Situació
Vista exterior del mur de l’absis.
A. Martí
Sant Miquel de Pineda es troba a la vall superior de la riera d’Hostoles, que neix a la serra de Marbolenya, a l’esquerra del riu Brugent, vora la riera de Sant Iscle, aigua amunt del cap de municipi, del qual és al cantó nord-oest.
Mapa: 295M781. Situació: 31TDG583615.
Del quilòmetre 35 de la carretera de Girona a Olot, després d’haver passat Sant Feliu de Pallerols, surt, a mà esquerra, una pista que amb poc més de 400 m hi porta. (JVV)
Història
El poble de Sant Miquel de Pineda juntament amb la seva església parroquial havien pertangut durant l’edat mitjana al terme jurisdiccional del castell d’Hostoies. Al marge d’aquesta referència, les notícies documentals que posseïm actualment d’aquesta parròquia són ja tardanes, ja que daten del segle XIV en endavant.
Sabem, segons una acta de restitució de l’any 1346, que els oficials reials, a petició dels procuradors de Guiu, abat d’Amer, retornaren el ramat que havien embargat a causa d’uns deutes a diversos homes de la parròquia de “Sent Miquel de Pineda”.
D’altra banda, l’església de “Sancti Michaelis de Pineda” és esmentada l’any 1362 en el Llibre verd del capítol de Girona. Amb posterioritat, hi ha notícia, per un document datat de l’any 1375, que el rei Pere III confirmà la venda que la reina Elionor féu d’aquesta parròquia a Hug III Ademar de Santa Pau.
Al final del segle XVII el lloc de Sant Miquel de Pineda es trobava inclòs dins la batllia de la vall d’Hostoles. (MLIR)
Església
Planta, a escala 1:200, de l’església, amb una estructura original d’una nau rectangular amb un absis semicircular a llevant, molt modificada al llarg dels anys.
J. Marguí-G. Anglada
L’església de Sant Miquel de Pineda és un edifici d’una nau, coberta amb volta de canó, i capçada a llevant per un absis semicircular, que en la seva forma actual respon a la profunda reforma que patí el temple quan fou redecorat tot el seu interior, i foren afegides la sagristia i dues capelles, una a cada cantó de la nau, l’interior de les quals roman cobert per una capa de guix. A la vegada fou sobrealçat tot el temple, amb una coberta a dos vessants, que forma unes golfes, a l’interior de la qual és visible l’extradós de la volta de la nau i de les capelles.
La porta d’entrada, a la façana de ponent, és adovellada i d’època moderna, ja que en un dels seus batents es veu en ferro la data de 1812. El campanar, que s’alça a la banda sud-oest de l’edifici, és de torre i correspon també a una construcció moderna. A l’altar major es conserva un retaule d’obra datat el 1858 i fet dins l’estil neoclàssic, i una senzilla pica baptismal romànica d’immersió.
En el seu estat actual es fa difícil establir una possible filiació, o datació i fins i tot precisar les característiques d’aquesta senzilla església. (JAA-MLIR)
Bibliografia
- Francesc Monsalvatje i Fossas: Noticias históricas, vol. XII, Olot 1902, pàg. 435; vol. XVII, Olot 1909, pàgs. 250.
- Diversos autors: Els castells catalans, vol. III, Rafael Dalmau, Editor, Barcelona 1971, pàgs. 86 i 125.
- Josep Murlà i Giralt: Guia del romànic de la Garrotxa, Olot 1983, pàg. 136. (MLIR)