Resultats de la cerca

La vila de Massalió és situada damunt d’un turó a la riba esquerra del Matarranya El lloc i el castell foren conquerits definitivament als musulmans vers l’any 1157 pel comte de Barcelona Ramon Berenguer IV Pocs anys més tard, el 1175, el rei Alfons I féu donació d’aquest indret al bisbe de Saragossa i al capítol de Sant Salvador de la mateixa ciutat De l’antiga església parroquial de Massalió hi ha referències des de l’any 1215, i consta també en les relacions de les esglésies que contribuïren a la dècima papal els anys 1279 i 1280 L’actual temple parroquial, que substituí l’església…

A uns 6 km al nord de Maella, prop de la carretera que va a Mequinensa i Fraga, hi ha les ruïnes de l’antic monestir de Santa Susanna Sembla que en aquest lloc hi hagué vida monàstica des d’època molt remota, però la primera notícia documentada del monestir de Santa Susanna és del 1227, any en què Jaume I hi establí una comunitat filial del monestir també cistercenc de Santa Maria d’Escarp Segrià Després d’un llarg període de decadència i abandonament, entre el 1796 i el 1835 fou la seu d’una comunitat de trapencs, per això l’indret també és conegut com la Trapa Entre les ruïnes…

Capella situada actualment dintre de la població Els seus orígens es remunten al segle XIII Fou reedificada després en pur estil gòtic Al llarg dels anys ha sofert algunes reconstruccions i s’hi pot observar una superposició d’estils

El lloc de Maella fou conquerit pel comte de Barcelona Ramon Berenguer IV als voltants del 1157 Anys després de la seva conquesta Alfons I el Cast donà Maella a Ximèn d’Artussella, alferes i després també majordom seu El 1203 Pere I concedí la vila a l’orde de Calatrava, que no n’aconseguí el domini total fins el 1277 L’església parroquial, documentada des del final del segle XII, també apareix en les dècimes papals dels anys 1279 i 1280 El temple ós una construcció que presenta una barreja d’estils En un portal de la façana, en la qual sobresurt un ample campanar d’espadanya de tres…

El seu territori fou ocupat inicialment pel rei Alfons I d’Aragó, a l’inici del segle XII, i definitivament a partir del 1151 pels senyors cognomenats Cambrils que lluitaven sota la bandera del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV En un primer moment el domini de l’indret correspongué als Cambrils L’any 1192 ja hi ha constància d’una església El 1209 el rei Pere I cedí tots els seus drets al terme de Lledó al bisbe de Tortosa, que així obtingué l’any següent que la parròquia de Lledó quedés adscrita a la diòcesi de Tortosa L’any 1314 el bisbe Francesc de Paolac visità la parròquia L’…

El lloc fou conquerit als voltants del 1157 i inicialment formà part del terme de Castellot, del noble gascó Espanyol de Castellot Després d’algunes discussions inicials entre ordes militars, el domini del lloc va passar als templers i d’aquests als hospitalers En les dècimes papals del segle XIII surt documentada l’església de la Ginebrosa, que consta que encara no tenia capellà pel fet de ser una població moderna L’església actual, dins el nucli antic del poble, és un edifici gòtic tardà, d’una sola nau, amb capelles entre els contraforts dels murs i una porta d’estil renaixentista A la…

La vila de la Freixneda s’assenta als vessants de llevant del tossal de Santa Bàrbara, al bell mig del terme El lloc fou conquerit entre el 1157 i el 1160 pel comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, i formà part de la Pena d’Asnarlagaia Poc després es degué construir l’església parroquial de Santa Maria, ja que l’any 1210, tant el temple com la vila foren cedits pel bisbe de Saragossa i el capítol de Sant Salvador de la mateixa ciutat a l’orde de Calatrava, amb els delmes i les primícies En substitució del primitiu edifici romànic, s’aixecà al segle XVI un nou temple parroquial, d’estil…

El lloc de Fórnols formava part integrant del gran terme del castell de Mont-roig i, per tant, va seguir les vicissituds històriques d’aquell terme, propietat primer de l’arquebisbe de Tarragona i a partir del 1209 de l’orde de Calatrava L’església parroquial apareix documentada en les dècimes papals dels anys 1279-80 Actualment és un temple d’estil gòtic de tres naus amb absis i cor, situat a peu pla, on hi ha un cadiram de mèrit i una balconada on abans del 1936 hi havia l’orgue La portalada d’accés és lateral, d’estil barroc amb elements neoclàssics Fou acabada l’any 1762

L’ermita de Sant Miquel és situada en un tossal al sector de ponent de la vila de Fondespatla Sant Miquel és el patró de la població, i consta que al segle XIV ja hi havia una capella en aquest indret

La vila de Fondespatla és situada a 710 m d’altitud, a la vora de la carretera de Vall-de-roures a Mont-roig de Tastavins El terme de Fondespatla fou donat l’any 1175 pel rei Alfons I de Catalunya-Aragó a l’arquebisbe de Saragossa, Pere de Torroja, i al capítol de Sant Salvador d’aquella ciutat, com a part integrant del terme de la Pena d’Asnarlagaia Una de les primeres mencions documentals de l’església de Fondespatla data de l’any 1232, en què el bisbe de Saragossa la dotà amb els delmes i les primícies El 1279 era regida per un vicari i el 1324 consta ja com a titular seu sant Salvador L’…