Resultats de la cerca

La direcció collegiada d’Izquierda Unida designa Francesc Frutos com a cap de llista de la coalició en les properes eleccions generals, previstes per al març del 2000 El nomenament de Frutos es produeix arran de la renúncia de Julio Anguita, que dijous va ser sotmès a una operació de triple bypass que aconsella la seva retirada de l’activitat política Frutos és el secretari general del PCE des que, ara fa un any, va substituir Anguita en el càrrec

Julio Anguita expulsa de la direcció d’IU el nucli dissident de Nueva Izquierda La crisi segueix al setembre amb l’escissió d’IU a Galícia

El consell polític federal d’Izquierda Unida es reuneix per primera vegada des de les eleccions del 13 de juny, que van suposar una important davallada de la coalició El consell rebutja la dimissió del coordinador general d’IU, Julio Anguita, que accepta continuar en el càrrec sempre que els resultats electorals no condicionin un canvi en els plantejaments polítics de la coalició, i en tot cas a l’espera de la nova composició del consell, que s’ha d’aprovar el proper 20 de juliol Dels grups integrats a IU, només Tercera Vía i Espacio Alternativo han exigit la…

Les Corts d’Aragó aproven, amb els vots favorables de PSOE, IU i Chunta Aragonesista, la Llei de patrimoni cultural, que entre altres coses reconeix la cooficialitat de la llengua catalana en els territoris de la Franja de Ponent La llei proposa l’elaboració d’una llei de llengües que doni un marc jurídic específic per a regular la cooficialitat del català i l’aragonès

El candidat socialista Marcellí Iglesias és investit president d’Aragó gràcies al vot dels diputats del seu partit 23, del PAR 10 i d’IU Aquest acord tripartit, afegit a l’abstenció dels cinc diputats de la Chunta Aragonesista, supera els 28 vots del PP, partit que ha governat Aragó els darrers 12 anys amb l’excepció del període 1993-95, en mans dels socialistes Nascut a Bonansa Ribagorça el 1951, Iglesias és el primer catalanoparlant que presideix Aragó

Els municipis de l’Estat espanyol celebren els actes de presa de possessió dels regidors elegits el passat 13 de juny El PP, que des del 1995 governava en 41 capitals de província, ara només ho farà en 30, mentre que el PSOE ha incrementat les seves alcaldies de 5 a 15 capitals gràcies als pactes amb altres formacions Els principals canvis es produeixen a Pontevedra, Vigo i Ferrol per al BNG, Còrdova IU, Sevilla PSOE i Vitòria i Pamplona PP

1778 regidors bascos es reuneixen al Palau Euskalduna de Bilbao per a constituir l’Assemblea de Bascos Electes, la primera institució que abasta tot el conjunt del País Basc, la qual com a principal iniciativa decideix crear cinc comissions per a fomentar la identitat nacional d’Euskal Herria Tots els assistents són regidors electes del PNB, EA i EH per 354 municipis de Biscaia, Guipúscoa, Àlaba, Navarra i del País Basc francès El PP, el PSOE i, en menor grau, IU neguen qualsevol legitimitat a l’Assemblea

Izquierda Unida UI acorda suspendre el vincle estable amb Esquerra Unida i Alternativa EUiA pel que considera incompliments d’aquesta formació El detonant és la inclusió de Joan Josep Nuet en la llista d’ERC a les eleccions al Congrés del 28 d’abril en les quals va ser elegit El 3 de juny Nuet va dimitir del càrrec de coordinador d’EUiA, que el dia 14 va designar una direcció collegiada provisional El 3 de juliol IU aprova la creació d’una delegació a Catalunya independent d’EUiA

El Congrés dels Diputats aprova la Llei de règim personal de les Forces Armades elaborat pel ministeri que encapçala Eduardo Serra La llei fixa en 168000 el nombre màxim d’efectius de l’exèrcit professional espanyol 48000 comandaments i entre 102000 i 120000 soldats i determina la desaparició del servei militar obligatori El dictamen és aprovat amb els vots del PP i CiU, mentre que el PSOE, IU, el Grup Mixt, els diputats del PNB i de Coalició Canària hi voten en contra La llei ha de ser ratificada pel Senat abans del mes de juny

PNB, EA, EH i IU-EB, els mateixos partits que van signar el Document de Lizarra, aproven al Parlament basc una declaració que defensa la validesa de continuar endavant el procés de pau en unes “condicions d’absència permanent de totes les expressions de violència” Tot i que és la primera declaració institucional contra la violència que té el suport d’EH i, per extensió, d’HB, els partits d’àmbit estatal PP i PSOE mantenen la seva crítica contra el que interpreten com un seguiment per part de PNB i EA dels postulats del nacionalisme radical i qualifiquen el document de decebedor i…