Resultats de la cerca
Es mostren 174 resultats
Santa Eugènia (Agullana)
Art romànic
Tot i que hom creu que l’ermita de Santa Eugènia té l’origen en un oratori o una capelleta existent al segle XV, pot ésser anterior, sobretot si hom en té en compte la titularitat L’edifici actual fou construït entre els anys 1630 i 1664, i fou ampliat del 1668 al 1676 Modernament ha estat restaurat
Domus de Parra (Santa Maria de Corcó)
Art romànic
Ara un gran mas de l’antic terme del castell de Cabrera i parròquia de Santa Maria de Corcó És documentat el 1190 i si bé el 1239 és anomenat mas , la documentació del 1270 en endavant sempre l’anomena domus Els seus estadants eren donzells i cavallers i la línia directa s’extingí el 1403 i passà als cavallers Aixalada i d’aquests als Fontcoberta És un gran mas molt ampliat i reformat on és difícil de veure obra medieval
Santa Maria de les Illes (Castellcir)
Art romànic
Una “ecclesia Sancte Marie de Insulis” és esmentada en documents de Sant Benet de Bages, dels anys 1062 i 1073, en delimitacions de terres situades també prop de la riera de Marfà Això fa que puguem situar-la més o menys a l’indret on el 1639 es va erigir l’actual santuari de la Mare de Déu de la Tosca, ampliat els anys 1668, 1673 i 1914, potser com a record de l’antiga església, tot i que això no es pugui provar per la distància que separa totes dues advocacions
Sant Cugat de Salt
Art romànic
El lloc de Salt és esmentat l’any 882 en un document pel qual és venuda una peça de terra “in villa que dicitur Salto” D’aquest mateix any data la referència més antiga de l’església “Sancti Cucuphatis in Salto” , en la concessió que el bisbe Teuter féu de diversos delmes a la seu de Girona Consta en diversos documents dels segles XII i XIII com a parròquia En l’època moderna l’església, sovint, és anomenada Sant Jaume per exemple en un document del 1544 L’edifici romànic antic fou tan transformat i ampliat que pràcticament no en resta res
Sant Narcís de Taialà (Sant Gregori)
Art romànic
Antiga església parroquial del poble o territori de Taialà desmembrat el 1974 i unit a Girona Sobre gran part de la seva antiga demarcació ara hi ha un nucli residencial agregat a Girona És un edifici poc característic refet i ampliat entre els segles XVII i XIX, amb un campanar gran i potent a la dreta de la façana L’any 1268 Guillem de Rupià va vendre al bisbe de Girona tots els drets que tenia a la parròquia de Sancti Narcisi de Todilano Del segle XIV en endavant el nom es transforma en Tayolano i Tayalano És l’única església antiga de la diòcesi dedicada a Sant Narcís
Torre o força de Cartellà (Maçanet de la Selva)
Art romànic
Aquest casal residencial fortificat fou inicialment el solar o residència del llinatge dels Maçanet, feudataris del lloc, documentats des de l’any 1116 amb Bernat de Maçanet La seva pubilla, Ermessenda de Maçanet, s’havia casat amb Arnau de Cartellà, i en morir l’any 1213 llegà el casal al seu fill segon Bernat de Cartellà, que originà el llinatge dels Cartellà de Maçanet aquests, alhora, donaren el nom actual al casal o força L’edifici actual, situat al costat de la carretera de Barcelona a Girona, conserva una antiga torre circular, un bonic pati, on hi ha la façana renaixentista de la…
Santa Maria de Mansolí (Sant Hilari Sacalm)
Art romànic
És l’antiga església filial de Sant Hilari Sacalm i durant un temps parròquia independent Es troba prop de la riera d’Osor o de la Font Picant, uns 3 km aigua avall de la població de Sant Hilari, entre la riera i la carretera “ Santa Maria de Manzulino ” és documentada des del 1038 amb el mateix nom és citada en les tres llistes de parròquies de la diòcesi de Vic, anteriors al 1150, com a filial de Sant Hilari Fou parròquia independent, entre el segle XIII i mitjan segle XIV, i de nou a partir del 1878, en erigir-se una església nova la vella va quedar com a santuari És un edifici rectangular…
Santa Maria d’Aguilella (Barbens)
Art romànic
El petit veïnat d’Aguilella és situat en un enclavament del municipi de Barbens entre els termes municipals de Tornabous, Anglesola i Tàrrega l’Urgell La seva església és documentada per primera vegada en l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona de l’any 1098, on consta com una de les esglésies subjectes a l’esmentada canònica L’any 1178 el bisbe d’Arnau i el capítol d’Urgell concediren a Ramon de Torroja, entre altres béns i drets, la capellania de l’església d’Aguilella mentre visqués Després de la seva mort, la capellania d’Aguilella podia restar en mans de la família Torroja…
Santa Maria de l’Ametlla (Camarasa)
Art romànic
El castell de l’Ametlla fou conquerit vers mitjan segle XI per Arnau Mir de Tost, en el mateix moment que els castells d’Oroners i de Sant Oïsme, que a l’origen foren considerats del terme de la vall d’Àger Tanmateix, una de les primeres referències documentals de l’església parroquial de Santa Maria la proporciona una butlla de confirmació de béns del papa Alexandre III, atorgada l’any 1162 a la canònica de Sant Pere d’Àger entre les propietats de l’esmentada abadia, hi figura l’ecciesiam de Mindula , la possessió de la qual tornà a ser ratificada en una altra butlla papal l’any 1179 L’…
Sant Salvador de Fondespatla
Art romànic
La vila de Fondespatla és situada a 710 m d’altitud, a la vora de la carretera de Vall-de-roures a Mont-roig de Tastavins El terme de Fondespatla fou donat l’any 1175 pel rei Alfons I de Catalunya-Aragó a l’arquebisbe de Saragossa, Pere de Torroja, i al capítol de Sant Salvador d’aquella ciutat, com a part integrant del terme de la Pena d’Asnarlagaia Una de les primeres mencions documentals de l’església de Fondespatla data de l’any 1232, en què el bisbe de Saragossa la dotà amb els delmes i les primícies El 1279 era regida per un vicari i el 1324 consta ja com a titular seu sant Salvador L’…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina