Hom disposa d’escasses noticies d’aquesta fortalesa, de la qual es desconeix l’emplaçament. Una de les primeres mencions data de l’any 1211, quan Guillem de Tarragona, amb el consentiment del rei Pere i de Catalunya-Aragó, va fer donació, en condomini, de la jurisdicció que li pertanyia dels llocs i castells de Salou, la Pineda i Alió a l’arquebisbe Ramon de Rocabertí. Aquest prelat, l’any següent, va adquirir per 5 000 sous a Guillem de Tarragona els castells de Salou i la Pineda, i els cedí al paborde i al capítol de la seu de Tarragona. L’any 1230 Guillem de Tarragona llegà en testament el terme i castell de la Pineda a l’església de Tarragona, un cop morta la seva esposa Saurina; aquesta, en la seva acta testamentària datada el 1242, ho llegà tot, com ja havia previst el seu difunt marit, a la seu de Tarragona. Uns quants anys després, el 1245, l’arquebisbe Pere d’Albalat disposà la separació dels termes de la Pineda i Salou; es quedà Salou i traspassà la Pineda al paborde de la catedral tarragonina. A partir de llavors, Salou constituí una jurisdicció exclusiva de l’arquebisbe, i a la darreria de la següent centúria, l’any 1391, també la Pineda passà a formar part de la senyoria dels prelats tarragonins. Finalment, l’any 1410, la jurisdicció civil de la Pineda passà al sagristà major de la seu.