Resultats de la cerca

L’arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, suspèn el rector de la parròquia de la Concepció de l’Hospitalet de Llobregat, Custodio Ballester, atorgant-li un any sabàtic Ballester va participar el 22 d’abril en una marxa de 400 persones entre les quals hi havia nombrosos exlegionaris i en la qual es reivindicava la unitat d’Espanya, i el 2016 va participar en un homenatge feixista a la División Azul celebrat a la parròquia També és conegut per les posicions ferotgement antiavortistes i homòfobes

Els responsables de restauració de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Girona mostren els frescos romànics que van ser trobats a la parròquia de Dòrria Ripollès el passat mes de novembre Les restes, que suposen la troballa més important del romànic català feta els darrers deu anys, eren amagades sota una capa de guix i mostren una seqüència en què apareixen, entre altres motius, els dotze apòstols i els quatre evangelistes

L’equilibri entre les dues principals forces polítiques marca el desenvolupament de les eleccions comunals a les set parròquies d’Andorra A la capital, Andorra la Vella, s’imposa la candidata de Coalició pel Progrés, Conxita Mora, mentre a la segona parròquia en importància, les Escaldes i Engordany, la guanyadora és Lydia Magallón, del Partit Liberal En tots dos casos, el resultat suposa la reelecció de les candidates La participació global és del 77,8% del cens electoral

S’inaugura a Andorra Funincamp, un telecabina promogut per la parròquia d’Encamp que és el sistema de transport aeri per cable més llarg d’Europa El servei, que s’ha fet amb una inversió de 3500 milions de pessetes, té 24 torres de suport i un recorregut de més de 6 km entre el nucli d’Encamp i les pistes d’esquí de Grau Roig El trajecte salva 1000 metres de desnivell i permet transportar 1500 persones cada hora

Enric Sagnier Villavecchia Barcelona, 1858-1931, primer marquès de Sagnier, va ser un dels arquitectes que va construir més edificis a l’Eixample barceloní i amb la seva obra va contribuir a donar un nou caràcter als carrers de la ciutat i també als d’altres poblacions En realitat la seva carrera professional, que es va estendre al llarg de més de quaranta anys, només es pot adscriure al Modernisme en el període central, després d’uns inicis eclèctics, mentre que als darrers anys les obres d’Enric Sagnier es poden considerar més o menys classicitzants, tot i que en molts edificis es pot…

Els primers temps A les acaballes dels anys vuitanta del segle XIX, quan el que després s’ha conegut com el Modernisme català podia donar-se per iniciat, la joieria, l’orfebreria i argenteria eren, en opinió coetània de Josep Coroleu, una indústria verament barcelonina i la que més havia progressat els darrers temps El mateix Coroleu el 1888 consignava la respectable xifra de cinquanta-cinc joiers i argenters a Barcelona, i destacava d’entre aquests les cases Vídua Masriera i fills –de fet aleshores ja Masriera Germans–, Vídua i fills de Cabot, Joaquim Feliu, Josep Guimet, Pere Bruny, i una…

Coincidint amb el canvi de segle, inicien la seva activitat professional un reduït grup de joves arquitectes mallorquins, acabats de titular, constituït per Gaspar Bennazar Moner, Jaume Alenyar Ginard, Josep Alomar Bosch, Francesc Roca Simó i Guillem Reynés Font A excepció de Reynés, format a Barcelona, tots ells havien cursat els estudis a l’Escola d’Arquitectura de Madrid, i en les seves primeres realitzacions es posà de manifest l’influx madrileny Van adoptar majoritàriament el Modernisme en algun moment de la seva trajectòria professional només Josep Alomar sembla que s’apartà de la…

Antoni Gaudí 1852-1926 Drac de ferro forjat 1885, finca Güell Barcelona RM Durant la segona meitat del segle XIX, Catalunya visqué una època de prosperitat industrial i, alhora, un desig d’integració plena en els corrents europeus En cinquanta anys 1860-1910 assolí el que d’altres nacions europees van aconseguir en un període molt més dilatat A l’època de la Restauració i, més concretament durant la preparació de l’Exposició Universal del 1888, Barcelona i d’altres ciutats catalanes assoliren una notable transformació urbana i intellectual En aquest marc, cal assenyalar la molt estreta…

L’urbanisme dels anys del Modernisme no va tenir, per definició, el caràcter teòric i global de l’urbanisme racionalista d’Ildefons Cerdà i els «homes del 1855», definits per Salvador Sanpere i Miquel No hi hagué una «Teoria general de la urbanització» com la publicada el 1867 per Cerdà, ni un «Pla d’Eixample» de Barcelona com el que fou aprovat el 1859 Però l’urbanisme del Modernisme fóra impensable sense el projecte de construir una «Barcelona moderna», o una «Nova Barcelona», dels revolucionaris del 1855 Tampoc no s’entendria l’urbanisme del Modernisme si aquest projecte de la generació…

La decoració escultòrica aplicada a l’arquitectura al final del segle XVIII i inici del XIX està constituïda fonamentalment per obres importades d’Itàlia, i tot i així fou molt escassa Durant la primera meitat del segle XIX en un nou context polític, Barcelona va trobar l’ocasió per a l’enlairament d’una nova ciutat en què es realitzaren obres importants Tant els edificis públics com els privats reclamaren la participació de l’art escultòric Es va treballar principalment en terracuita verge, sense vernís ni esmalt, encara que hi hagué excepcions En algunes ocasions s’utilitzà el ferro colat,…