanta Cristina, en què es presenta com a acusació popular, ja que considera que la investigació…
Denúncia d’abusos sexuals a menors contra un monjo de Montserrat
Un antic escolta fa públics els suposats abusos que va patir el 1998 del fundador de l’agrupament escolta de l’abadia de Montserrat, el pare Andreu Soler, traspassat el 2008 En un comunicat, el monestir sosté que la qüestió ja es va tractar amb l’afectat, que es va apartar el pare Soler el qual sempre va negar l’acusació i que el Vaticà va ser informat dels fets El dia 27 un altre exescolta denuncia els abusos que va patir del mateix pare Soler el 1978 El mateix dia, es fa públic que el rector de Vilobí d’Onyar, ara retirat, va abusar de menors durant 30 anys des del 1967, quan…
Washington implanta el toc de queda per als menors d’edat
L’Ajuntament de Washington, la capital federal dels EUA, aplica el toc de queda per als menors de 18 anys, una mesura que va ser aprovada el 1995 però que fins ara no ha estat confirmada pel Tribunal d’Apellacions dels Estats Units El toc de queda prohibeix als menors de 18 anys de ser al carrer entre les 11 de la nit les 12 els caps de setmana i les 6 del matí si no van amb els seus pares La mesura, que ja és vigent en moltes altres ciutats nord-americanes, pretén apartar els joves de les drogues, la prostitució i la violència Les infraccions poden ser castigades amb penes de…
František Benda
Música
Violinista, compositor i professor de música bohemi.
De nen fou escolà de cor a Sant Nicolau de Praga 1718-20 i a la Hofkapelle de Dresden, Saxònia 1720-23 El 1723 tornà a Praga i ingressà al seminari per acabar els estudis Quan el canvi de veu el va apartar del cant, es dedicà al perfeccionament del violí Després de passar alguns anys a Viena i Varsòvia, el 1733 anà a Ruppin Brandenburg, on fou contractat per Frederic II de Prússia, al servei del qual restà fins a la seva mort En aquesta ciutat estudià composició amb els germans Graun, un dels quals succeí com a konzertmeister el 1771 El fet que no aprengués a tocar un instrument…
Johann Friedrich Doles
Música
Compositor alemany.
Fill del cantor de Steinbach, a cinc anys es quedà orfe de pare, i fou el seu germà Johann Heinrich qui li donà les primeres lliçons de música A l’edat de quinze anys obtingué, per un any, la plaça d’organista substitut de la seva escola a Schmalkalden Turíngia Posteriorment estudià a Schleusingen Turíngia, on, del 1736 al 1739, fou prefecte de cor a l’escola Allà organitzà concerts i compongué diverses obres, entre les quals motets, àries, etc El 1739 inicià els estudis de teologia a la Universitat de Leipzig, i simultàniament fou deixeble de Johann Sebastian Bach El 1743 fou…
teoria de les figures retoricomusicals
Música
En la composició musical dels segles XVI-XVIII, manera enginyosa i bella de subordinar la música al text.
Desenvolupada en l’àmbit de la polifonia vocal, és un tipus d’ornamentació musical ornamentum musicae , la finalitat de la qual és embellir o enfatitzar les paraules, creant imatges plàstiques del sentit i l’afecte continguts en el text Aquesta forma d’expressió deriva de l’aplicació de la imitatio naturae i del pensament analògic, característics del Barroc, a la música Per al compositor barroc, des de H Schütz fins a JS Bach, aquest artifici es convertí en teoria i constituí una inesgotable font d’invenció fons inventionis Dins la praxi compositiva, ha estat determinant el veïnatge de la…
orquestra
Música
Grup instrumental, format a l’entorn de la família del violí, caracteritzat per: la participació de dos o més membres d’una mateixa tessitura d’aquesta família que interpreten la seva part a l’uníson; l’estabilitat de la seva constitució, amb un líder clar i un conjunt de normes a seguir; la incorporació més o menys progressiva dels instruments de vent-fusta, i la participació d’instruments de metall i percussió.
Disposició estàndard dels instruments en una orquestra simfònica actual © Fototecacat/ Sarsanedas/Azcunce/Ventura Des de la seva creació durant el Barroc, l’orquestra ha constituït una de les institucions bàsiques de la música occidental per la quantitat i qualitat d’obres que li han estat dedicades D’entre les seves múltiples funcions destaquen la interpretació del repertori simfònic i la participació -fonamental- en l’òpera El segle XVII El naixement de l’orquestra Jean-Baptiste Lully 1632-1687 fou el primer que presentà una orquestra que es pot considerar de trets actuals, partint de…