Resultats de la cerca

El 1556 ingressà ala Companyia de Jesús i, traslladat a Portugal, esdevingué prefecte d’estudis, lector de llatí i vicerector del collegi Sant Antón de Lisboa L’any 1574 fou enviat a la colònia portuguesa de Goa Índia, on es convertí en conseller del gran mogol Akbar, i viatjà amb la cort pels territoris conquerits, els quals descriví detalladament en la seva obra Mongolicae legationis commentarius Juntament amb els seus comentaris, elaborà la primera carta geogràfica de l’Himàlaia, que serví a la primera expedició de missioners europeus que s’establí al Tibet El 1589 inicià una expedició…

Féu els estudis eclesiàstics a Barcelona Destinat a Amèrica, anà al Nou Regne de Granada en l’expedició de 1749 per treballar a la missió de la Guajira Veneçuela, però el projecte fracassà Exercí el seu ministeri sacerdotal a la província de Santa Marta i ensenyà teologia a la Universidad Javeriana de Bogotà L’any 1767, arrel de l’expulsió dels jesuïtes deixà Colòmbia per anar a Itàlia Humanista ben representatiu de la seva època, és autor de Trasformazione della America o sia trionfo della S Chiesa su le rovine della monarchia del dominio in America dopo la conquista fattane dai monarchi…

Ingressà a la Companyia de Jesús el 1950 El 1954 se n’anà a Bolívia L’any següent es traslladà a l’Equador, on visqué del 1955 al 1958 Hi obtingué, aquest any, a Quito, la llicenciatura en filosofia, més tard es graduà en teologia a Lovaina Bèlgica, 1962 i, el 1967, es doctorà en lletres i ciències humanes a la Sorbona de París Tornà a Bolívia on fou director del Collegi de Sant Calixt 1968-73 i 1981-82 i, del 1989 al 1995, director nacional del moviment d’educació popular i d’acció rural Fe y Alegría, organisme que depèn de l’agrupació Vachay Wasi moviment educatiu promogut per camperoles El…

És autor d’un dels més coneguts catecismes, la primera edició del qual fou publicada el 1607 Al s XIX fou traduït al català, al basc, a l’italià i a llengües filipines tagàlog, pampanga, bisaia

Passà com a missioner al Perú el 1593, i evangelitzà 1602 el sector dels indis cofanes , al nord-est de Quito, on fundà poblats, explorà el territori i féu diversos treballs sobre la llengua i els costums Fou assassinat en una revolta

Expert en diàleg interreligiós i en espiritualitat És professor de teologia espiritual a la Facultat de Teologia de Catalunya i a l’Institut de Teologia Fonamental de Sant Cugat És autor de diverses publicacions, entre les quals destaquen La mistagogía de los Ejercicios Espirituales de San Ignacio 2001,  Escletxes de Realitat Religions i revelació 2007, El desig essencial 2009,  Voces de la mística I 2009,  El Crist interior 2010,  Vers un temps de síntesi 2011,  Voces de la mística II 2012,  Nómadas del Absoluto 2012,  Sed de Ser  2013,  Déu sense Déu Una confrontació 2016, amb Josep Cobo, …

Destinat a Amèrica, el 1747 arribà a la governació del Riu de la Plata i serví a les missions de San Ignacio Miní i Córdoba Argentina Treballà pastoralment entre els pobles lules i omoampes , i, arran de la seva estada, deixà una extensa i remarcable relació etnogràfica Dins de la seva obra, cal subratllar Laudatoris de don Ignacio Duarte y Quirós, el primer llibre en llatí de Córdoba L’expulsió dels jesuïtes el feu marxar a Faenza Itàlia, on escriví Adveniente Faventiam 1787 El 1789 corregí i publicà la traducció del Directorio ascético de Scaramelli feta per P Manuel García Cal destacar,…

Fill de Ferdinando Gonzaga, marquès de Castiglione A quinze anys volgué ingressar a la Companyia de Jesús, però per l’oposició del seu pare hagué d’esperar dos anys Tingué com a director Roberto Bellarmino Alimentà ideals de missioner, però morí de la pesta que li encomanaren els malalts que assistí Fou canonitzat el 1726 La seva festa se celebra el 21 de juny

Entre els anys 1944 i 1949 estudià al collegi i seminari menor de Sant Josep Roquetes, Baix Ebre, i el mateix 1949 ingressà a la Companyia de Jesús, en la qual feu els seus vots perpetus el 1951 El 1962 fou ordenat sacerdot Estudià humanitats 1951-53, filosofia 1953-56, teologia 1959-63 i s’especialitzà en cinema i televisió a l’Escola Superior de Periodisme i Mitjans Audiovisuals de la Universitat del Sagrat Cor de Milà 1964-65 L’any 1968 fou enviat a La Paz Bolívia com a missioner, on desenvolupà, a més de la seva tasca com a sacerdot, la seva faceta periodística com a crític…

Publicà un Índice de las cosas más notables que se hallan en las cuatro partes de los Anales y las dos de la historia de Jerónimo Zurita 1604, reeditada el 1621 i el 1671 Deixà inèdites unes Rhetoricae Institutiones