Resultats de la cerca

Tradicionalment, hi ha hagut una certa confusió sobre el titular d’aquesta església, per creure-la igual o identificar-la amb Talltendre Aquesta confusió pot provenir ja de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell datada l’any 819, però que de fet no és anterior a mitjan segle X, on s’esmenta Taltennar vel Orden El que és segur és que al principi del segle XIV no era parròquia, ja que no s’esmenta en cap de les tres visites arquebisbals fetes a la Cerdanya entre el 1312 i el 1314…

Als afores del poble de Solans, aigua avall del riu de Solans, a la dreta d’aquest, hi ha l’ermita de Santa Eugènia, coneguda popularment com Santa Eugina i, fins i tot, grafiada Santa Ansines L’única referència escrita que se’n coneix és en les llistes d’esglésies visitades l’any 1314 al bisbat d’Urgell pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona, que es menciona l’església de Santa Eugènia de Vila-rubla, quan l’any 1312 hi consta l’església de Sant Sadurní de Vila-rubla No es pot establir si es tractaria d’un error o confusió de l’escrivà, o Santa Eugènia de Vila-rubla fa…

A Capellades sorgeix una torre centrant la defensa de les primeres cases edificades en el segle X en dominis pertanyents al casal vescomtal de Barcelona Per això el 1005 en la donació de tot aquest alou per part de la vescomtessa Gerberta al monestir de Sant Cugat, hi és compresa la donació de la torre Més endavant, el 1096, el monestir de Sant Cugat arriba a un acord amb l’esposa i el fill de Joan Sesmon, el qual havia construït una torre en el seu habitatge en el terme de Capellades sense permís del monestir La concòrdia insta als estadants que nullam guerra faciatis , en un esment a la…

D’antuvi cal aclarir que sobre aquesta església s’ha creat una petita confusió amb la de Sant Pere de Parcerisa Tanmateix, les dades que ens han arribat a mà i la descripció del territori que ens presenten els documents, defineixen a bastament l’indret aproximat i inequívoc d’aquesta església, actualment desapareguda, bé que testimoniada la seva existència per persones que encara viuen al terme de la Cort, a mig camí del riu d’Arques i el Cardener El dia 25 de maig de 971 el comte Borrel II de Barcelona donà a la comunitat monacal de Sant Llorenç de Morunys la“ Cort de Sant Pere…

Cal no confondre la població i l’església de Terradelles amb el lloc de Terratellas o Terrutellas , un dels vilars del terme de Bàscara esmentats en la documentació altmedieval des de l’any 841 fins al 922, on hi hagué l’església de Sant Miquel de Terrades, que és documentada força més tard, des de la primera meitat del segle XII fins al final del segle XIV Ho hem precisat amb detall a l’article sobre les ruïnes de Sant Miquel de Terrades, dins el municipi de Bàscara, a l’Alt Empordà Catalunya Romànica , vol IX, pàg 417 L’esmentada confusió és molt corrent es troba en nombroses…

Aquesta església fou una capella castellera dependent de la parroquial de Fontllonga, i, a través d’aquesta, del priorat de Santa Maria de Meià El fet poc corrent de tenir la mateixa advocació la capella del castell i l’església parroquial de la població pot crear confusió, però possiblement la parròquia fou sempre la de la població i l’església del castell fou una simple capella Segurament que l’església de Sant Miquel del castell, com la parroquial, formà part de la dotació del monestir de Santa Maria de Meià, que es degué realitzar abans de l’any 1040, ja que en una relació de…

Aquest castell apareix documentat l’any 1131, quan Guerau Ponç II de Cabrera, vescomte d’Àger, va fer donació a l’orde de l’Hospital de “ ipsum castrum de Ventosis ”, el qual, segons l’escriptura, era situat al comtat d’Urgell, dins el terme d’Artesa El donador es reservava, tanmateix, el domini eminent del dit castell Poc després, el mateix any 1131, Guerau Ponç II de Cabrera atorgava el seu testament, en el qual ratificà als hospitalers la donació que els havia fet del castell de les Ventoses P Català suposa que aquest castell, el de Montsonís i d’altres havien estat lliurats pel vescomte…

L’esment més antic de la parròquia de la vila de Bellpuig es troba en una llista de parròquies del bisbat de Vic de la primera meitat del segle XII, on consta el prevere de Bellopodio Al llarg del segle següent es té notícia dels seus clergues i consta que el 1306 era de provisió dels Anglesola, dret que passà als Cardona-Anglesola, barons de Bellpuig Per les visites pastorals dels anys 1332 i 1425, se sap que els altars de l’església eren els de Sant Nicolau, Sant Joan, Sant Pere, Santa Anna i Tots els Sants Com a església matriu en depenia la capella de Sant Bartomeu amb la…

El llogaret de Castellmeià, dit antigament Meià, és situat a migdia del poble del Llor, prop de la carretera de Tarroja a Sant Ramon de Portell El lloc és presidit per la majestuosa estampa del seu castell, el qual és esmentat com a castrum Mediani el 1044, quan era feudatari del castell Guillem Elomar Cal advertir de la possible confusió entre les referències a aquest castell de Meià i al de Mejanell, situat prop de la Manresana, ja que en les escriptures medievals ambdós són grafiats sovint com a castrum Mediano o Midiano La fortalesa de Meià era sota el domini de la canònica…

Un detall del foli 95, on hi ha una lletra “P”, ornamentada amb una trena i entrellaç, amb colors marró i verd G Llop Conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 38 és un llibre en pergamí constituït per un total de 171 folis, escrits en lletra Carolina, utilitzant tinta i vermell El full fa 235 x 175 mm, de caixa 19 x 13 Procedent de l’Arxiu Capitular núm 7511 de l’inventari i XCVII del catàleg de Villanueva, és un còdex que podríem considerar gairebé sense illustrar * Josep Gudiol el situa en el segle XI, i adverteix que la seva part segona és de mà diferent a la primera Consultat el manuscrit…