Resultats de la cerca

Situació Vista del conjunt de la torre del castell i de l’església de Sant Esteve que corona el tossal que s’aixeca damunt del poble homònim ECSA - JA Adell El castell de Viacamp és emplaçat damunt un tossal de la serra homònima que fa de partió d’aigües entre les conques de la Noguera Ribagorçana i del Queixigar Mapa 32-12 289 Situació 31TCG029672 El poble de Viacamp és damunt el quilòmetre 78 de la carretera N-230 Per a pujar al castell s’ha d’arribar en cotxe fins al Cap de la Vila i després cal fer un breu trajecte a peu pel camí medieval que porta a l’entrada…

Situació El despoblat de Bellmunt, on hi ha les ruïnes del castell, s’alça a migdia de Fet i a l’altra banda del barranc de la Font, en una elevació destacada de la serra de Savinós, dominant per la dreta la vall de la Noguera Ribagorçana Mapa 32-12 289 Situació 31TCG049555 No és fàcil arribar actualment fins a Bellmunt a més, cal tenir en compte que gairebé tot el territori és despoblat i per tant recomanem portar un bon mapa En principi s’ha d’agafar la pista del Montsec d’Estall al quilòmetre 74 de la carretera N-230, passat Tolba, a la dreta hom pot fer l’itinerari a l’inrevés, és a dir,…

Situació Torre de planta circular, molt malmesa, que presidia aquest petit castell ECSA - J Bolòs El castell de Girbeta s’assenta en la summitat d’un esperó de la serra homònima, de forma cònica i excavat profundament per la Noguera Ribagorçana, a llevant, i pel barranc de les Ortigues, al sud-oest, en la seva confluència Mapa 32-12 289 Situació 31TCG089638 Si seguim la carretera que va de Benavarri cap a Vielha, poc abans de començar el revolt que hi ha abans d’arribar a la recta del Pont de Montanyana, surt una pista de terra que porta fins al poble de Girbeta Poc abans d’arribar-hi, s’ha…

L’antic llogaret de Montfalcó és dominat per uns espadats en els quals s’obre la cova de Montfalcó Just damunt la cova són ben visibles alguns forats circulars excavats a la roca plana que possiblement fonamentaren estructures de fusta La verticalitat del relleu fa que la major part dels vestigis del castell que hi havia en aquest indret hagin caigut al fons de la vall Tradicionalment Montfalcó restà vinculat als comtes d’Urgell La seva possessió era estratègica, car per aquest corredor entre el comtat del Pallars Jussà, al nord, i el vescomtat d’Àger, a migjorn, els senyors urgellesos podien…

El castell de Fet era enlairat sobre un cingle colossal 765 m que domina la ribera dreta de la Noguera Ribagorçana, entre els barrancs de la Canal i de la Font L’any 1045 consta ja Arnau Mir de Tost com a conqueridor de tota aquesta banda de la vall, de manera que en el futur aquestes terres restarien vinculades al vescomtat i a l’abadiat d’Àger L’any 1059 Exabell deixà als seus fills Ramon, Bernat i Guillem la meitat d’una vinya que tenia a Fet Es tracta de la primera notícia de l’indret En la dotació fundacional de la canònica de Sant Pere d’Àger del 1068, Arnau Mir de Tost i la seva muller…

D’aquesta església es té notícia gràcies a la butlla d’Alexandre III de l’any 1162 que confirmà les propietats de Sant Pere d’Àger, entre les quals l’església de Sant Jaume de Finestres La llegenda diu que hi consta la casa forta o castell de Finestres, que fou seu d’un antic convent titulat de Sant Jaume En aquest lloc potser hi hagué l’església del mateix nom

Aquesta església és esmentada l’any 1068, any en què Arnau Mir de Tost, en compliment de l’última voluntat de la seva dona Arsenda, deixà a Sant Salvador de Bellmunt un cobertor Tal vegada es tractava de la mateixa església parroquial de Santa Maria i Sant Bartomeu de Bellmunt

Només un sol document fa referència a aquesta església Es tracta d’un instrument de l’any 1173, que consigna el nom d’aquesta capella associat al d’una partida prop de la Noguera

Aquesta església es troba al poble de Fet, actualment abandonat Fou una parròquia que va dependre de l’abadiat de Sant Pere d’Àger Arnau Mir de Tost vinculà els delmes de Fet 1046 i també la seva església a l’esmentada canònica El papa Alexandre III en confirmà la propietat a Àger, amb les seves pertinences, els anys 1162 i 1179 Les diverses aportacions de l’abadiat per a la dècima de Terra Santa consignen l’església de Fet regida per un capellà, amb pobres rendes L’actual edifici, en ruïnes, dataria dels segles XVI i XVIII