Resultats de la cerca

Adolf 888-922 Originari de la Cerdanya, fou canonge de la seu d’Urgell Potser com a ardiaca de Pallars tingué cura pastoral d’aquest territori Quan el prevere Esclua protagonitzà un cisma en l’Església urgellesa i s’atribuí facultats metropolitanes, ho aprofità el comte Ramon I de Pallars-Ribagorça per a segregar les seves terres i erigir-hi un nou bisbat a favor d’Adolf 888, tal vegada amb el suport de bisbes gascons Fracassat el projecte d’Esclua 892, Adolf continuà titulant-se bisbe de Pallars Sembla, però, que uns anys després, amb la pèrdua de prestigi del comte Ramon, Adolf se sotmeté a…

Amb el nom de Santes Masses, ara la Mare de Déu de Santesmasses, es coneix una capella o santuari situat en una petita carenada al nord de l’església parroquial de Sant Donat de Sedó El santuari existia al segle XV segons la imatge gòtica que el presideix El topònim Santesmasses sembla derivat de l’antiga devoció als màrtirs saragossans, coneguts com Santes Masses, que tenen una capella dedicada a Pinell de Solsonès i d’altres a Osca i a la resta del territori aragonès Les Santes Masses consten en les llistes de relíquies del país del segle XI, i el 1166 residia a Lleida un…

Amb el nom de Santes Masses, ara la Mare de Déu de Santesmasses, es coneix una capella o santuari situat en una petita carenada al nord de l’església parroquial de Sant Donat de Sedó El santuari existia al segle XV segons la imatge gòtica que el presideix El topònim Santesmasses sembla derivat de l’antiga devoció als màrtirs saragossans, coneguts com Santes Masses, que tenen una capella dedicada a Pinell de Solsonès i d’altres a Osca i a la resta del territori aragonès Les Santes Masses consten en les llistes de relíquies del país del segle XI, i el 1166 residia a Lleida un…

Aquest castell era situat al poble de Mont de Roda, a 783 m d’altitud, aigües avall i a la banda esquerra de l’Isàvena, entre el barranc de Sant Esteve i el de Solans Tradicionalment formà part del terme de la ciutat de Roda i, per tant, fou un domini de plena jurisdicció del capítol Tanmateix, s’hi originà una senyoria a partir del 1080, quan el bisbe Ramon Dalmau concedí a l’ardiaca Pere, al seu germà Bernat i als seus nebots, l’alou dit Serra de l’Oliva en canvi d’ésser homes fidels i de tributar la meitat dels delmes Demència aportà en dot a Dodó Pere aquesta honor que el 1103 vengueren…

El poble d’Almacelles és situat sobre un dels últims relleus que neixen del marge dret de la serra del Coscollar, mirant vers l’extensa plana de la Llitera La primera menció del lloc d’ Almaceges és del juny de l’any 1092 com un dels límits del castrum de Montsó Almacelles constituïa un dels tossals situats estratègicament sobre el pendent oest de la serra del Coscollar i que controlava la via romana de Lleida a Osca Després de la conquesta, s’inicià la seva colonització L’any 1260 Jaume I confirmà la carta de poblament atorgada durant el regnat d’Alfons I 1162-96 als veïns d’…

Aquesta església es troba dins l’antic terme del castell de Cabrera, al cim de la muntanya de Cabrera, entre el Coll del Bram i l’Osca Inicialment tingué les funcions d’església del castell de Cabrera i més tard exercí algunes funcions de parròquia, per esdevenir finalment santuari marià L’església és documentada a partir de l’any 1154, quan els castlans Guillem de Cabrera i la seva muller Adaledis li feren una nova dotació i confirmaren els béns que ja li havia donat el seu pare difunt, Arnau Ramon Sota la protecció dels castlans l’església anà progressant i l’any 1330 tenint la…

Situació Basament del mur de l’extrem oest del recinte del castell ECSA - J Bolòs Aquest castell era situat al cim d’una muntanya que acaba amb un planell i que té una altitud de 813 m S’emplaçava a l’oest del pla de Güel i al sud-est de la casa del Castell Des d’aquest indret hi ha una bona perspectiva sobre la vall de l’Isàvena Mapa 32-11 251 Situació 31TBG932803 De la carretera que va de Llaguarres cap a la Pobla de Roda surt a mà esquerra la pista de terra que porta a Güel Cal passar de llarg el veïnat on hi ha l’església i arribar al mas del Castell on hi ha una cruïlla de camins…

Talla de la Mare de Déu amb el Nen, conservada al Museu Frederic Marès GLlop El Museu Marès de Barcelona conserva una talla de la Mare de Déu núm 660 que consta com a provinent de Taüll Al Catàleg de l’any 1991 Catàleg d’escultura i pintura medievals , 1991, pàg 139, núm 68 no s’especifica la seva procedència, per tant, es desconeix exactament en quina església es trobava Maria és asseguda en un seient amb els muntants remarcats i el Nen seu damunt la cama esquerra de la Mare Vesteix túnica, sobretúnica i mantell agafat per la zona del pit i obert pel davant Porta corona i sembla que devia…

El castell de Casterner es troba a l’entrada de la vall de Senyiu o de Castanesa, damunt l’espadat de la serra que al llarg dels segles ha serrat la Valira per la banda dreta 1 044 m El seu terme és documentat ja l’any 979 amb relació a una terra alaonesa situada al lloc dit Espeldare , que s’identifica amb Espollà Consta també en altres diplomes d’aquest segle i del següent, especialment com a termenal de migjorn de la vall de la Valira o de Senyiu 986, 1024, 1044 Igual que la resta de la vall, al segle XI passà al domini dels comtes del Pallars Jussà Poc després Duran Ramon seria el primer…

Situació Façana sud de l’edifici, molt transformat exteriorment, però que conserva íntegra la disposició original de tres naus o estructura basilical ECSA - JA Adell L’antiga canònica i parròquia de Santa Maria la Major, amb una esvelta torre campanar, domina tot el nucli antic de la vila de Tamarit de Llitera Mapa 31-13 326 Situació 31TBG862388 L’itinerari per a arribar a Tamarit és el mateix descrit en la monografia anterior JBP Història En el moment de la primera conquesta de la vila, Tamarit tenia una puixant comunitat musulmana dirigida per un alfaquí Els cristians procediren tot seguit…