Resultats de la cerca
Es mostren 1063 resultats
Sant Pere d’Iel (la Seu d'Urgell)
L’església de Sant Pere d’Iel fou objecte d’una deixa de dues unces d’or, segons consta en la publicació sacramental d’un testament, l’any 1064, com també d’un llegat d’una terra i una vinya l’any 1104 i, finalment, d’una donació d’unes cases situades al seu cementiri, l’any 1146 Com l’anterior, es desconeix la seva situació
Castell de Perabruna (la Torre de Cabdella)
Art romànic
Els comtes Ramon V de Pallars Jussà i Artau I de Pallars Sobirà es disputaren la possessió del lloc a la segona meitat del segle XI Sembla que el comte Artau s’apoderà de Perabruna i va aixecar-hi una fortalesa Finalment, el castell restà dins dels dominis dels comtes de Pallars Sobirà El 1194, Ramon n’era senyor, el qual amb la seva muller Bergueta el cedí al seu fill Berenguer i a la seva muller
Sant Simó de Llitera (Fraga)
Art romànic
Ermita desapareguda que possiblement cal situar vora l’Ombriu de Sant Simó Segons la llegenda, aquesta capella commemorava la capitulació de Fraga el dia de la festivitat de sant Simó i sant Judes, ço és, el 28 d’octubre de 1149 quatre dies després que Lleida Sembla que centrà un antic domini dels comtes de Pallars que passà després als templers 1174, 1190 Segons J Salarrullana, la casa ermita de sant Simó passà finalment en poder dels frares hospitalers 1317, per extinció d’aquell orde, i constituí una quadra dins el terme de Fraga
Castell de Seixan (Prats de Sornian)
Aquest castell hauria estat situat al cim del serrat que domina l’església de Santa Felicitat pel NE i constitueix avui l’extrem sud-est del terme de Prats de Sornian A l’indret hi ha encara el topònim “Castlar” El castell castrum Sixanum és documentat l’any 989 i potser es correspon al castelllone que apareix a la butlla del papa Sergi IV adreçada a Cuixà el 1011, en el terme del qual es trobava l’església de Santa Felicitat Aquest castell donà nom a una família senyorial, emigrada finalment al Conflent, com tantes altres de la Fenolleda
Castell de Vila (Vielha)
Art romànic
El castell de Vila, segons Francisco de Gracia, era situat al cap del poble Tenia planta triangular a llevant hi havia el fossat, un pont de fusta, la porta amb contramur 16 pams d’alt, defensat per cinc baluards, el mur principal 250 × 50 d’alt i 5 d’ample i sengles torrasses als angles El recinte constava de dues places d’armes, l’església i dues torres la mestra, amb cinc campanes, i l’altra, amb un capitell de llicorella Finalment, parla també de ruïnes d’edificis antics que podrien ésser romànics i d’una peça rectangular on es podia aplegar molta gent
Santa Maria de Joncadella (Sant Joan de Vilatorrada)
Art romànic
Situada dins l’antic terme de la ciutat de Manresa, al lloc de Joncadella Després de ser capella rural adquirí categoria de parròquia, per passar finalment a santuari marià Depengué de la canònica manresana El lloc és documentat des del 1064 i l’església apareix citada el 1031 La categoria de parròquia encara no la tenia poc abans del 1154 el 1218 és el primer cop que apareix amb aquesta funció, que perdé el 1879, quan fou unida a la de Sant Martí de Torroella, conservant, això no obstant, el caràcter de santuari marià molt conegut a la comarca L’actual edifici data del 1748 i no…
Castell de Jusseu (Graus)
Art romànic
El poble de Jusseu és enlairat en els primers contraforts septentrionals de la serra de la Carrodella, a 804 m d’altitud El primer esment d’aquest indret data de l’any 987, quan els homes del veí castell d’Aguilaniu, en discussió amb els de Jusseu, juraren sobre la possessió del terç d’un pou saliner, per ordre del prevere Fortuny i del visir Zamega El castell de Jusseu formà part de la frontera superior adscrita a la cora de Lleida, fins a la seva conquesta cristiana vers el 1070 De fet, l’any 1067 ja és consignat “ in extremis finibus marchiarum ” i afrontava amb els termes de Pilzà, Gavasa…
Santa Margarida de Cogullera (Sant Pere Sallavinera)
Art romànic
Aquesta església era situada dintre de l’antic terme del castell de la Llavinera Sempre fou una capella rural vinculada al mas Casa Ollera o Cogollera, com finalment se l’anomenà, situat dins el terme de la parròquia de Sant Pere Sallavinera El primer document que parla de l’existència d’aquesta capella és de l’any 1072, data en la qual un feudatari del castell de Llavinera, Ot Miró, donà a la seva muller Gerberga l’alou que tenia a Llavinera, i una de les afrontacions corresponia a l’església de Santa Margarida Posteriorment l’església torna a documentar-se quan l’any 1224 l’…
Capella de Sant Cristòfol (Gualba)
Art romànic
La capella de Sant Cristòfol es troba documentada per primera vegada l’any 1328 És possible que aquesta construcció fos erigida en èpoques anteriors, però fins avui no en tenim cap evidència Un altre document de l’any 1587 parla de la benedicció de la capella, la qual es va dur a terme després d’una restauració que va afegir alguns elements decoratius a l’edifici, a més d’ornamentar-lo amb la següent inscripció IHS 1587 Finalment, cal dir que, en commemoració dels 400 anys de la restauració ja esmentada, la parròquia de Gualba va consolidar la coberta i va arrebossar els murs a…
Santa Susanna de Can Suana (Sant Mateu de Bages)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Salo No degué passar de capella rural Depengué primerament dels comtes de Cerdanya, després del monestir de Sant Llorenç prop Bagà i finalment de la canònica de Sant Vicenç de Cardona L’església apareix esmentada el 966, i el 977 el comte Oliba Cabreta de Cerdanya donà aquesta església i la de Sant Joan de Cans al monestir de Sant Llorenç prop Bagà, constant el 983 entre les propietats del monestir en l’acta de consagració de l’església del monestir, amb el nom de Santa Susanna de Solata No sabem com, però el domini d’aquesta església…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina