Resultats de la cerca

Situació Basament de la torre del castell, d’època romànica, que s’aixecava al centre d’una estructura semicircular d’aparell ciclopi, de carreus encoixinats, considerada d’època romana ECSA-J Bolòs Les ruïnes de la torre del castell de Castellnou d’Ossó es troben al capdamunt d’un petit turó situat a la vora dreta del Sió, dominant les cases de la població nascuda al seu empar Mapa 33-14 360 Situació 31TCG459259 A Castellnou d’Ossó s’hi accedeix fàcilment des de Cervera per la carretera L-303 en direcció a Agramunt Un cop passat el poble d’Ossó de Sió, cal desviar-se per una via…

Església parroquial esmentada des del 964 Entre els anys 1072 i 1198 la documentació l’anomena indistintament Sant Fruitós in Kastro Terciolo o Castrotercioli i Sant Fruitós de Genebreda , bé que del final del segle XII en endavant sempre s’esmenta únicament amb el cognom de Castellterçol L’apellatiu de Ginebreda el devia rebre de l’antiga villa o gran propietat de la Ginebreda, encara subsistent al nord de la vila L’església de Sant Fruitós va esdevenir el centre d’una gran parroquia i població El 1130 l’església amb la seva sufragània de Sant Julià d’Úixols fou cedida al…

La primera menció d’aquesta església situada al poble de Pontons és del 1196, any en què Ramon d’Òdena llegà deu sous a Santa Maria de Pontons en el seu testament Ramon d’Òdena deixà també al seu fill els castells d’Òdena, Rubinat, Montlleó i Pontons Originàriament, Santa Maria de Pontons fou una església sufragània dependent de Sant Joan de la Muntanya Quan el centre d’interès deixà d’ésser l’antiga església de Sant Joan de la Muntanya, el centre de la parròquia es desplaçà a la nova població fortificada, creada als peus de l’església sufragània de Santa Magdalena abans de Santa Maria, que…

Aquesta església era situada dins l’antic terme del castell de Sisquer Inicialment degué ésser una simple capella o sufragània, que passà posteriorment a tenir funcions parroquials que en un moment indeterminat perdé En l’actualitat és centre d’una parròquia molt més àmplia Estigué vinculada al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, com a propietat del monestir de Sant Llorenç de Morunys Les primeres notícies de l’església es troben a l’acta de consagració del 1040 de l’església del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, on, entre les esglésies de la vall de Lord pròpies del…

Aquesta església parroquial es troba vora les restes de l’antic castell de Granollers, centre de la baronia homònima L’any 1065 Guillem Guifré en el seu testament la donà a la canònica de Girona En aquesta parròquia posseí algunes terres el monestir de Santa Maria d’Amer

Aquesta església apareix documentada per primera vegada en una relació de parròquies del bisbat de Vic de la primera meitat del segle XII Al final del segle XVI la parròquia d’Utxafava, juntament amb altres esglésies dels rodals, passà al bisbat de Solsona L’església actual, al centre del poble, és un edifici modern, del segle XIX

El poble de Benavent és situat a uns 9 km al nord de Lleida, al centre del que hauria estat el Segrià antic El seu terme conforma una petita vall plana regada pel torrent de Vallporcar i una extensa xarxa de sèquies Sembla que Benavent fou una explotació d’origen andalusí que el comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, hauria atorgat al cavaller Guillem de Benavent De fet, els anys 1191 i 1207, el seu fill, Gombau de Benavent, cedí a Pere Lanzavil i Pere de Colona, respectivament, les dues meitats del seu domini Tenim referències molt primerenques de la seva església parroquial,…

Aquesta fortalesa fou el centre d’una quadra del terme del castell de Vallfogona Hom sap que aquesta torre i tota la quadra de Carbonells fou una possessió de la sotscomanda templera, més tard hospitalera, de Vallfogona Per una visita prioral feta a la sotscomanda de Vallfogona l’any 1661, hom té referència que el terme de la torre i quadra de Carbonells ja es trobava rònec i despoblat

Santuari marià situat al nord-oest de la vila de Mont-roig del Camp, en un esperó rocallós L’ermita, que fou un centre devocional comarcal, és documentada des del 1230 Fou refeta després del pas dels francesos, el 1811 La imatge original de la Mare de Déu fou destruïda el 1936 Sobre l’ermita, al cim del turó, hi ha una capella dedicada a sant Ramon, existent almenys des del segle XVI

Situació Es troben al turó anomenat Puig de Sant Daniel , que s’aixeca al marge esquerre de la riera de Fonollosa, poc abans que aquesta vessi les seves aigües al riu Cardener Long 1°47’50” - Lat 41°45’15” Alguna de les tombes a les quals es referia J Guitart el 1932 F Baltà Conjunt de les ruïnes d’un possible habitatge medieval, les quals demanen una campanya de neteja F Baltà Per anar-hi cal agafar la carretera Manresa-Calaf A menys d’un quilòmetre de començada, just passat el pont que travessa la riera de Fonollosa, surt un camí a mà dreta el qual, seguint la carena, porta al puig en uns 5…