Resultats de la cerca

La fortalesa d’Agramunt, avui desapareguda, ocupava el capdamunt d’un tossal conegut encara com a tossal del Castell, situat a la banda de ponent del nucli antic de la població El castell d’Agramunt fou bastit o reconstruït a mitjan segle XI, en el moment en què el comte Ermengol III conquerí la vila i el terme i els incorporà al comtat d’Urgell Aquest castell fou una possessió tradicional dels comtes d’Urgell, que el conservaren fins a la fi del comtat, a l’inici del segle XV La primera referència a aquesta fortalesa és de l’any 1051, en què el comte Ermengol III concedí el castell d’…

Situació Vista des de llevant dels absis consolidats de l’antiga església del castell ECSA - F Junyent - A Mazcuñán Les ruïnes de l’església són situades dins l’àmbit del castell, vers la banda sud-occidental FJM-AMB Mapa 35-15391 Situació 31TCG892015 Història Aquesta església es trobava a l’antic terme del castell de Claramunt, dins de les muralles del castell Inicialment fou la parròquia de tot el terme, posteriorment s’independitzaren moltes de les seves esglésies sufragànies Fins i tot ella mateixa deixà de tenir culte i les funcions parroquials es traslladaren a un altre lloc on s’havia…

Situació Vista aèria del sector del nucli antic de la vila entorn de l’església de Santa Maria ECSA-J Todó La vila d’Agramunt és situada al nord de la comarca, en una antiga cruïlla de camins Agramunt esdevingué durant l’edat mitjana una de les principals viles del comtat d’Urgell Mapa 33-14 360 Situació 31TCG422282 Per a arribar a Agramunt des de Tàrrega, cal prendre la carretera C-240 en direcció nord CPO Història La vila d’Agramunt té el seu origen en el castell del mateix nom, ara desaparegut, al voltant del qual es bastí el primitiu nucli de la població El primer esment d’aquest castell…

Situació La capella de Santa Margarida, adossada al mas de Santa Margarida, antigament anomenat de Vila-seca, es troba gairebé tocant el límit municipal entre Santa Maria de Corcó i Sant Pere de Torelló, dintre, però, del primer i de la parròquia de Sant Martí Sescorts, a uns 750 m d’altitud, al cim d’una serralada Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 294-M781 x 44,9 —y 56,6 31 tdg 449566 Hi menen dos camins, un que surt del poblet de Sant Martí Sescorts i s’enfila vers els masos Ferrerons i Can Fanal, i l’…

Conquesta i repoblació a l’alta Noguera Vista aèria del castell d'Alòs, conquerit als àrabs a l'inici del segle XI pel comte Ramon Borrell I de Barcelona, tutor d'Ermengol II d'Urgell Més tard, el 1058, fou infeudat al magnat Arnau Mir de Tost ECSA - M Catalán El primer capítol —i el més important— de la conquesta i la repoblació de la contrada de l’alta Noguera s’inscriu en les gestes i l’acció del cavaller urgellità Arnau Mir de Tost, que fou vassall i puntal en tot moment de la política expansionista dels comtes i els bisbes d’Urgell En el moment de la seva majoria d’edat, el 1018-19, a la…

L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia Mapa dels castells i altres edificacions militars de la Baixa Ribagorça anteriors al 1300 JE Zamora i J Boix Mapa dels castells i altres edificacions militars de l’Alta Ribagorça anteriors al 1300 JE Zamora i J Boix Al territori històric de la Ribagorça, que s’estén des del Pallars, a llevant, fins a la vall del Cinca, a ponent, podem diferenciar, d’una manera clara, una zona septentrional, organitzada des d’una època molt reculada en valls, i una zona meridional, que s’organitzà aviat com a terra de frontera Els límits entre l’una i l’altra…