Resultats de la cerca

Aquesta ermita, al nord del terme, enfilada a la riba esquerra del Tec, és documentada des de l’any 1235, en què Ramon de Llauro, clergue d’Elna, li feu un llegat En l’actualitat s’hi celebra un popular aplec a la diada del sant

Aquesta capella rural situada a l’extrem sud-est del terme, prop del límit amb Vilobí d’Onyar, és un edifici tardà, i refet al segle XVIII, situat davant del mas Serrallonga Surt esmentada el 1657 en una vella consueta, i tenia un concorregut aplec el dia 8 de setembre Podria tenir un origen molt més remot, bé que no consta documentalment ni arqueològicament

Aquesta església, ara esdevinguda una ermita del llogarret d’Agulló, és possible que tingui un origen molt antic, anterior a l’any 1300 Això és el que es desprèn de l’existència a l’indret de dos sarcòfags alt-medievals, bé que no hi ha cap notícia històrica que ho pugui corroborar El dia de l’aplec a l’ermita és costum de beneir rams d’olivera

L’ermita de Sant Cristòfol era emplaçada als vessants de la Cogulla, cap al sud-est del poble de Jusseu El Diccionario de P Madoz, a mitjan segle XIX, diu que ja era mig arruïnada, i fa esment d’un aplec el dia de sant Gregori En resta part de l’absis i hom creu que es tracta d’una obra de tradició romànica

Les rondalles mallorquines aparegueren en forma escrita a partir d'una sèrie de recopilacions recollides i literaturitzades per Mossèn Antoni Maria Alcover, sota el pseudònim de Jordi des Recó, i es publicaren a partir de 1880 amb el títol Aplec de Rondaies Mallorquines d'En Jordi d'es Racó, dividits en vint-i-quatre volums Les iŀlustracions foren fetes per Francesc de B Moll i Josep Moll ILLUSTRACIÓ DE LA RONDALLA “L’AMOR DE LES TRES TARONGES”

Malauradament no ens han pervingut notícies històriques d’aquesta capella, que fou destruïda en fer-se les obres de la central de Gavet Abans de la guerra civil del 1936-39 s’hi celebrava un important aplec De l’església de la Mare de Déu del Pont d’Orís només resta el perímetre dels seus murs, completament ocupats per ruïnes i bardisses, que permeten veure que era un edifici d’una sola nau, amb un absis semicircular, construït amb un aparell rústec de cÀrreu molt irregular, que no permet una datació precisa

Aquest santuari es localitza al vessant meridional de la serra que porta el seu nom, damunt la Terreta L’any 1186, Arnau, prevere de Pagerola , figura com a integrant de la comunitat de Sant Esteve del Mall El Diccionario de P Madoz, al segle XIX, fa esment d’un beneficiat de l’església que posseïa terres pròpies Els pobles de la rodalia hi feien un aplec per la Mare de Déu d’Agost Actualment el santuari resta pràcticament abandonat L’església, adossada a un gran casal, té les voltes que daten de l’època gòtica

La capella o petit santuari de Sant Quirze és situat avui dia dins la conurbació de la vila de Lloret L’edifici actual és modern, ornat amb esgrafiats, si bé sembla que dins els seus murs hi ha restes de la o les construccions anteriors Com a lloc de culte és molt antic, ja que en excavacions fetes al lloc han aparegut restes paleocristians La primera notícia coneguda és del 8 de gener de 1079, en l’acta de consagració de Sant Romà de Lloret, en la qual es diu que el terme, per migdia, “ vadit per ecclesiam sancti Chirici ” Hi ha constància de la continuïtat del seu culte i de l’aplec…

L’actual santuari formava part d’un antic priorat benedictí Per un document de l’11 de desembre de 1218 el comte Hug III d’Empúries i la seva muller Maria donaren al prior de “ Sancta Maria de Campis de Garriguela ” la tercera part del delme de la parròquia de Sant Martí de Baussitges i del domini directe d’un mas de Freixe, els dos llocs de l’actual terme d’Espolla L’any 1314 només residien al convent el prior i dos preveres seculars En els nomenclàtors del segle XIV és esmentat el “ prioratus sancte Marie de Campis” El priorat fou agregat a l’abadia de Santa Maria de Roses L’any 1592,…

El santuari de la Mare de Déu de Camp-real és situat al nord de Massoteres, al voltant del qual hi ha el petit nucli de Camp-real El lloc és esmentat en la documentació des de l’any 1040, i formava part del terme del castell de Talteüll En les escriptures que es conserven, el topònim de l’indret s’escriu amb la grafia Cambregal , i més escadusserament Cambregual En un document tardà datat el 1605, guardat a Solsona, hi ha l’acta del consell del poble de Massoteres, que solia reunir-se a Camp-real en aquella ocasió els caps de casa es reuniren dins la capella de Nostra Senyora de Cambregal Al…