Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
El Born Centre Cultural canvia de nom
El Born Centre Cultural canvia el nom pel de Born Centre de Cultura i Memòria El canvi, que va ser anunciat al mes de febrer i que es va implantant gradualment des d’aquest dia, és impulsat des del nou equip de govern de l’Ajuntament de Barcelona, que li vol donar una nova orientació
Retirada l’estàtua de Franco al Born
L’Ajuntament de Barcelona retira l’estàtua de Francisco Franco al Born després d’haver estat tombada per un grup de joves L’estàtua decapitada del dictador, obra de l’escultor Josep Viladomat, era, juntament amb el monument a la victòria franquista de Frederic Marès, l’element central de l’exposició "Franco, Victòria, República Impunitat i espai urbà", que l’Ajuntament de Barcelona va inaugurar el 18 d’octubre al Born Centre de Cultura i Memòria, i que serà vigent fins al febrer del 2017 L’exposició va donar lloc a una gran polèmica i des del primer dia l’estàtua del…
Inauguració del mercat del Born de Barcelona
S’inaugura la moderna construcció de ferro del mercat del Born de Barcelona, del mestre d’obres Josep Fontserè i Mestre
Inauguració del mercat central Mercabarna
S’inaugura a Barcelona el mercat central Mercabarna, que substitueix el Born
Pau i Guerra
Manifestants comunistes al passeig del Born de Barcelona el maig de 1936
Se celebra l’Onze de Setembre
Vora un milió de persones, segons la Guàrdia Urbana, participen en la gran manifestació de l’Onze de Setembre, la sisena consecutiva centrada en l’autodeterminació i la independència des del 2012 En aquesta ocasió, les persones concentrades formen una gran creu que vol simbolitzar la democràcia i la llibertat Els braços de la creu són el carrer d’Aragó, des del carrer de Casanova fins al passeig de Sant Joan, i el passeig de Gràcia, des dels Jardinets de Gràcia fins a la plaça de Catalunya A les 17 h, es fa un minut de silenci en record de les víctimes dels atemptats del 17 d’agost A les 1714…
Les festes de Sant Joan a Ciutadella
Vista de Ciutadella, taula de Santa Rosalia , segle XVII MDC / FT A Menorca, les obreries rurals, com d’altres institucions de l’Europa medieval i moderna, van ritualitzar i festejar el seu protagonisme social a través del cavall A Ciutadella es crearen jocs cavallerescos en els quals la preeminència de l’estament nobiliari va esdevenir central i que, com a Oristany, a l’illa de Sardenya, i a Sinj, a Croàcia, s’han mantingut fins als nostres dies Malgrat els fonaments medievals de les institucions i els valors que les originaren, els elements principals d’aquestes festes, tal com es coneixen…
El teatre de Francesc Fontanella
Francesc Fontanella i Garraver 1622-1701 fou el representant més genuí del teatre barroc a Catalunya La seva obra dramàtica i la lírica, transmesa per mitjà de manuscrits dels segles XVII, XVIII i inici del XIX, ha estat pràcticament desconeguda fins als nostres dies El seu teatre significa un intent prou reeixit, encara que malauradament estroncat, d’incorporar l’escena catalana als corrents imperants a Europa tant respecte a la recreació del llenguatge i a l’adscripció a les noves formes dramàtiques propugnades per Félix Lope de Vega en el Arte Nuevo de Hacer Comedias 1609 com al concepte…
El creixement urbà a les Illes
Carrer de l’estirp hebraica, Palma de Mallorca, 1788 AGS / AC Les tres illes majors de les Balears experimentaren un creixement urbà d’importància i característiques diverses al llarg del set-cents Per a Palma de Mallorca hom calcula un augment d’uns 5 000 habitants, passant dels 28 882 registrats l’any 1715 als 34 073 del 1787 Un curs irregular, amb les màximes taxes a la primera meitat del segle, una predominança del creixement rural per damunt de l’urbà, i una important densitat d’aquest, amb 134 habitants per km 2 , constitueixen alguns dels trets significatius a Mallorca D’altra banda,…
Les ciutats amb cara nova
Passeig del Born, Palma de Mallorca, sd Coll A Muntaner / JG Després de l’enderrocament de les muralles i de l’aprovació del Pla d’Eixample de Barcelona l’any 1859, es publicà, el 1861, la Ley de Ensanche de las Ciudades, on es deixava clara la participació pública en el procés per tal d’ordenar i d’impulsar la nova urbanització, els edificis de la qual quedarien en mans del capital privat Aquest, davant d’operacions d’important envergadura, s’estructurava en un sector immobiliari que es nodria de vegades del capital repatriat dels indians Les ciutats dels Països Catalans, fossin capitals…