Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Josep Ferrater i Móra publica Les formes de vida catalana
Josep Ferrater i Móra publica Les formes de vida catalana
Josep Salat i Mora publica el Tratado de monedas labradas en el Principado de Cataluña
Josep Salat i Mora publica el Tratado de monedas labradas en el Principado de Cataluña
Es publiquen obres de J.Coromines, J.Ruiz i Calonja, Vicens i Vives, J.M. de Sagarra i J. Ferrater i Móra
Es publiquen El que s’ha de saber de la llengua catalana de JCoromines, la Història de la literatura catalana de JRuiz i Calonja, Notícia de Catalunya de Vicens i Vives, les Memòries de JM de Sagarra i Les formes de la vida catalana de J Ferrater i Móra
Eleccions comunals a Andorra
L’equilibri entre les dues principals forces polítiques marca el desenvolupament de les eleccions comunals a les set parròquies d’Andorra A la capital, Andorra la Vella, s’imposa la candidata de Coalició pel Progrés, Conxita Mora, mentre a la segona parròquia en importància, les Escaldes i Engordany, la guanyadora és Lydia Magallón, del Partit Liberal En tots dos casos, el resultat suposa la reelecció de les candidates La participació global és del 77,8% del cens electoral
Una obra de govern densa i consistent (1933-1939)
En morir el president Francesc Macià el dia de Nadal de 1933 es posaven en funcionament els mecanismes per elegir-ne el successor Com recordava Josep Maria Poblet, dos candidats apareixien com a possibles relleus el que fou elegit, Lluís Companys, i Humbert Torres i Barberà Ambdós eren personalitats incloses dins del republicanisme català, amb trajectòries, però, diferents El primer procedia del republicanisme vinculat al sindicalisme i l’associacionisme pagès i era, a més, advocat i el segon, procedent del nacionalisme republicà, tenia experiència acreditada en l’administració local havia…
Entre la revolució i la guerra (1936-1939)
Per a Lluís Companys, la revolta militar del mes de juliol del 1936 no fou cap sorpresa Tenia notícies, a partir d’informadors de la policia, que la guarnició de Barcelona, d’acord amb tota una xarxa de conspiradors que tenia ramificacions per tot Espanya i el protectorat marroquí, preparava un cop d’estat contra la República Aquesta trama militar estava en contacte amb civils tant del partit tradicionalista com dels grupúsculs de l’extrema dreta espanyolista que hi havia a Catalunya De llocs i contactes diferents s’havia obtingut dades prou sòlides per a informar el Govern de la República…
Un període d’incerteses personals i polítques (1923-1931)
Acabada el 1918 la Gran Guerra, de la qual Espanya, i molt especialment Catalunya, es va beneficiar en fornir de productes una Europa que matava i moria a les trinxeres de Flandes, va començar un període de crisi per al nostre país, incapaç d’adaptar-se a la pau, durant la qual el Vell Continent va recuperar, i modernitzar, la indústria civil després de quatre anys d’esforç bèllic Els beneficis obtinguts en aquests anys de conflicte no van ser reinvertits, de manera que el món laboral no notà la bonança econòmica i començà a patir la crisi, reflectida en una creixent tensió social entre la…