Resultats de la cerca

Fa relativament pocs anys, es va localitzar dalt d’una serreta propera a la divisòria dels termes municipals de Rocafort i Mura, però en el vessant d’aquest darrer municipi, les restes d’aquesta antiga capella, documentada l’any 994

Situada dins l’antic terme del castell de Rocafort, si bé en la parròquia de Mura, comptant que els límits civils no hagin variat No degué passar mai de capella rural, encara que és esmentada com a sufragània L’església apareix esmentada el 993, quan el comte Ramon Borrell vengué l’església de Sant Martí de Mura, juntament amb les esglésies sufragànies de Santa Maria de Rocafort i Sant Abundi Segurament que restà vinculada a Santa Maria de Mura, car un rector d’aquesta església, el 1338, feu deixes a totes les esglésies de Mura i entre elles figura la de Sant Abundi Les actuals restes no…

Aquesta església era en l’antic terme del castell de la Guàrdia, dins de l’àmbit parroquial de Sant Pau de la Guàrdia Fou sempre una capella destinada a servir de culte a un grup de masos del sector nord-oriental del terme Posteriorment fou substituïda per un altre edifici de la parròquia de Sant Pau de la Guàrdia Sant Pau n’esdevingué el titular, mentre que sant Abundí restava només com a titular d’un altar Aquesta església no es documenta fins al segle XII, que s’esmenten els drets i les pertinences del senyor major del castell de la Guàrdia, entre les quals figura el mas Elies i el domini…

Situació Detall de l’interior de les ruïnes de Sant Pau de la Guàrdia J Pahissa L’església és situada al mateix indret on s’escampen les ruïnes del castell FJM-AMB Mapa 35-15391 Situació 31TCG979074 Història Aquesta església es trobava en l’antic terme del castell de la Guàrdia Tingué funcions parroquials del sector oriental del terme, però posteriorment es convertí en sufragània de la parròquia del Bruc més tard va esdevenir de nou parròquia, però traslladant el culte a un altre temple El castell de la Guàrdia es documenta a partir de l’any 931, quan Guadamir, sacerdot, i el seu germà Lunes…

Mapa de l'Anoia, amb la senyalització dels tres bisbats que en època medieval es repartien el seu territori i amb indicació de totes les esglésies conegudes anteriors al 1300 C Puigferrat i F Sabaté Argençola Sant Llorenç d’Argençola Santa Maria de Clariana Santa Maria del castell de Clariana Sant Maur de Contrast Sant Martí d’Albarells Sant Pere de la Goda Sant Jaume de Rocamora Sant Bartomeu de Carbasí Sant Genís de Porquerisses Sant Pere Desvim o del Vim Bellprat Sant Miquel del castell de Queralt Sant Jaume de Queralt Sant Esteve de Ferriols El Bruc Santa Maria del Bruc Sant Pere de…

Aguilar de Segarra Sant Andreu d’Aguilar Sant Joan d’Aguilar Santa Maria de Maçana o del Grauet Santa Magdalena del Còdol-rodon Santa Margarida de Comallonga Sant Miquel del Castell de Castellar Sant Esteve de Castellar Sant Valentí de cal Tinet de Castellar Sant Julià de Puigfarner Santa Maria de les Coromines Santa Maria de Malencosa Artés Santa Maria d’Artés Santa Fe de Salabernada Avinyó Sant Joan d’Avinyó Sant Sadurní del Pla Santa Eugènia de Relat Sant Marçal de Relat Santa Maria d’Horta Balsareny Santa Maria Santa Maria del Castell de Balsareny Sant Ramon de Sobirana de Ferrans Sant…

Els estudis sobre l’art romànic de Catalunya El projecte de Catalunya Romànica d’establir el corpus de l’art romànic català arreu de la geografia catalana s’emmarca en una línia d’empreses enciclopèdiques que pot arrencar de l’obra de Josep Puig i Cadafalch, a començament de segle, o de l’anterior i, sovint oblidada, empresa concebuda per Lluís Domènech i Montaner * J Puig i Cadafalch collaborà en la Historia General del Arte , monumental publicació en vuit volums dirigida per L Domènech i Montaner a l’entorn de les temàtiques artístiques El primer volum, aparegut el 1886, fou redactat pel…