Resultats de la cerca

El domini musulmà de l’Empordà no s’acomplí, com s’ha vist, fins al període dels anys 717-718 al 720, força més tard que a la major part de la resta de Catalunya La ciutat de Girona es lliurà al poder dels francs l’any 785 per voluntat i iniciativa dels seus habitants L’esdeveniment evidencia que ja devia fer temps que el poder àrab hi era purament nominal Si aquest domini era poc efectiu en una ciutat important i estratègica com Girona al darrer quart del segle VIII, menys encara ho havia d’ésser a les terres situades més al nord, a l’Empordà, amb un poblament bàsicament rural, de petits…

Situació Un aspecte de les escasses restes d’aquest castell ECSA - J Bolòs Les restes del castell són situades sobre un serrat, a la part alta del poble, a la riba dreta de l’Aigueta Hem de relacionar aquesta fortificació amb un lloc de poblament i potser també amb un lloc de pas Mapa IGN-2248 Situació Lat 42° 45′00″ N - Long 2° 14′05″ E Si seguim la carretera que va d’Atsat cap al coll de Jau i el Conflent, passarem pel poble de Santa Colomba Si ens enfilem pels carrers del Barri d’Amont, arribarem als peus dels murs del castell Castell D’acord amb les reduïdes restes que s’han…

Situació Petit pont d’època medieval molt malmès, però utilitzat encara per al pas dels ramats ECSA - JI Rodríguez Les restes d’aquest pont s’emplacen al sud-est del poble de Castellonroi Mapa 32-13 327 Situació 31TBG955393 Per a anar-hi cal seguir la carretera vella que de Catellonroi porta a l’actual N-230 El pont es troba a 1,5 km, justament després de passar el barranc del Solà, que baixa de la serra del mateix nom Pont Es tracta d’un pont d’un sol ull, format per un arc de mig punt de 3 m d’alçada, 3 m de llum i 3 m d’amplada El pont té, exteriorment, a banda i banda,…

Situació Una vista de l’exterior de l’església des de migjorn És un edifici del segle X, una mica posterior al de Sant Vicenç d’Enclar i al de Santa Coloma D’esquerra a dreta hi és visible el cos d’edifici identificable amb un pòrtic cobert i un cor, la nau i la capçalera, trapezial, a llevant J Vigué L’església de Sant Romà dels Vilars, pertanyent a la parròquia d’Escaldes-Engordany, del quart de les Escaldes, es troba adossada a la falda del pic de Padern, a 1 861 m d’altitud, al costat dret de la Valira Situació x 1°32′15” — y 42°31′00 Per a arribar-hi cal seguir uns 1 100 m la carretera…

Situació Aspecte de les dues roques on hi havia la porta per la qual s’accedia a l’interior del castell ECSA - J Bolòs El castell era al cim del turó on hi ha edificat el poble Té una bona panoràmica sobre el sector central de la comarca del Matarranya Mapa 30-19 495 Situació 31TBF538354 Podem anar al poble de Freixneda des de Vall-de-roures o des de Calaceit, passant per la Torre del Comte Pels carrers de la població podem pujar fins a l’església i fins a les restes de la fortificació JBM Història El terme de la Freixneda fou conquerit pels volts de 1157-60 pel comte de Barcelona Ramon…

Situada dins l’antic terme del castell de Castellar No devia passar mai de capella rural La primera data és del 1078 quan surt esmentada al testament de Sendred Company, que era senyor del Castell de Castellar L’actual edifici no sembla pas que conservi cap resta romànica

Capella situada al costat d’un mas, als peus del castell ara només en queden les ruïnes Pel seu titular sembla una capella antiga, potser d’època romànica, bé que no se’n coneixen notícies anteriors al segle XVI Diu la tradició que aquesta casa s’unia al castell per un pas subterrani

A Fontcoberta devia haver una casa forta Segons Constans 1985, pàg 118 l’any 1096 surt documentat un Berenguer Bernat senyor d’aquest lloc El 1198 trobem un Ramon de Fontcoberta “Raimundi de Fontecooperto” No sembla pas, però, que n’hagi restat res d’aquesta construcció, ja que can Pujol, una de les masies més senyorials del terme, és d’època moderna

Tot i que no hem pogut trobar cap document que faci referència a aquest temple, cal admetre que, a desgrat de no haber assolit mai la categoria de parròquia, té els seus orígens en època alt-medieval Les característiques arquitectòniques de l’edifici que hom pot veure avui no presenten pas prou garanties per a poder-lo classificar com a romànic

Situació Pont que unia la vila amb el monestir, amb els brancals medievals i l’arc central refet Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya El sector inferior del nucli antic de Gerri queda centrat per la placeta de Sant Feliu i tot un seguit de petits carrerons que de forma tortuosa davallen cap al riu, on cal travessar per l’únic pont existent si es vol accedir a l’altra riba on s’aixeca l’antiga abadia de Santa Maria de Gerri Mapa 33-11252 Situació 31TCG407876 Pont Aquest pont, que com hem dit és l’únic pas per on des del poble es pot accedir al sector…