Resultats de la cerca

El vilatge de Conill, situat en un dels contraforts meridionals de la serra del Montsec i documentat des del segle XII, tingué una església que depenia de Sant Pere d’Àger Aquesta vinculació és recollida en el llibre de sinodals del 1648

L’actual església parroquial de Santa Maria d’Hostalric, a ponent de la vila, fou aixecada al segle XVII i reconstruïda després de l’incendi sofert el 1810 És força documentada des del 1217, i consta en dos nomenclàtors i llistes sinodals de Girona com la parròquia de Santa Maria “d’Hostalricho”

Antiga parròquia rural, situada al sector nord del terme, a 5 km de Sils, a prop de la riera de Sils El seu edifici, que té un massís i característic campanar, fou totalment renovat en època barroca Des del 1245 pertanyia al priorat de Sant Pere Cercada i consta en molts documents del priorat del 1313 en endavant En els nomenclàtors i llistes sinodals de la diòcesi de Girona figura sempre com una església parroquial en ple funcionament

Església parroquial del poble de Montargull que fou una dependència de Sant Pere d’Àger, segons que consta per primera vegada en el llibre de sinodals del 1648 Possiblement abans del segle XVII estigué subjecta al priorat de Sant Miquel de Montmagastre, i per aquest motiu no es consigna en les relacions d’esglésies de l’abadiat d’Àger anteriors al 1592 La primitiva parròquia de Montargull es troba arruïnada i s’ha construït un nou temple no fa gaires anys Són sufragànies seves les esglésies de Folquer i Comiols

A l’extrem sud-est del terme, a l’inici d’un apèndix del terme de Caldes de Malavella, situat entre Vidreres i Llagostera, hi ha la parròquia rural de Santa Seclina o Santa Seculina És una església barroca, amb un esvelt campanar, que la fa visible des de la carretera de Vidreres a Llagostera Cal cercar el seu origen als segles XI o XII, en què es completà la geografia religiosa de la comarca consta en els nomenclàtors i llistes sinodals de la diòcesi de Girona, del segle XIV en endavant, com a Sancta Sicline, Segline o Seculine

Església parroquial que presideix el poble de Bordils És un edifici d’estil gòtic tardà, d’amples dimensions, amb la façana coronada als angles per dues torrelles o garites de defensa i amb una galeria que va de banda a banda Té una nau amb capelles laterals i un campanar de torre massís, octogonal El lloc és citat el 990 com Burdilis i l’església ho és el 1074 com Sant Esteve de Burdillis Les referències continuen a partir d’aquest moment en l’antiga documentació i en les llistes sinodals de la diòcesi gironina Segons una inscripció de la llinda de la porta, l’edifici actual es…

Fou l’antiga parròquia del poble de Blancafort, avui negat completament per les aigües de l’embassament de Canelles L’església parroquial de Santa Fe havia estat transformada en època moderna i no restava cap vestigi del vell temple romànic que havia pertangut a la jurisdicció de l’abadia de Sant Pere d’Àger La seva dependència d’aquesta institució religiosa queda reflectida clarament a partir del segle XII en aquest sentit, la parròquia de Blancafort apareix mencionada entre els béns confirmats al cenobi d’Àger en les butlles dels anys 1162 i 1179, totes dues expedides pel papa Alexandre III…

Aquesta església parroquial, dita també de la Mare de Déu de l’Assumpció, apareix documentada l’any 1172, en la publicació sacramental del testament de Bertran de Preixens, jurat sobre l’altar de sant Pere de la parròquia de Preixens, en presència, entre altres personatges, de Bernat, rector de l’ ecclesie de Pradel Santa Maria de Pradell depengué de la canònica d’Àger en aquest sentit, l’any 1373, en una àpoca lliurada pel subcollector apostòlic a Sant Pere d’Àger, en la qual afirmava haver rebut una quantitat determinada de diners de les parròquies que se citen en la relació de l’àpoca…

Tot i l’origen medieval de la població de Bellmunt, de la seva església parroquial no es disposa, ara per ara, de prou referències documentals antigues que ajudin a reconstruir el seu passat històric Només una notícia, corresponent a la collecta de la dècima a la diòcesi d’Urgell, indica que l’any 1279 l’ ecclesie de Belmunt va contribuir amb onze sous i sis diners al sufragi d’aquest impost Aquesta referència, si més no, posa de manifest que al segle XIII hi havia a Bellmunt un temple parroquial del qual desconeixem l’advocació, ja que el titular actual, sant Josep, s’imposa a Catalunya,…

Es tracta d’una església pràcticament desapareguda que es troba prop de les restes del castell de Mallabecs, a mig vessant de la serra del Montsec, damunt del poble de l’Ametlla El lloc i castell de Mallabecs apareixen esmentats per primera vegada l’any 1068, entre les afrontacions del castell d’Àger, en la definitiva dotació de Sant Pere d’Àger que feren Arnau Mir de Tost i la seva muller La parròquia de Mallabecs depengué de la pabordia de Mur, però més tard passà a la jurisdicció d’Àger, tal com consta en el llibre de sinodals del 1648 El titular de l’església, sant Miquel, el…