Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Sant Pere de la Goda (Argençola)
Art romànic
Situació Edifici romànic tardà, recentment restaurat ECSA - F Junyent i A Mazcuñán L’església és situada en un relleix d’un turó que es dreça en un lloc enclotat, sota mateix de la carretera, entre Santa Coloma de Queralt i Sant Martí de Tous, en un apèndix territorial, a la banda meridional del terme Mapa 34-15390 Situació 31TCG712026 S’hi arriba per un camí carreter que s’inicia, a mà esquerra, prop del quilòmetre 12 de la carretera d’Igualada a Santa Coloma de Queralt, bé que, en aquest cas, és millor agafar-ne un altre en més bon estat que arrenca de la mateixa carretera poc abans del…
Sant Llorenç de Campdevànol
Art romànic
Situació Vista del campanar, una peça truncada o inacabada, en treballs visible a causa de l’heura, amb decoració a base d’arcuacions cegues M Anglada L’antiga parròquia de Sant Llorenç de Campdevànol es troba situada a la vall del riu Merlès, al vessant esquerre, vora la carretera GE-401, de Campdevànol a la Pobla de Lillet Mapa 255M781 Situació 31TDG281761 L’edifici es troba separat uns 60 m del punt quilomètric 3,900 de la carretera esmentada MAB Història La parròquia de Sant Llorenç fou la segona que s’originà en l’organització religiosa de la vida de “ Campo de Vanalo ”, nom antic de…
Santa Maria de Tagamanent
Art romànic
Situació Façana de ponent de l’església, amb restes del clos tancat que la precedia després de la seva restauració M Anglada Aspecte de l’església i ruïnes de la rectoria des de la part de llevant M Anglada L’església de Santa Maria de Tagamanent queda a l’extrem nord-oest del planell que corona el turó homònim de forma troncocònica visible des de la major part de la plana de Vic Des del cim, a una altura de 1 055 m, es dominen tots els pics que delimiten el terme municipal, alguns superiors als 1 000 m Mapa L37-14364 Situació 31TDG416223 Hi ha tres pistes per anar-hi la més curta i…
El marc històric del romànic del Segrià, les Garrigues i el Pla d’Urgell
Art romànic
De la prehistòria a la fi del món ibèric Vista aèria de la planura del Segrià, amb el riu que li donà el nom i la ciutat de Lleida al fons ECSA-J Todó Els senyals més antics de la presència humana en aquestes comarques comencen a ser revelats per la investigació en temps molt recents, i constitueixen, paradoxalment, el capítol més nou, encara mal conegut Així, només podem parlar, respecte al paleolític inferior, de la presència d’algun chopper, chopping tool o bifaç a les terrasses del Segre i a altres cursos d’aigua menys importants, però no tenim cap jaciment pròpiament dit que es pugui…
Territori i jurisdicció del Segrià, les Garrigues i el Pla d’Urgell
Art romànic
Culminació i obsolescència comtal En encetar-se el darrer quart del segle XI, els comtes de Barcelona i d’Urgell, alhora que adeqüen els moviments militars a la frontera segons els tractes diplomàtics amb les taifes —sobretot pels pactes amb Lleida i l’arribada de les suculentes paries—, competeixen mútuament pel que fa a la seva expansió Abocats a la plana mascançana —la planura estèril amb l’ocupació densificada en la centúria precedent per la societat andalusina mitjançant establiments agropecuaris—, la confrontació de les respectives expansions defineix, en l’antepenúltima dècada del…