Resultats de la cerca

Malauradament no podem aportar noves dades sobre la vila d’Arestui que les conegudes sobre el seu castell, documentat des de l’any 1296 L’església de Sant Martí d’Arestui, tradicionalment sufragània de Baiasca, devia mantenir encara el seu edifici primitiu l’any 1758, quan el visitador el descriu sense sagristia i amb un campanar “ a lo antiguo ”, fent referència al seu campanar d’espadanya

Entre les mesures primordials del nou Govern del primer ministre, Timothy Harris, cal destacar l’interès per rellançar les relacions bilaterals amb els països que més poden aportar a la reactivació de l’economia de l’illa els Estats Units, els de la Unió Europea i el Brasil Les previsions per a aquest any van apuntar a un creixement del PIB per damunt del 4%, impulsat pel dinamisme del sector turístic i també de la construcció

El “ castro et villa de Pradinaç ” fou requerit l’any 1313 per Ot de Montcada, com a tutor de Pere Galceran de Pinós, al comte d’Urgell, per qui el tenia en feu, juntament amb els altres castells i llocs de la vall de Lavansa Aquests llocs i castells són els mateixos que l’any 1371 Pere Galceran de Pinós venia al capítol de la Seu d’Urgell No s’ha trobat cap més notícia ni referència documental del lloc o de la parròquia de Padrinàs que pugui aportar informació sobre la seva església

L’església de Santa Magdalena, unida a la leproseria de Santa Magdalena, situada originàriament a l’horta del Valira, fou donada al final del segle XVI al convent de Sant Agustí, que hi construí la nova església dedicada a sant Agustí Possiblement una prospecció arqueològica d’aquest edifici podria aportar informació sobre la primera construcció, de la qual, d’altra banda, no es tenen notícies documentals fins a arribar al 1347, en què, gràcies als estudis realitzats sobre els testaments d’aquest any, l’església de Santa Magdalena apareix com a beneficiària de nombrosos llegats…

Descripció de l'any hidrològic 2011-12 La Tordera, completament seca, al seu pas per Santa Maria de Palautordera, al setembre © Mireia Écija Muñoz L'any hidrològic va estar marcat per dos factors a totes les conques fluvials de Catalunya la irregularitat de les pluges, concentrades bàsicament en dos episodis durant l'any, i el fort estiatge durant els mesos de calor Aquesta combinació va provocar que alguns rius s'assequessin, com és el cas de la Tordera a Sant Celoni o del Gaià a Vilabella, i que patissin una sequera hidrològica semblant a la dels anys 2007 i 2008 Només l'episodi de pluges…

Restes de la capella de Santa Llúcia de Viu de Llevata © Jordi Coll Ros La capella de Santa Llúcia, avui dia en ruïnes, és situada dins el nucli de població de Viu de Llevata És propietat de la casa Ancelles Tot i que no se’n pot aportar cap prova documental, podria haver estat la capella castellera de la fortalesa de Viu de Llevata, documentada des del segle X JBP De les ruïnes de l’església de Santa Llúcia tan sols resta el sector nord-est, el de l’antiga capçalera L’indret es troba envaït de vegetació i molt possiblement les restes de l’estructura van ser destruïdes en ampliar…

Les dues principals formacions polítiques, el Partit Africà per la Independència de Cap Verd PAICV, en el poder, i el Moviment per la Democràcia MPD, a l’oposició, van aprovar al Parlament, el 5 de febrer, les reformes de la Constitució del 1990 Amb el nou text, fruit de sis anys de discussions, es creen els tribunals d’apeqació i s’allarga el període entre les eleccions legislatives i les presidencials Les properes legislatives se celebraran al gener del 2011 i les presidencials, sis mesos després El primer ministre, José Maria Pereira Neves, va continuar la política de diversificació…

Les notícies que es coneixen sobre aquesta capella són minses i alhora dubtoses, de manera que no permeten establir amb claredat si sant Jaume era una doble advocació de la primitiva església de Santa Eulàlia d’Estaon, o si es tractava del titular d’un segon edifici eclesiàstic d’Estaon El primer esment de l’advocació de sant Jaume vinculada a la vila d’Estaon apareix en un document datable al final del segle XV o al principi del segle XVI, en el qual s’anotà que el rector de Sant Jaume i Santa Eulàlia d’Estaon, Germà Bitort, pagava quatre lliures Posteriorment, en la visita pastoral del 1575…

Com el veí vilatge de Boldís Jussà, Boldís Sobirà es documenta pel testament d’Arnau de Prenyanosa, del 1136, per l’acta de consagració de Sant Martí de Cardós, del 1146, al qual havia d’aportar mig modi de cereal a l’any, i per l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, en què apareix com a parròquia independent Encara gaudia d’aquesta categoria el 1314, any en el qual fou visitada pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona A partir, però, del segle XV, i possiblement a causa de les greus crisis demogràfiques que havien afectat el país, sembla que Boldís Sobirà passà,…

La crisi econòmica va colpir Letònia amb una gran cruesa Segons càlculs de l'FMI, el PIB d'aquest país bàltic va decréixer un 18% durant el 2009, i fins i tot els càlculs optimistes d'aquesta institució van parlar d'una previsió d'un -4% per a l'economia letona l'any 2010 Precisament l'FMI va acordar, el 28 de juliol, un nou préstec de 278 milions de dòlars per a ajudar l'economia letona a sortir d'un sot profund que està començant a causar greus crisis socials al país Com en el cas d'altres economies de l'Europa de l'Est, Letònia haurà d'ajornar la seva cobejada adhesió a l'euro si la UE…