Resultats de la cerca
Es mostren 64 resultats
Castell de Puigverd d’Agramunt
Art romànic
La primera notícia històrica sobre aquest castell és de l’any 1061, en fer testament Pere Miró de Ponts, senyor o castlà de Puigverd Pere Miró determinà que, un cop morta la seva muller Sicarda, aquest castell passés a llur fill Arnau, juntament amb els de Ponts, Solsona, Agramunt, Almenara i Oliola En el cas que Arnau morís sense fills legítims aquests castells passarien al seu altre fill Bernat Si tant Bernat com Arnau morien sense fills legítims, després de la mort de la seva dona Sicarda, els castells es repartirien de la manera següent el seu germà Ramon es quedaria els…
Castell de Vallverd (Ivars d’Urgell)
Art romànic
Aquest castell era situat al petit poble de Vallverd, a ponent d’Ivars El terme de Vallverd és esmentat des del 1155, i el seu castell apareix per primera vegada documentat el 1237, any en què Guillem d’Almenara, senyor del lloc, en testament, deixà al monestir de Poblet el castell i la vila de Vallverd El terme fou del monestir de Poblet fins a la desamortització del segle XIX No es conserven vestigis del castell
Santa Magdalena de Castellserà
Art romànic
El poble de Castellserà és situat a 267 m d’altitud, al vessant de migdia de la serra d’Almenara Malauradament, les notícies de la parròquia de Castellserà són força tardanes La primera referència directa d’aquesta església és dels anys 1279-80, en què contribuí a la dècima pagada per la diòcesi d’Urgell amb motiu de les croades Com totes les parròquies d’aquest sector septentrional de l’actual comarca de l’Urgell, formava part del deganat homònim L’any 1342 era rector d’aquesta parròquia Bonafonat Riculf L’església de Castellserà torna a sortir esmentada en la relació de…
Torre de la Guàrdia d’Urgell (Tornabous)
Art romànic
Situació Torre de planta gairebé quadrada, notablement conservada, situada al mig de la població ECSA-J Bolòs La torre de la Guàrdia d’Urgell es troba sobre una petita elevació existent al mig d’aquest poble, que és un agregat del municipi de Tornabous Mapa 33-14 360 Situació 31TCG384209 La carretera que de Tornabous porta a Agramunt LV-3 231 passa al cap de 3 km per la localitat de la Guàrdia d’Urgell JRG Història Ja existia una torre en aquest indret el 1063, any en què els comtes d’Urgell Ermengol III i la seva esposa Llúcia infeudaren el castell d’Almenara a Arnau Dalmau…
Castell de la Fuliola
Art romànic
La quadra de la Fuliola, al pla del Mascançà, més enllà del castell d’Almenara, fou conquerida pel comte Ermengol IV d’Urgell, que la donà al gener del 1080 a Guillem Isarn amb la condició que hi bastís una fortificació per defensar els habitants del lloc En el seu testament del 1093 Guillem Isarn llegà el castell de la Fuliola a Santa Maria de Solsona Posteriorment el castell apareix en altres mans El 1280 el rei Pere el Gran concedí una carta de poblament a la Fuliola, per tal que els seus habitants retornessin a casa seva, d’on havien fugit a causa de les lluites que…
Castells i edificacions militars de l’Urgell anteriors al 1300
Art romànic
Mapa dels castells i les edificacions militars de l’Urgell anteriors al 1300 J Salvadó Agramunt Vila d’Agramunt Castell d’Agramunt Castell d’Almenara Castell de Mafet Castell de la Donzell Castell de Montclar Anglesola Castell d’Anglesola Castell de Montargull Belianes Castell de Belianes Castell de Castellsalvà Bellpuig Castell de Bellpuig Castellserà Castell de Castellserà Ciutadilla Castell de Ciutadilla Torre de Ciutadilla La Fuliola Castell de la Fuliola Castell de Boldú Guimerà Vila i castell de Guimerà Torre de Muntdessó o de Ravinagre Maldà Castell de Maldà Castell i…
Santa Llúcia de la Fuliola
Art romànic
Els orígens de l’església parroquial de la Fuliola es remunten al final del segle XI, en el moment de la repoblació del lloc El 1080 el comte d’Urgell Ermengol IV cedí a Guillem Isarn la quadra de la Fuliola, al pla del Mascançà, més enllà del castell d’Almenara El comte encarregà a Guillem Isarn que, a la quadra, hi bastís una fortificació per a la defensa dels habitants contra els sarraïns, i es reservà la meitat dels delmes Segurament Guillem Isarn aixecà també l’església del lloc, vinculada al bisbat d’Urgell En el seu testament del 1093, llegà la meitat dels seus béns a la…
Castell de Tornabous
Art romànic
El lloc de Tornabous fou conquerit pel comte Ermengol IV d’Urgell al segle XI L’any 1139 Ermengol VI, comte d’Urgell, cedí les quadres de Tornabous i d’Almenara a un tal Ramon Arnau La primera notícia del castell de l’indret data de l’any 1156, en què Ramon Hug i la seva muller Ermessenda donaren per aixovar a la seva filla Adalèsia i al seu marit Pere de Granollers una heretat a Montsuar i una peça de terra i una casa situades in kastrum de Tornabous A la darreria del segle XII consta que tenien drets a Tornabous els Ribelles així, l’any 1172 Gombau de Ribelles i la seva esposa…
Castells i edificacions militars de la Conca de Barberà anteriors al 1300
Art romànic
Mapa dels castells i les edificacions militars de la Conca de Barberà anteriors al 1300 J Salvadó Barberà de la Conca Castell de Barberà Castell d’Ollers Torre d’Ambigats Blancafort Castell de Blancafort Conesa Castell de Conesa Casa forta dels Montpaó Castell i vilatge de Savella Castell de Torlanda Castell de Saladern L’Espluga de Francolí Vila medieval de l’Espluga de Francolí Forès Castell de Forès Llorac Castell de Llorac Castell de Rauric Castell de la Cirera Castell d’Albió Torre d’Albió Castell de Montargull Montblanc Vila medieval de Montblanc Castell de Montblanc Castell de Lilla…
Castell de Castellserà
Art romànic
El poble de Castellserà es troba a 267 m d’altitud, al vessant de migdia de la serra d’Almenara El lloc fou conquerit a la darreria del segle XI, època en què es degué bastir el castell, integrat al comtat d’Urgell La primera referència del seu terme apareix en una escriptura datada el 1173 per la qual Guillem Seró, el seu germà Pere i llur mare Ermessenda donaren a l’obra de Santa Maria de la Seu una peça de terra que tenien a la plana d’Alúdia, la qual limitava per una part amb el terminus de Castelsseran Al començament del segle XIII era senyor de Castellserà Martí de Vall-…