Resultats de la cerca

Santa Maria de Talló Bellver de Cerdanya Rafel Miró CC BY-NC-ND 20

Santa Maria de Bell-lloc Dorres

Frontal de Sant Miquel de Soriguerola Urtx, abans de la darrera restauració, conservat al Museu Nacional d’Art de Catalunya

En els grans llacs miocens de la Cerdanya es desenvoluparen fitocenosis característiques, amb una gran diversitat funcional i qualitativa Entre les plantes de vida aquàtica, devia viure-hi la castanya d’aigua Trapa que veiem a la fotografia × 1, 3, procedent del Torrent del Pi, que acompanyava altres gèneres típicament aquàtics i també encara alguns de representats a l’actualitat, com ara Potamogeton i Salvinia Jordi Vidal / MIPS Els importants jaciments de vegetals fòssils de la Cerdanya són coneguts des de temps antic La darrera revisió sistemàtica de la flora…

Vista general de la fossa de la Cerdanya, al NW de Naüja Alta Cerdanya La fossa de la Cerdanya és una cubeta neògena limitada al S i SE per la falla de la Tet En la fotografia, presa des de la falla de la Tet mirant cap al N, s’observa que els materials conglomeràtics i lutítics rojos del Miocè mitjà, que formen els turons aixaragallats, són recoberts discordantment per pocs metres de conglomerats subhoritzontals del Quaternari part plana del cim dels turons Aquests materials quaternaris, cap al N, donen lloc a les planes de la vall de la Cerdanya i es disposen, a l’igual que els…

Aquesta església, avui completament desapareguda, era situada en un serrat homònim que s’aixeca al sud-est de Bellver Diversos documents en donen referències El més antic és de l’any 1096, en què els esposos Guillem Pere i Sicarda van vendre a Ramon Arnau i Berenguer Arnau un alou que es trobava al comtat de Cerdanya, al pagus de Talló, al terme de Bor o Pedra Aquest alou afrontava, d’una banda, amb Torrelles, d’una altra, amb la serra de Sant Agustí, d’una tercera, amb el riu Segre i d’una quarta, amb el coll de Trapa Entre els béns amb què el comte Ramon Guifré de Cerdanya va dotar Santa…

Castell erigit prop de Talló, potser en el promontori on més endavant es fundà la vila de Bellver Es documenta des del final del segle XI fins a la primera meitat del segle XII, sempre sota l’alt domini dels comtes de Cerdanya La primera notícia sobre aquesta fortalesa la proporcionen dues convinences de contingut idèntic establertes els anys 1090 i 1091 entre Folc II, vescomte de Cardona i bisbe intrús d’Urgell, i el comte Guillem I de Cerdanya Ambdós acordaren que el primer cediria al segon en feu el castell de Cardona i que Guillem faria el mateix amb el castell i…