Situació
Edifici romànic tardà, recentment restaurat.
ECSA - F. Junyent i A. Mazcuñán
L’església és situada en un relleix d’un turó que es dreça en un lloc enclotat, sota mateix de la carretera, entre Santa Coloma de Queralt i Sant Martí de Tous, en un apèndix territorial, a la banda meridional del terme.
Mapa: 34-15(390). Situació: 31TCG712026.
S’hi arriba per un camí carreter que s’inicia, a mà esquerra, prop del quilòmetre 12 de la carretera d’Igualada a Santa Coloma de Queralt, bé que, en aquest cas, és millor agafar-ne un altre (en més bon estat) que arrenca de la mateixa carretera poc abans del quilòmetre 15. (FJM-AMB)
Història
Aquesta església es trobava situada dins l’antic terme del castell de la Goda. Inicialment, tingué la consideració de parròquia, però la perdé posteriorment per passar a sufragània.
La primera vegada que s’esmenta el terme és l’any 960, en què el comte Borrell donà al seu fidel Isarn, fill de Sala de Conflent, el castell de la Roqueta, en el terme de Fontanet, que el seu pare havia aprisiat. El castell donat afrontava amb el terme anomenat Hort de Goda (Orto de Goda).
L’existència de l’església i de la seva consideració de parròquia es troba en una llista de parròquies del bisbat de Vic, datable entre els anys 1025 i 1050, on apareix la parròquia de Goda. La darrera confirmació com a parròquia és anterior a l’any 1145. Després deixa d’aparèixer en les llistes parroquials dels segles XIV i XV, i tampoc figura en la visita pastoral que l’any 1331 realitzà el bisbe de Vic, Galceran Sacosta. Així, entre el segle XIII i el principi del XIV la parròquia de la Goda passà a ser sufragània de Fiol.
Actualment, l’església no té culte, i després d’anys d’abandó i d’una progressiva degradació, s’ha restaurat la part del campanar que s’havia malmès. (ABC)
Església
Es tracta d’un edifici d’estructura simple compost d’una sola nau, sense absis (l’espai presbiteral és delimitat per un esglaó), la qual és coberta amb una volta força apuntada que arrenca d’una cornisa estesa al llarg dels murs laterals.
L’edifici era il·luminat a través d’una finestra, ara obturada, situada al centre del mur de llevant, on s’adossa el mas que li fa costat. La finestra, que sembla de doble esqueixada, és coronada amb un arc de mig punt. L’aportació lumínica era completada amb una altra finestra, actualment també inutilitzada, situada a l’inici del mur sud, més una altra en forma de creu que és l’única que encara té ús.
La porta d’ingrés, oberta a ponent, és formada per un arc de mig punt fet amb grosses dovelles, el qual és extradossat per una arquivolta que retorna, a cada banda, en imposta.
El mur de ponent és realçat amb un esvelt campanar d’espadanya de dues obertures, coronades per arcs apuntats fets amb dovelles, amb l’ornamentació d’una creu a la cúspide. Els paraments externs, que són totalment llisos, han estat aparellats amb carreus de mides irregulars, poc treballats i disposats en filades horitzontals força desdibuixades.
Sens dubte que es tracta d’una obra romànica força tardana, bastida segurament a les acaballes del segle XII, o potser millor encara, en un període, fins i tot avançat, del segle següent.
L’edifici és ben conservat, bo i més després d’haver estat restaurat encertadament. (FJM-AMB)
Bibliografia
- Pladevall, 1971-72, pàgs. 283-304
- Els castells catalans, 1976, vol.V, pàgs. 165-170
- Buron, 1980, pàg. 86