Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
Pont de Coll (Castellonroi)
Art romànic
Situació Petit pont d’època medieval molt malmès, però utilitzat encara per al pas dels ramats ECSA - JI Rodríguez Les restes d’aquest pont s’emplacen al sud-est del poble de Castellonroi Mapa 32-13 327 Situació 31TBG955393 Per a anar-hi cal seguir la carretera vella que de Catellonroi porta a l’actual N-230 El pont es troba a 1,5 km, justament després de passar el barranc del Solà, que baixa de la serra del mateix nom Pont Es tracta d’un pont d’un sol ull, format per un arc de mig punt de 3 m d’alçada, 3 m de llum i 3 m d’amplada El pont té, exteriorment, a banda i banda, sengles arcs fets…
Castell de Sedó (Torrefeta i Florejacs)
Art romànic
El poble de Sedó és a ponent del terme, vora la riba dreta del Sió Conquerit a l’inici del segle XI pels comtes d’Urgell, l’existència d’una fortalesa a Sedó és provada des del 1024, any en què en un judici contra Guillem de Lavansa es fixà el terme de Guissona, el qual limitava a migdia amb la guardia de Sadaone és probable que aquesta guàrdia de Sedó sigui la mateixa que l’esmentada com a “ guardia que dicunt de Sudavo ” en el document de donació de Calaf de l’any 1015 Segons l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell de l’any 1040, el castell Sadaonis era considerat part…
Sant Miquel de Vallmanya (Pinós de Solsonès)
Art romànic
Situació Vista de l’exterior de l’església des del costat sud-est L Prat Dins el terme municipal de Pinós, a frec del petit nucli de Vallmanya, a uns 400 m de la parròquia, aproximadament, hi ha el temple de Sant Miquel, sobre la propietat i el mas Ribalta Mapa 362M781 Situació 31TCG817312 Hom trobarà les claus a la casa Prat , que és al peu de la carretera de Valls de Torroella a Calaf, al punt quilomètric 14,700 Aquesta capella té culte esporàdicament JCT Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Vallmanya i dins el terme parroquial de Sant Pere de Vallmanya,…
Sant Julià de Tregurà (Vilallonga de Ter)
Art romànic
Situació Vista de la façana de l’església de Sant Julià de Tregurà F Tur Aquesta església és situada a l’extrem de llevant del poble de Tregurà de Dalt, al qual s’arriba per un curt trencall d’un parell de quilòmetres, que surt per la part esquerra de la carretera de Camprodon a Setcases, al lloc on la riera de Tregurà s’aboca al riu Ter i on hi ha una central elèctrica Mapa 218M781 Situació 31TDG415883 APF-JAA Història Les dades documentals sobre aquesta parròquia s’inicien amb un document fals copiat l’any 1354 i referit a una cessió feta, el 18 d’octubre del 955, pel comte de Besalú, Oliba…
Sant Miquel de Pineda (Sant Feliu de Pallerols)
Situació Vista exterior del mur de l’absis A Martí Sant Miquel de Pineda es troba a la vall superior de la riera d’Hostoles, que neix a la serra de Marbolenya, a l’esquerra del riu Brugent, vora la riera de Sant Iscle, aigua amunt del cap de municipi, del qual és al cantó nord-oest Mapa 295M781 Situació 31TDG583615 Del quilòmetre 35 de la carretera de Girona a Olot, després d’haver passat Sant Feliu de Pallerols, surt, a mà esquerra, una pista que amb poc més de 400 m hi porta JVV Història El poble de Sant Miquel de Pineda juntament amb la seva església parroquial havien pertangut durant l’…
Sant Feliu de Pallerols
Art romànic
Una de les primeres referències instrumentals que hom té de la parròquia de Sant Feliu de Pallerols data de l’any 1184, amb motiu del testament que Dolça, senyora de la vall i el castell d’Hostoles, atorgà el dia 17 de setembre del susdit any En l’acta testamentària és consignat que Dolça tenia en aquesta parròquia dos masos, els quals havien estat donats en altre temps a la seva filla Ermessenda pel seu pare Miró, però que ella havia tornat a la seva mare perquè en fes d’ells la seva voluntat “ …Ego predicta Dulcia habeo duos mansos et scilicet de Longa folia et de Crossis, qui sunt in…
Despoblat d’Esplugallonga (el Pont de Claverol)
Art romànic
Situació Vista d’un sector de les ruïnes del poblat, on s’observen els murs verticals que dividien els diferents habitatges aixoplugats sota la penya ECSA - A Roig Uns 200 m cap a llevant de la cova de Sorta s’obre a la mateixa cinglera una llarga balma coneguda per la gent del país com a Esplugallonga tot dins encara de l’antic terme de Serradell Mapa 33-11252 Situació 31TCG273828 Per arribar a la balma cal seguir el camí que en diuen de la Serra, i que al principi és el mateix que porta a Sorta, si bé caldrà deixar el trencall que hi mena, i continuar enfilant-nos al peu de la paret de…
Hàbitat pastoral de les Costes (la Vall de Boí)
Art romànic
Situació Ruïnes d’un dels habitatges d’aquest jaciment situat a la carretera que porta a l’estació d’esquí de Boí-Taüll ESG Les restes d’aquest hàbitat pastoral es troben a l’indret de les Costes o de les Costanes, a una altitud de 1 900 m, al peu del serrat dels Hortons, dominant pel NE el pla de l’Ermita de Sant Quirc, situat més amunt de Taüll seguint el barranc de Boí Pel vessant de solell, apareixen una vintena d’estructures rectangulars, la major part molt malmeses Mapa 33-9 181 Situació 31TCH247089 Per a arribar-hi, cal agafar la carretera que des de Taüll puja cap a l’estació d’esquí…
Sant Pere de la Mussarra (Monistrol de Calders)
Art romànic
Situació Vista de l’exterior de l’edifici amb el mur de migjorn, on encara és visible la porta original d’entrada al temple A Mazcuñan-F Junyent L’església de Sant Pere, ara convertida en cleda, s’alça al costat de l’antic mas de la Mussarra, dalt la carenada d’una serra que travessa de nord a sud la banda ponentina del terme Long 1°59’54” - Lat 41°44’45” Per a visitar aquesta desfigurada capella cal dirigir-se a Monistrol de Calders, des d’on cal continuar el trajecte per la carretera que mena a Sant Llorenç Savall Després d’haver passat el quilòmetre 29 i d’haver recorregut mig quilòmetre…
Sant Esteve d’Erinyà (el Pont de Claverol)
Art romànic
L’església de Sant Esteve d’Erinyà fou consagrada l’any 1168 pel bisbe d’Urgell, Arnau de Preixens, a petició del noble Alamany i els parroquians del lloc El bisbe la dotà amb les dècimes, primícies i oblacions de la parròquia, i li atorgà la facultat de tenir un sacerdot propi, sota la potestat de l’església de la Seu d’Urgell També establí les trenta passes legítimes per al cementiri, i que dues terceres parts del servei episcopal i de l’ardiaca fossin satisfetes per la parròquia de Sant Salvador i la tercera part per la de Sant Esteve El terme de la parròquia comprenia, segons el document…