Resultats de la cerca

El vilatge de Palol d’Avall, a l’est d’Elna, sobre el camí de la Torre del Bisbe, és esmentat des del segle X, sota les formes Palatiolum , el 915, i Palatiolo subteriore , el 932 L’església Santa Maria és mencionada el 1136 Unes parets enderrocades n’assenyalen l’emplaçament, en un indret on s’han trobat vestigis romans Com moltes altres esglésies de la rodalia, depenia del capítol d’Elna

La casa i el santuari de Sant Salvador presideix una muntanya propera al poble de Torrent, vora Valldecós Tingué molta devoció entre la gent de la rodalia Esdevingué la seu d’una casa trinitària dependent del veí monestir de Vinganya Seròs, que acomplí una tasca important en la cristianització de la contrada La fundació trinitària seria impulsada per Guillem II de Montcada 1287-1328, senyor de Fraga, que concedí als religiosos de Vinganya diverses terres i honors a Torrent i Vilella El temple actual és un edifici del segle XVI, d’estil goticorenaixentista

Aquest santuari es localitza al vessant meridional de la serra que porta el seu nom, damunt la Terreta L’any 1186, Arnau, prevere de Pagerola , figura com a integrant de la comunitat de Sant Esteve del Mall El Diccionario de P Madoz, al segle XIX, fa esment d’un beneficiat de l’església que posseïa terres pròpies Els pobles de la rodalia hi feien un aplec per la Mare de Déu d’Agost Actualment el santuari resta pràcticament abandonat L’església, adossada a un gran casal, té les voltes que daten de l’època gòtica

L’ermita de Sant Benet s’alça al nord-oest de Lluçars, ja als vessants de la serra de l’Ametllera Tradicionalment Sant Benet ha estat sempre centre de devoció i de romiatge per part dels pobles de la rodalia, i de fet aquest sant és el patró de Lluçars Tal vegada la seva gènesi coincideix amb una primera repoblació duta a terme pel monestir d’Alaó a la zona JBP En l’actualitat, el santuari de Sant Benet és un edifici de factura barroca que substituí totalment les construccions anteriors Fou bastit el 1735, segons consta en la façana de ponent JAA

Hom suposa que el nom de la vila Sancti Tirsi s’ha de relacionar amb l’actual santuari de Sant Quiri de Sas, enlairat a la muntanya homònima 1 621 m, que fa de partió d’aigües entre la vall d’Erta i de Manyanet Des del punt de vista estratègic, l’indret ofereix una gran panoràmica de la rodalia A més a més, en la donació del lloc que van fer l’any 1069 els comtes Artau I i Llúcia de Pallars Sobirà, a favor de Sant Genís de Bellera, és diu que “ donamus glori vestre in territorio Sasso, in loco qui ab antiquis nominatur Subiligas aut nunc nominatur Sancti Tirsi ab integrum ”, la qual cosa…

A migdia del poble de Sant Esteve del Mall hi ha les ruïnes d’aquesta església, documentada ja al començament del segle XI Consta el 1124 com a sufragània de Sant Esteve del Mall També deixà empremtes a l’onomàstica de la rodalia així trobem, el 1186, Pere de Santsadurní, “noble senyor”, o Domènec de Santserni, el 1385 De l’església de Sant Sadurní només han pervingut escasses restes, que permeten veure que la seva estructura era la d’un temple d’una sola nau, amb una capçalera segurament formada per un absis semicircular, ara molt desfigurada per l’embardissament L’església era…

Aquest santuari es troba més amunt del poble de Lliri, vers el coll de l’Ampriu No se’n tenen referències documentals, però és molt probable que tingui orígens medievals Potser tingué a veure amb la gènesi d’aquest santuari la família Ascó, originària de Lliri i una de les més fermes de la vall de Benasc Segons recull el Diccionario de P Madoz, encara a mitjan segle XIX la imatge de la Mare de Déu del Pui gaudia de gran veneració a la rodalia i tots els anys pujaven a fer rogatives a la capella la gent d’Eressué, de Ramastué i de Lliri mateix L’actual edifici, que s’ha considerat…

Les ruïnes d’aquesta capella són situades a la part alta del terme, a migdia, en el lloc conegut com a Pla de Sant Pere Tal vegada és aquesta església, i no pas Sant Pere d’Ambigats Barberà de la Conca, la que l’any 1191 va rebre una donació de dos farraginals per part Gombau d’Oluja i la seva esposa Ermengarda, en el mateix acte en què donaren a l’orde del Temple el castell i la vila de Vallfogona Sigui com sigui, aquesta església ja existia al segle XIII i consta que el 1346, a causa del seu mal estat, fou reconstruïda per un rector de Vallfogona En altre temps els habitants del poble i la…

A tramuntana del despoblat de Torrueco hi ha la casa Castellar amb una petita capella dedicada a sant Miquel, sense culte, d’origen romànic És documentada ja cap al 988 llavors el prevere Ennecó de Castellar donà al monestir d’Ovarra un alou en aquest lloc i altres heretats de la rodalia Al començament del segle XI potser hi volgueren fundar els senyors de Lierp un monestir—només és una hipòtesi—ja que un abat del monestir de Sant Miquel consta entre els electors del bisbe Borrell 1017 Longobard de Torrueco lliurà l’oratori de Sant Miquel amb els drets parroquials a l’església de…

L’antic castell de les Paüls era situat al capdamunt de la vila del mateix nom, la qual s’emplaça a 1 431 m d’altitud a la capçalera de l’Isàvena El lloc i el castell de les Paüls no apareixen en la documentació fins a mitjan segle XIII A la fi d’aquesta mateixa centúria, concretament l’any 1291, consta que el castell i el poble de les Paüls eren propietat alodial de Gombau V de Benavent, juntament amb altres nuclis de la rodalia, com Alins d’Isàvena A l’inici del segle XIV, un Ramon de Paüls, potser castlà de la fortalesa, gaudí de l’estima reial car s’han conservat diversos…