Resultats de la cerca

La capella de Santa Llúcia, avui sense culte, és situada en un indret aïllat, enmig d’uns camps de conreu, al sud-est del poble de Vallbona de les Monges Les dades històriques sobre aquesta capella són, ara per ara, força escasses Possiblement fou fundada durant els primers temps de les comunitats eremítiques dels voltants de Vallbona i és molt probable que fos utilitzada pel grup eremític del Sant Esperit Al segle XVIII, en allargar-se la nau de l’església, va desaparèixer la portada primitiva Saquejada per les tropes franceses l’any 1809, posteriorment fou convertida en cabana per a usos…

Ermita o capella que va presidir des del segle XII l’agregat de Sobirans Es trobava a l’indret conegut com la Polla, a la capçalera de la riera d’Arenys Fa anys que la capella va desaparèixer, i al mateix indret es va construir el 1924 un santuari dedicat a la Mare de Déu de Lurda, lloc de devoció i de visites d’excursionistes

Antiga capella o parròquia del terme d’Alella desapareguda al final de l’edat mitjana, i de la qual no resten testimonis materials Un document del 1067 parla d’una finca a Alella en terme de Santa Susanna, i el 1104 és esmentada com a parròquia Les seves notícies es perden al segle XIII, i segurament va desaparèixer arran del despoblament de la baixa edat mitjana

En deixes testamentàries dels segles XIV i XV apareix mentada una església o capella de Sant Miquel de Puigbò de la qual es desconeix la situació Pel seu titular podria molt bé tractar-se d’una antiga capella del casal, en algun moment anomenat castell de Puigbò, la qual devia desaparèixer abans del segle XVII, motiu pel qual no se’n coneix l’emplaçament, ni apareix més en la documentació

Algunes notícies històriques com ara la donació feta el 1164 per Pere de Santesteve i la seva esposa Ermessenda a Arnau Verdú del castell d’Ollers, fan esment d’un petit castell o fortalesa, situat a Ollers, que aviat va desaparèixer de la documentació Algun autor suposa que es devia trobar al costat de l’església i que hi podien pertànyer el sector amb espitlleres de la base de l’actual campanar tanmateix, el detall és poc significatiu perquè ens poguem atrevir a confirmar-ho

A prop del naixement del torrent Salat, a la partida anomenada de Sant Romà, hi ha la capella refeta tardanament i ara en ruïnes de Sant Romà, documentada des del segle XIII, però que ara ja no conserva cap estructura romànica L’any 1304, en la fixació dels límits entre els castells de Llindars i Rubinat, hom anomena la coma de Sant Romà “del Coll de les Pertxes” Al costat de Sant Romà es localitzaren un grup de tombes de caixa que van desaparèixer en replanar-se les terres de conreu dels voltants

Aquesta església fou el temple de l’antic poble de les Pinyeres un topònim que apareix documentat a mitjan segle XIII Tingué consideració de parròquia, almenys ho era el 1314, que fou visitada pel bisbe de Tortosa Francesc de Paolac L’edifici actual va ser enllestit, o refet, cap al 1600, tot aprofitant, en part, la façana antiga El lloc de les Pinyeres va desaparèixer a mitjan segle XVII i la població es traslladà al Masroig Avui l’església, convertida en ermita, és l’única edificació que es manté dempeus

Aquesta església fou la capella de la conreria, un conjunt d’edifícis de treball per als frares i els donats de la cartoixa d’Escaladei, situat a poc més d’1 km del monestir, on residia el monjo conrer o procurador general del monestir En desaparèixer Escaladei, al segle XIX, el lloc es va convertir, a partir del 1849, en un poble format per vint-i-quatre cases que va rebre el nom d’Unió d’Escaladei L’antiga església monacal es transformà llavors en la capella del vilatge, situació que encara es manté en l’actualitat

Capella del castell de Montmany, documentada entre l’any 1247 i el 1776 El 1508 i en altres visites se li diu capella eremitana No se sap si es trobava dintre del clos del castell o bé enfora perquè no s’han pogut identificar les seves ruïnes Durant els segles medievals tingué un sacerdot propi que se n’encarregava Un d’ells, de nom Joan, va ésser el 3 de maig de 1247 l’escrivà o notari del testament de Pere de Santaeugènia, castlà o feudatari del castell El 1776 encara és esmentada com a existent Devia desaparèixer junt amb l’ensorrament del castell, a l’inici del segle XIX

Aquesta església en els seus orígens, segurament, es trobava al costat de la fortalesa de Bellvei No és documentada fins el 1279, en les relacions de les dècimes pagades per a les croades El bisbe Ponç de Gualba visità la capella l’any 1303, moment en què era regentada per Jaume Alomar Dos anys més tard, l’església s’atorgà a Guillem Miquel, procedent de la parròquia de Sant Ponç del Papiol En aquesta època era sufragània de la Gornal Va desaparèixer al segle XVII en construir-se l’actual església de Santa Maria de Bellvei, que esdevingué parròquia independent a partir del 1859