Cal no confondre la població i l’església de Terradelles amb el lloc de Terratellas o Terrutellas, un dels vilars del terme de Bàscara esmentats en la documentació altmedieval des de l’any 841 fins al 922, on hi hagué l’església de Sant Miquel de Terrades, que és documentada força més tard, des de la primera meitat del segle XII fins al final del segle XIV. Ho hem precisat amb detall a l’article sobre les ruïnes de Sant Miquel de Terrades, dins el municipi de Bàscara, a l’Alt Empordà (Catalunya Romànica, vol. IX, pàg. 417). L’esmentada confusió és molt corrent; es troba en nombroses obres antigues i modernes, fins i tot en algunes d’aparició recent.
L’any 1246 Ramon Andreu va vendre a Pere de Cornellà dues parts del delme de Terradelles. El 1279, el vescomte Dalmau de Rocabertí fundà una capellania a l’església prioral de Santa Maria d’Olives amb els masos Dalmau i Llugà i prestacions dominicals d’altres masos, tots de la parròquia de Terradelles. L’any 1295 Bernat, prior d’Olives, com a manumissor de Pere de Puig, de Sant Esteve de Guialbes, va vendre un mas que el difunt tenia a la parròquia de Sant Martí de Terradelles. L’església figura en les Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280. N’hi ha diverses notícies al llarg del segle XIV. L’any 1429 hi consta que tenia importància la confraria de Sant Honorat.
El temple actual, de planta rectangular, fou bastit als segles XVII o XVIII; a tot estirar, poden haver pertangut a l’edifici anterior alguns petits carreus que es veuen entremig del parament, potser reaprofitats.