Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
Acord per tancar el "cas Neymar"
Els advocats del Futbol Club Barcelona i representants de l’Advocacia i de la Fiscalia de l’Estat signen a l’Audiència de Barcelona l’acord que posa fi a la causa per les irregularitats en el fitxatge de Neymar, denunciades el 2013 per un soci Els termes d’aquest acord estableixen que el club pagarà una multa d’uns 5,5 milions d’euros i exculpa d’aquesta manera el jugador, el president del club, Josep Maria Bartomeu, i l’expresident Sandro Rosell del delicte d’evasió fiscal Diverses personalitats vinculades al Barça, entre d’altres, l’expresident Joan Laporta 2003-10, es pronuncien en contra…
Concessió de 38 noves llicències de ràdio de FM
El Consell Executiu de la Generalitat aprova la concessió de 38 emissores de ràdio de FM, que corresponen a 22 noves freqüències i 16 renovacions El Grup Godó és el més beneficiat, ja que rep 10 freqüències, mentre que Ona Catalana gestionada pel periodista Josep Puigbò i l’empresari Bartomeu Espadalé n’obté 7 Els que es consideren més perjudicats pel repartiment són el Grup Zeta i Joaquim Maria Puyal, que reben tres emissores, COMRàdio, que no n’obté cap, i la COPE, que només veu renovada una emissora de les quatre que tenia Onda Rambla de Luis del Olmo i el Bisbat de Girona,…
Comença el judici del "cas Pretòria"
A l’Audiència Nacional de Madrid s’obre el judici del "cas Pretòria", sobre corrupció urbanística a Catalunya, descoberta el 2009 Els onze acusats, entre els quals hi ha l’exalcalde de Santa Coloma de Gramenet Bartomeu Muñoz, l’exdiputat Luis Andrés Garcia, Luigi PSC, i l’exsecretari de la Presidència 1980-90, Lluís Prenafeta, i l’exconseller Macià Alavedra, tots dos homes de confiança de l’expresident Jordi Pujol, s’enfronten a penes que oscillen entre divuit mesos i vuit anys de presó per delictes de tràfic d’influències, suborn i blanqueig de capitals per valor d’uns 45 milions d’euros El…
De la Mediterrània a la mar Tenebrosa. 1339-1650
Els navegants i comerciants catalans travessaren ben aviat l’estret de Gibraltar amb l’objectiu d’establir relacions comercials, passant per Sevilla i Lisboa, amb Anglaterra i Flandes Parallelament, amb els genovesos, s’atreviren a navegar vers el sud a desgrat del fet que, com diu Gonçal de Reparaz –un dels introductors de la geografia moderna a Catalunya i un dels fundadors de la Societat Catalana de Geografia el 1935–, “la llegenda de la mar Tenebrosa gelava la sang de les venes del més audaciós” Expedicions a les "illes Afortunades" al segle XIV De fet, nòrdics i àrabs, que ja eren a l’…
Les descobertes de Cristòfor Colom. 1492-1504
El seu origen i l’any del naixement són controvertits La tradició, en part sostinguda per documentació escrita, el fa nascut a Gènova, tesi sovint contestada per altres hipòtesis, entre les quals la d’un possible origen català, avalades també per la documentació corresponent De molt jove s’embarcà com a agent comercial i, després, com a pilot, i navegà per la Mediterrània Les pàtries de Colom El 1476, en un viatge a Anglaterra, fou atacat per pirates i arribà nàufrag a Portugal, on s’establí en el comerç de sucres per a la firma Centurione de Gènova Per aquest temps navegà cap al nord fins a…
Cafè, copa i cigar. La toponímia catalana al Carib. 1840-2000
En l’emigració catalana i hispànica cap a les economies tropicals de plantacions de canya de sucre i tabac i de cafetars, com eren Cuba, Puerto Rico i tota l’àrea del mar Carib, hi ha una gran diversitat de trajectòries individuals i familiars Toponímia i presència catalana Com succeí coetàniament a Haití, Martinica, Jamaica o Curaçao amb l’emigració francesa, britànica o holandesa, hi hagué una minoria d’emigrants que esdevingueren grans comerciants o terratinents basats en el treball esclau subministrat pel monopoli concedit a la Gran Bretanya pel tractat de Utrecht 1713 En el cas de Cuba i…
La vacuna contra el còlera i la previsió social. 1885 i 1908
Des del 1817, el còlera, confinat durant segles a l’Índia, ha esdevingut una pandèmia que ha travessat set vegades el món sencer i ha causat desenes de milers de morts El tractament de la malaltia ha estat sempre difícil i costós El 1883, el metge alemany Robert Koch va descobrir que el causant de la malaltia era un microbi que anomenà Vibrio cholerae El 1885, el metge i microbiòleg català Jaume Ferran i Clua Corbera d’Ebre, 1851 – Barcelona, 1929 inventà la primera vacuna contra el còlera Aquesta vacuna, millorada, ha estat la base de campanyes massives de vacunació, primer al País Valencià…
La internacionalització dels mestres catalans. 1884-1939
L’opció per l’ensenyament –i no, únicament, per les armes o el comerç– de la societat catalana moderna dels segles XVI-XVII té les seves arrels en Ramon Llull, Francesc Eiximenis i Joana de Lestonnac Als temps de la Illustració del segle XVIII hi ha la llavor de l’“ensenyança de minyons” de Baldiri Reixac, dels collegis d’escolapis i jesuïtes, dels seminaris i les acadèmies Professors i pedagogs Al segle XIX, les revolucions liberals assajaren un inici d’universalització de l’ensenyament L’any 1850, el ministre de Foment del govern central Antoni Ros i d’Olano Caracas, 1808 – Madrid, 1886…
Presidents i militars americans d’origen català. 1810-2000
Molts dels emigrants i dels descendents d’emigrants catalans, valencians, mallorquins i menorquins a l’Amèrica del segle XVIII esdevingueren, a poc a poc o ràpidament, "catalans d’Amèrica" Aquests catalans d’Amèrica participaren, de maneres molt diverses, en les revolucions liberals iniciades al final del segle XVIII o el començament del XIX, les quals comportaren la formació d’un bon nombre de noves repúbliques parlamentàries independents Repúbliques americanes i presidents catalans 1810-2000 La participació en aquests processos d’emancipació exigia una forta implicació en camps ben diversos…
Les revolucions liberals. 1808-1868
Els sectors més dinàmics de la societat catalana iniciaren algunes de les grans revolucions liberals del segle XIX, o bé s’hi implicaren directament El començament d’aquestes revolucions se situa en el conjunt de processos contradictoris generats al final del segle XVIII per la Revolució Americana del 1776 i la Revolució Francesa del 1789 Una revolució liberal és una revolució política el seu marc són els estats Els sectors de la societat catalana implicats en les revolucions liberals es localitzaren inicialment en dos regnes el de França i el de les Espanyes Però també a la Itàlia en…