Resultats de la cerca

El convent de Sant Francesc fou fundat l’any 1246 al costat sud-oriental de la població, a la sortida de la muralla, vora el camí vell de Roses El convent fou destruït l’any 1655 Reconstruït al segle XVIII, desaparegué a la centúria següent

Les ruïnes d’aquesta església són a la casa Francesc, a Castanesa Palesen que es tractava d’un edifici d’una sola nau, amb la porta a la façana de ponent Era construït amb un aparell de carreuó força ordenat que evoca les formes constructives del segle XI o del principi del segle següent

El lloc de Riudoms és conegut des de l’any 1150, en què el príncep Robert d’Aguiló, la seva esposa Agnès i llur fill Guillem feren donació a Guerau Pere, als seus germans i als seus fills del lloc de Riudoms perquè hi bastissin un castell Aquesta primera donació de Riudoms no degué reeixir, ja que el mateix príncep Robert l’any següent feu una nova infeudació de l’indret, ara a Arnau de Palomar Tot seguit es degué aixecar l’església parroquial de Sant Jaume, que ja és esmentada en la butlla del papa Anastasi IV del 25 de març de l’any 1154 i de nou en la butlla del papa Celestí…

Hom disposa d’escasses noticies d’aquesta fortalesa, de la qual es desconeix l’emplaçament Una de les primeres mencions data de l’any 1211, quan Guillem de Tarragona, amb el consentiment del rei Pere i de Catalunya-Aragó, va fer donació, en condomini, de la jurisdicció que li pertanyia dels llocs i castells de Salou, la Pineda i Alió a l’arquebisbe Ramon de Rocabertí Aquest prelat, l’any següent, va adquirir per 5 000 sous a Guillem de Tarragona els castells de Salou i la Pineda, i els cedí al paborde i al capítol de la seu de Tarragona L’any 1230 Guillem de Tarragona llegà en…

Es tracta d’una antiga església i priorat canonical situat en un petit turó conegut com el puig de sant Corneli, de 244 m d’altitud, que fa de límit entre els municipis de Fogars de Tordera i Tordera Segons la tradició, la capella i una casa que tenia al costat foren destruïdes durant la Guerra del Francès Al lloc hi ha notables ruïnes que seria interessant excavar per conèixer-ne la disposició Al començament de l’any 1200, Pere Gros de Fogars i els seus familiars van donar a Guerau i companys el puig de Montells perquè, amb el consentiment del bisbe de Girona, hi edifiquessin una església en…

Vacamorta és un petit llogaret situat a la riba esquerra del riu del mateix nom, afluent de l’Éssera La seva església ja existia el 1092, any en què el bisbe Ramon Dalmau dotà la nova canònica augustiniana de Roda amb les quartes episcopals de l’església de Vacamorta, que, segons això, ja era considerada parròquia L’any següent, aquest mateix bisbe assignà les seves rendes a la mensa capitular L’arxiu de Roda conserva un censal adquirit el 1406 per Antoni Coll i Mata, rector de Vacamorta

L’antiga capella del mas de Colls, avui en ruïnes, és a migjorn de Montanyana Entre les alzines hom pot trobar fragments dels antics murs De l’església de l’Assumpció avui només resten algunes parets, construïdes amb carreuó sense polir, simplement escairat, disposat en filades uniformes i irregulars, que dibuixen el perímetre d’una església d’una nau, capçada amb un absis semicircular Es tracta probablement d’un edifici de la fi del segle XI o del començament del següent, construït de forma matussera i sense ornamentació

Santa Maria del Prat era el nom primitiu de l’actual església parroquial d’Argelers, situada al centre del poble parrochia Sancte Marie de Prato , 1178, topònim encara utilitzat a la fi de l’antic règim Fou totalment reconstruïda i proveïda d’un imposant campanar al segle XIV De l’església anterior, en resta una bella pica baptismal del segle XIII, la qual és signada pel mestre picapedrer que la feu amb la inscripció següent “MAGISTER GVILLELMVSMARCHI DE VOLONO ME FECIT”, que traduït del llatí vol dir “Em feu el mestre Guillem Marc del Voló”

Situada dins l’antic terme de la ciutat de Manresa, sempre estigué fora de les muralles de la ciutat, al burg de les Escodines Fou primerament una capella del barri i més tard ho fou del convent que els pares caputxins aixecaren al seu costat L’església és esmentada el 1292 i el mateix any i el següent hi ha documentades unes donacions per a l’obra Al costat del temple s’aixecà el convent dels pares caputxins, que l’inauguraren el 1583, però l’església no fou renovada fins al 1658 fou enderrocada el 1936

La primera referència a Sant Miquel de Gelida és una fundació de 50 sous feta per Guillem de Cogomants i la seva muller Elisenda l’any 1238 a la capella de Sant Miquel A més, aquest matrimoni feu donació d’un ciri de dues lliures que s’havia d’encendre i cremar mentre alcessin el cos de Crist, sempre que se celebrés missa L’any següent el rector de Sant Pere del castell de Gelida, Ponç de Pualquer, amb el consentiment del bisbe de Barcelona, Arnau, establí i concedí terres per a ell i els seus successors, i als regidors de l’església de Sant Miquel, i als cònjuges Berenguer…