Resultats de la cerca

Es desconeix en quin indret era situada aquesta església Sols se sap que existia l’any 1334, quan Blai Perer li feu un llegat El seu titular és molt antic i això fa suposar que es tracta d’una església anterior al segle XIV

Aquesta ermita, al nord del terme, enfilada a la riba esquerra del Tec, és documentada des de l’any 1235, en què Ramon de Llauro, clergue d’Elna, li feu un llegat En l’actualitat s’hi celebra un popular aplec a la diada del sant

Poques dades tenim d’aquest antic santuari dependent de l’església parroquial de Ramió Tanmateix, les Rationes decimarum del 1280 en fan referència i la vinculen al monestir de Santa Maria de Roca-rossa Coneixem, també, un llegat de sis diners a favor d’aquesta capella, atorgat per Ramon Molera el 1331

Entre les deixes atorgades en el testament de Guitard Bernat l’any 1063, figura el llegat d’un mancús “ad ipso Vult de Estamariz …”, que C Baraut ha identificat amb Santa Faç d’Estamariu Malauradament no s’han pogut trobar més notícies d’aquesta església, ni com a Sant Vult ni com a Santa Faç

Encara es poden veure alguns vestigis d’aquesta església dins el terme municipal El seu origen ha de ser molt antic segons revela el seu titular, bé que fins ben entrat el segle XIV no apareix en la documentació Fou una de les esglésies de la parròquia de Prats de Sornian que rebé un llegat de Blai Perer l’any 1334

L’església parroquial de Sant Felix ocupa la zona baixa del poble de Prats L’edifici actual no conserva traces de l’església romànica, de la qual hi ha una primera referència de l’any 1259 L’any 1334 Blai Perer, d’Illa, va fer un llegat a l’esmentada església i també a les altres dues esglésies del terme parroquial, Sant Cugat i Sant Sernin

L’església de Sant Pere d’Iel fou objecte d’una deixa de dues unces d’or, segons consta en la publicació sacramental d’un testament, l’any 1064, com també d’un llegat d’una terra i una vinya l’any 1104 i, finalment, d’una donació d’unes cases situades al seu cementiri, l’any 1146 Com l’anterior, es desconeix la seva situació

Torre esmentada l’any 962 guardia de Feges en unes afrontacions de l’alou de Prats de Balaguer que fou llegat a Sant Miquel de Cuixà segons disposició testamentària de la comtessa Ava Fou destruïda l’any 1654, al mateix temps que el castell d’Ovança Sols el lloc dit “la Guàrdia”, prop del llogaret de Fetges, que es correspon a un turó d’aspecte piramidal, en conserva el record Estava en relació visual amb els castells d’Ovança, Planès i Prats de Balaguer

El castell de Malpàs prengué el seu nom de l’apellatiu primitiu de la localitat villa de Malpas , 1160, chastrum de Malpas , 1172, que fou canviat al segle XIII per Bonopassu 1268 Senyorejat al segle XII per una família dita de Malpàs, fou llegat el 1172 pel comte de Rosselló Girard II a la milícia del Temple, de la qual passà, amb la senyoria de Bompàs, als hospitalers de Sant Joan de Jerusalem fins a la supressió de l’orde del Temple el 1309 En queden alguns vestigis

En el testament de Ramon, de l’any 1053, consta, a més d’un llegat a Sant Esteve d’Alàs, la deixa d’un quintal de vi per a l’església de Sant Martí d’Alàs L’any 1075, en la venda d’una vinya situada al terme de Sant Esteve d’Alàs, figura com a límit una vinya de Sant Martí Malauradament, i a partir d’aquestes dues notícies, tan sols es pot establir que aquesta església era situada al terme d’Alàs, però sense que se’n pugui especificar l’indret