Resultats de la cerca

Situació Pont negat per les aigües de l’embassament de Santa Anna, del qual resta només una arcada i els dos estreps ECSA - J Giralt El pont de Tragó, negat actualment per les aigües de l’embassament de Santa Anna, és situat a un quilòmetre escàs, en direcció N, del poble abandonat de Tragó de Noguera, just al davant de la serra de Blancafort Mapa 32-13327 Situació 31TCG013474 S’hi pot accedir amb barca o bé aprofitant l’època en què el nivell de les aigües de l’embassament és bastant baix s’hi arriba pel pas de la Hirena, via natural del riu Noguera…

Aquesta església era situada vora l’hipotètic castell de Merolla, al coll de Merolla, a la divisòria d’aigües entre els rius Arija i Merdàs No passà mai d’ésser una capella, possiblement relacionada amb el castell

Església situada dintre el terme del castell de Merolla, el qual era situat al coll de Merolla, a la divisió de les aigües dels rius Arija i Merdàs Fou desafectada l’any 1388 No degué passar mai de sufragània rural

Situació Aspecte que ofereixen els forats, els quals, com a cosa curiosa, se situen només a un costat del riu F Junyent-A Mazcuñan Aquest seguit de perforacions és situat al ribatge dret del riu Llobregat, poc després que les seves aigües s’hagin esmunyit pel pont gòtic del Pont de Vilomara Long 1°52’16” - Lat 41°42’04” Aquesta població es troba emplaçada a uns 6 quilòmetres de Manresa vers migjorn Forats Al ribatge dret del riu i a uns 50 m aigües avall del pont gòtic hi ha 16 forats rodons excavats a la roca, els quals es disposen formant dos rengles asimètrics i a…

El lloc de Faió és conegut des del segle XIII 1219, Fayone La seva antiga església parroquial, dedicada a sant Joan Evangelista, era situada al poble antic, al peu del castell, negat per les aigües de l’embassament de Ribaroja Depenia del bisbat de Lleida No se’n tenen referències documentals anteriors al 1300

Situació Aquest antic pont medieval, que creuava el riuet de la Femosa, es troba uns 2 km al sud de la ciutat de Lleida, pel camí vell d’Albatàrrec Mapa 32-15 388 Situació 31TCG025072 Pont Les ruïnes d’aquest pont medieval són uns 50 m aigües amunt del nou pont actual En aquest pont modern encara es poden veure, a la part inferior, restes d’una estructura de carreus més ben tallats que podria correspondre al segle XVIII Pel que fa a les ruïnes del pont medieval, avui dia són cobertes per una espessa vegetació A la banda esquerra s’aprecia l’arrencament d’un arc de mig punt, fet de carreus…

Aquesta fortalesa es trobava al lloc de Merolla, o de Marolla, que separa el Ripollès del Berguedà per la vall de Gombrèn i serveix de divisòria de les aigües de I’Arija i del Merdàs Aquest lloc és documentat a partir de l’any 965, quan els marmessors del comte Sunifred de Cerdanya donaren al monestir de Santa Maria de Ripoll els alous de Marolla, Ginebrer i Puig de Meranges a la vall de Lillet i altres en el comtat de Besalú

El poble de Xerta és situat a la riba dreta de l’Ebre, aigües avall del cèlebre assut Actualment la seva església parroquial és un edifici barroc, amb un campanar posterior El primer esment de Xerta és de l’any 1149, en què el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona donà en alou al seu escrivà Ponç les cases i l ’heretat que el sarraí Mofereig Abenguaziri i el seu gendre tenien a Tortosa, Xerta i Andust L’església de Xerta és documentada per primera vegada a la visita pastoral del bisbe Francesc de Paolac del 1314

Aquesta torre, descrita per Francesc Carreras i Candi, que la troba documentada el 1128, diu que era situada dins el terme de Burriac, a l’extrem d’un turonet que acaba sobre l’actual carretera de Mataró a Argentona, on hi ha el sobreeixidor de les aigües de la mina de Dosrius De la “ turri vocata Cogoll qui est prope dictum locum de Argentona ” el 1203 en quedava en peu una meitat que va dibuixar i estudiar l’esmentat autor Ara no en queda res perquè es va destruir a causa d’una explotació de pedra i de materials de construcció

Probablement el lloc de Castellsalvà, ara despoblat, era situat en un tossal entre Belianes i Arbeca El 1183 consta que la seva església era sufragània de la parròquia de Santa Maria de Maldà i que depenia de la canònica de Sant Vicenç de Cardona Al final del segle XIII el lloc encara restava habitat, atenent a diversos plets dels homes de Belianes amb els de Castellsalvà per l’ús de les aigües del Riu Corb El seu abandó es produí durant el segle XIV, en una època de gran davallada demogràfica De l’església, en devien restar alguns elements fins a mitjan segle XV Se’n desconeix…