Aquesta església era situada dintre de l’antic terme del castell de la Llavinera. Sempre fou una capella rural vinculada al mas Casa Ollera o Cogollera, com finalment se l’anomenà, situat dins el terme de la parròquia de Sant Pere Sallavinera.
El primer document que parla de l’existència d’aquesta capella és de l’any 1072, data en la qual un feudatari del castell de Llavinera, Ot Miró, donà a la seva muller Gerberga l’alou que tenia a Llavinera, i una de les afrontacions corresponia a l’església de Santa Margarida. Posteriorment l’església torna a documentar-se quan l’any 1224 l’abat Ramon de Sant Benet de Bages concedí a Pere Oller i a la seva muller Maria i llur fill Balaguer tot l’honor que tenien al terme del castell de Llavinera, al mas Casa Ollera, i una de les peces de terra afrontava amb el camí de Santa Margarida, i amb alou de Santa Margarida. És ben segur que el mas anomenat Casa Ollera o Ca Ollera sigui l’actual Cogollera, on es troba situada la capella. Aquesta capella encara tenia culte l’any 1685 en què el bisbe Pasqual va visitar la parròquia de Sant Pere de Sallavinera, de la qual n’era una capella vinculada al mas Cogullera. L’edifici del temple resultà seriosament afectat per la Guerra de Successió, la qual cosa motivà que s’hi deixés de celebrar culte. Posteriorment els propietaris del mas Cogullera, juntament amb altres feligresos, restauraren la capella. Aquesta quedà un temps sense culte per manca del permís del bisbe diocesà. Finalment el 7 de juliol de 1778 l’hereu del mas Cogullera, Jaume Riera Mora i Borines, demanà al bisbe de Vic el corresponent permís per poder-hi celebrar les misses que s’hi havien fundat i que estaven dotades, com també les que encomanessin els fidels que s’hostatjaven en l’hostal proper al mas. Aquesta petició fou informada favorablement i es concedí la celebració del culte.
En l’actualitat les restes de la capella es troben entremig de les runes de l’antic mas Cogullera, i gairebé són imperceptibles entremig de la brossa.