Resultats de la cerca

Mohsen Fakhrizadeh, màxim responsable científic del programa nuclear iranià, mor prop de Teheran després d’un tiroteig entre els seus guardaespatlles i un escamot no identificat Tot i que ningú reivindica l’atemptat, les autoritats iranianes en responsabilitzen Israel que, junt amb altres estats occidentals, sostenia que Fakhrizadeh dirigia un programa d’armament nuclear encobert de l’Iran

Una bomba de gran potència esclata al mercat de Vladikavkaz, la capital d’Ossètia del Nord, i provoca la mort de 64 persones, a més de nombrosos ferits Les hipòtesis sobre els responsables de l’atemptat, el més sagnant que ha patit Rússia des de la dissolució de l’URSS, són diverses, ja que ningú en reivindica l’autoria, i a més Ossètia és situada a la conflictiva àrea del Caucas, sacsejada pels enfrontaments entre ossets i ingúixos i la situació de Txetxènia

Almenys 48 persones moren en explotar un camió a la ciutat siriana d’Azaz, a 7 km de la frontera amb Turquia És el pitjor atemptat des de l’alto el foc mediat per Rússia i Turquia al desembre del 2016 Tot i que l’autoanomenat Estat Islàmic EI i els kurds són exclosos de la treva, ningú reivindica l’atemptat La ciutat havia estat anteriorment sotmesa a combats de gran intensitat Sota el control de l’EI des del 2013, en va ser expulsat el 2014 per la milícia rebel, que té el suport de Turquia

En un atemptat terrorista a l’aeroport Atatürk, d’Istanbul, moren 42 persones i 239 resulten ferides Tres homes armats han arribat amb taxi i després d’obrir foc han fet explotar una primera bomba a la terminal d’arribades, una segona a la terminal de sortides i una tercera al pàrquing Els tres terroristes s’immolen al mateix aeroport quan són encerclats per la policia Tot i que ningú no reivindica l’atemptat, per les característiques que presenta la policia assegura que és obra de l’anomenat Estat Islàmic, contra l’aliança amb què Turquia participa en la guerra de Síria

Acaba sense acord la reunió entre els estudiants que ocupen el rectorat de la Universitat de Lleida i la direcció del centre El 17 de maig estudiants d’aquesta universitat van ocupar el rectorat en protesta per les declaracions qualificades de xenòfobes de la subdelegada del Govern espanyol a Lleida, Inma Manso, que també imparteix classes en aquest centre El dia 9 de juny una dotació dels Mossos d’Esquadra entra al rectorat per a procedir al desallotjament forçós, però no hi troba ningú En un comunicat difós per les xarxes socials, l’assemblea d’ocupació manifesta que abandona…

Moren 51 persones d’ètnia kurda, entre les quals, nombrosos infants, en un atemptat suïcida durant un casament a la ciutat de Gaziantep, al Kurdistan turc, prop de la frontera amb Síria Segons el president turc, Erdoan, que condemna l’atemptat, l’autor és un menor d’entre 12 i 14 anys que sembla que va detonar els explosius que transportava o que algú els va detonar per control remot Erdoan atribueix l’atemptat a l’Estat Islàmic, però poc després fonts del Govern turc neguen tenir-ne clars els motius i l’autor de l’atemptat, que ningú no reivindica El dia 23, l’exèrcit turc…

El 22 de juliol de l’any 1548, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Miquel d’Oms i de Sentmenat – 1576, canonge i sagristà d’Elna diputat militar Perot d’Alentorn, de Cervera diputat reial Lluís Dusai i de Dusai, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Antoni Sibil, diaca canonge de Barcelona diputat reial Joan Ferrer de Busquets, donzell de Tarragona diputat reial Guerau Sobirà, doctor en lleis El diputat eclesiàstic del trienni, Miquel d’Omsi de Sentmenat, fou canonge i sagristà d’Elna i abat de Santa Maria d’Arles des del 1564, i assistí…

El 22 de juliol de l’any 1551, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Onofre de Copons i de Vilafranca – 1552, canonge de Tarragona diputat militar Berenguer Arnau de Castre i de Pinós, baró de la Llacuna diputat reial Marc Boix, ciutadà de Tortosa oïdor eclesiàstic Baltasar de Castellbell, canonge de Lleida diputat reial Martí Joan Vilatorta, donzell diputat reial Francesc Osset, doctor en medicina Onofre de Copons i de Vilafranca, canonge de Tarragona 1515-52 i procurador de Pere de Cardona, arquebisbe de Tarragona, era fill de Berenguer de…

Els anys que van del 1620 al 1665 corresponen a un període de grans trasbalsos per a la formació històrica catalana fou una època en què s’aplegaren esdeveniments que afectaren decisivament la trajectòria de Catalunya en l’anomenat procés de construcció de l’estat modern europeu Pel que fa a les seves bases humanes i econòmiques, en les dècades anteriors a l’esclat revolucionari del 1640 sembla esgotar-se el llarg cicle expansiu posterior a la depressió de la baixa edat mitjana La inflexió de la trajectòria alcista de les sèries baptismals de les parròquies catalanes, el fre de l’onada…

El 7 de juny de 1660, amb la signatura de l’edicte de Sant Joan Lohitzune es creà el Consell Sobirà, cort suprema de totes les instàncies judicials de la nova província de Rosselló L’edicte reial fou promulgat el 10 de juny a Perpinyà i, com diu P Galibert, «significà l’establiment d’un consell per a l’administració de la justícia sobirana als comtats i vegueries del Rosselló, el Conflent i les terres adjacents» El nou Consell substituïa alhora la Generalitat, el Consell Reial, la Cambra del Domini, el Mestre Racional i la Reial Audiència, traslladades a Perpinyà el 1654 com havien demanat…