Resultats de la cerca

Aquesta ermita és documentada per primera vegada el 1496 Probablement fou bastida pels cartoixans d’Escaladei, en el lloc conegut com el “Desert de sant Onofre” Hom diu que en aquest lloc hi havia hagut una ermita anterior, de la qual, documentalment, no hi ha cap notícia coneguda Ara bé, tot i la manca de notícies directes, la dedicació a sant Joan, l’esment al “desert” i la situació de l’ermita fan més que probable la presència eremítica en aquest indret des de temps molt anteriors a la primera data coneguda L’ermita es va refer cap a l’any 1780

Aquesta església és coneguda per una única notícia que apareix en la dècima de la diòcesi d’Urgell del 1391 Entre els capellans de Castellserà i Boldú hom fa esment del de la “Torre d’en Erau” La torre de n’Eral, que ha donat nom a un petit agregat de Penelles, sembla que es trobava a l’indret de la finca avui coneguda com a Castell o Torre del Remei, on hi ha el santuari del Remei És probable que aquesta església del Remei sigui la successora de l’església de la torre de n’Eral, segurament dedicada a santa Maria, documentada al final del segle XIV Tanmateix, tampoc…

Ermita o capella ermitana coneguda des del 1314, que consta servida per ermitans al segle XV Ja es trobava derruida al segle XVIII

Desconeixem qualsevol referència documental sobre aquesta masia Segons LI Almerich fou una casa forta durant els segles XIII-XV, i era coneguda com a Ca Damada

El lloc i la quadra de Fluvià, documentats des del segle XI, disposaven d’una capella dedicada a sant Jordi que sembla que tingué uns orígens parallels als del seu castell De fet, en una llista de donants de llànties d’oli a Santa Maria de Guissona datable entre el 1040 i el 1100 hi consta un tal Guillem, prevere de Fluvià, molt probablement encarregat de l’església de Sant Jordi Les referències directes d’aquesta capella són força tardanes El 1337 el bisbe d’Urgell concedí permís a Arnau de Fluvià per tal que ell i els seus descendents poguessin rebre sepultura a la capella de Sant Jordi de…

Aquesta església és coneguda gràcies a l’acta de dotació de Sant Esteve del Mall del 1016, on consta que una terra d’aquesta església era emplaçada vora el camí públic No se’n coneix cap més referència

Prop del mas de Can Taulé hi ha una tomba excavada a la roca, coneguda popularment amb el nom del “Lladre Traïdor” L’enterrament es presenta isolat, i mostra la típica orientació est-oest, restant violat ja d’antic

En l’acta de consagració de l’església de Santa Cecília d’Elins de l’any 1080, entre les esglésies amb què fou dotada s esmenta l’església de Sant Pere de Biscarri, única referència coneguda d’aquesta església de la qual s’ignora on fou bastida

Situació Vista exterior de la capçalera d’aquesta arruïnada església, coneguda popularment amb el nom de Santa Soleta Arxiu Gavín Les ruïnes de l’església de Sant Miquel, coneguda amb el nom de Santa Soleta, són al cim d’un serrat, entre dos barrancs, al peu del camí que puja cap al santuari del Sant del Bosc JAA Mapa 33-12290 Situació 31TCG295572 Història Fins a l’actualitat, no s’han localitzat notícies històriques documentals que aportin dades sobre el seu passat, tot i que per les restes que ens han pervingut el seu origen es remunta a l’època medieval MLIR…

Torre de defensa que ha donat nom a una masia del terme, coneguda des del 1233 Es tracta d’una masia fortificada situada a la riba esquerra de la riera de la Vila, al peu del camí de l’Aleixar a Alforja, abans d’arribar al límit municipal d’Alforja