Situació
El despoblat de Bellmunt, on hi ha les ruïnes del castell, s’alça a migdia de Fet i a l’altra banda del barranc de la Font, en una elevació destacada de la serra de Savinós, dominant per la dreta la vall de la Noguera Ribagorçana.
Mapa: 32-12 (289). Situació: 31TCG049555.
No és fàcil arribar actualment fins a Bellmunt; a més, cal tenir en compte que gairebé tot el territori és despoblat i per tant recomanem portar un bon mapa. En principi s’ha d’agafar la pista del Montsec d’Estall al quilòmetre 74 de la carretera N-230, passat Tolba, a la dreta; hom pot fer l’itinerari a l’inrevés, és a dir, des d’Estopanyà. Aquesta pista del Montsec creua la riera de Viacamp i s’enfila per la serra de Montgai vers els masos de la Cerulla, segueix després l’altiplà i els primers vessants de migjorn. Ja en aquest tram, surten a l’esquerra de la pista forestal els brancs que duen als antics nuclis de la zona. Cal triar el segon d’aquests camins per tal d’anar a Fet (el primer és el d’Estall). Una vegada som a Fet, a l’altra banda del nucli, cal seguir el camí que baixa fins a la Noguera. Un parell de quilòmetres aigües avall, després del barranc de la Font, es localitza l’antic camí que puja una altra vegada la riba de la serra de Savinós vers Bellmunt. El nucli queda avui mig amagat per la vegetació i les alzines.
Història
Tot el territori de Bellmunt va ésser conquerit per Arnau Mir de Tost. Aquest cavaller urgellès i la seva muller Arsenda dotaren reiteradament la canònica de Sant Pere d’Àger amb béns i drets que tenien a Bellmunt: tots els delmes de llurs dominicatures i rompudes que tenien al kastello (1045), les esglésies in castello (1048), i un petit alou (1056). L’any 1068 acabaren donant a Sant Pere d’Àger el mateix castell de Bellmunt amb les seves torres i edificis i amb els seus termes. Se’n reservaren, tanmateix, la tinença i els drets acordats amb el comte d’Urgell.
Amb motiu de la disputada herència d’Arnau Mir de Tost, l’any 1072, els vescomtes d’Àger, Ponç I Guerau i la seva dona Letgarda, i llur fill Guerau II Ponç donaren en penyora als comtes Ramon IV i Valença de Pallars Jussà el castell de Bellmunt amb els seus termes i les seves pertinences, excepte la fortitudine de Fet i tot el que pertanyia a aquesta, com a garantia que si s’acabava la guerra que mantenien contra el comte d’Urgell, en el termini de trenta dies, els farien dret del castell d’Àger. Una nova convinença, aquesta entre el comte Ermengol IV i el vescomtes d’Àger (1074), establí que tots els castells i quadres de l’honor d’Arnau Mir de Tost situats entre la Noguera i el Guart, entre el Montsec i Hispània, a excepció d’Àger, serien d’aquests vescomtes en alou. Amb tot, el comte d’Urgell feu alguna incursió a Bellmunt abans del 1086.
El castell de Bellmunt restà, doncs, vinculat als vescomtes d’Àger. El 15 de gener de 1092 el vescomte Guerau II Ponç donà en esponsalici a Estefania el castell de Bellmunt, com a part de la dècima que li pertocava. En principi el feu de Bellmunt estigué en poder del mateix castlà d’Àger, és a dir, Galceran Erimany (1072). El seu fill, dit també Galceran Erimany, senyor de Soriana, deixà en testament la coromina que tenia al castell de Bellmunt per a redempció de captius (1110). L’any 1129 el vescomte Guerau II Ponç i Arnau Pere de Girbeta, després de tenir entre ells grans ires i guerres, arribaren a un acord pel qual aquest acaptà en feu el castell de Bellmunt amb la meitat de les rendes, essent castlà Pere Oliver. No oblidem, però, que des del 1068 Bellmunt pertanyia de dret a Sant Pere d’Àger. Tal vegada mogut pel remordiment i veient propera la mort, Guerau II Ponç tornà a l’església d’Àger els béns i drets que li havia usurpat. Li confirmà així la propietat del castell de Bellmunt i afegí en desgreuge un molí que tenia en aquest terme (1131). D’acord amb això, pocs mesos després el vescomte infeudà a Pere Oliver i al seu germà Ramon el castell amb certs drets dominicals, en canvi del clàssic jurament de fidelitat i vassallatge i de respectar l’alt domini de l’abat de Sant Pere.
El vescomte Ponç d’Àger s’adherí a la constitució de Pau i Treva promoguda per Ermengol VIII d’Urgell (1187). Entre els dominis senyorials on regiria aquesta constitució s’esmenta el castell de Bellmunt. Poc després, en el conveni fet entre Alfons el Cast i Ermengol VIII d’Urgell contra el vescomte d’Àger, ambdós magnats es repartiren els territoris del vescomtat, de manera que el castell de Bellmunt era assignat a l’esmentat rei. Tot i això, els vescomtes d’Àger es mantingueren ferms en llurs possessions. L’any 1204 Guerau IV deixà el castell de Bellmunt al monestir de Sant Pere d’Àger, la qual cosa, però, no ratificà al segon i definitiu testament (1223).
Bellmunt restà integrat al vescomtat d’Àger fins a la seva integració definitiva a la corona catalano-aragonesa al segle XV. La senyoria de Bellmunt perviví fins a la fi de l’antic règim i seguí una evolució semblant a Fet. A l’edat moderna consta en poder dels Àger, essent ja una quadra despoblada de Fet, heretat que passà finalment als Calassanç i Abarca al segle XVIII.
Convinença entre el vescomte Guerau II Ponç de Cabrera i Arnau Pere de Girbeta sobre els castells de Bellmunt, Fet, Finestres i Pinyana (6 d’abril de 1129)
El vescomte Guerau II Ponç de Cabrera i Arnau Pere de Girbeta pacten una convinença. El vescomte li cedeix en feu els castells de Bellmunt, Fet, Finestres i Pinyana amb les corresponents rendes. Per la seva banda, Arnau Pere de Girbeta presta jurament de fidelitat al vescomte per aquesta honor, contra tots els homes excepte contra el comte de Pallars Jussà.
"In nomine Domini. Hec est convenientia que facta est inter domnus Gerallus Ponti, vicecomes, et Arnallus Petri de Girveta. Est notum omnibus quod predictus vicecomes et iam dictus Arnallus abuerunt maximas iras et guerras ad invicem, unde venerant ad magnam pacificacionem et definierunt illorum rancuras unusquisque ad invicem per fidem [et] sine nullo [malo] ingenio.
Et iam dictus vicecomes comendat ad predictum Arnallum castrum de Belmont per fevum et castrum de Fezed et castrum de Finestres, et comendat Petrus Olivarii ad Arnallum iam dictum, salva fidelitate vicecomiti; et si Petrum Olivarii aut castellani ipsius castri prescripti faciebant ad Arnallum predictum tort de illa honore quod ei noluissent drezare, Petrus Olivarii det ei potestatem de uno castro et quando illum castrum habuerit redat ad predictum Petrum, [et] Petrus det ei potestatem de alio et quando illum abuerit redud, similiter det ei potetatem de alio. Et iam dictus vicecomes donat ad predictum Arnallum receptum quod habet in Fezed similiter et receptum quod habet in Fenestres et medietatem de ipso recepto quod habet in Belmont. Et si de predicto Petro Olivarii minus veniebat, ipsum castellanum quod vicecomes in illa honore miserit comendet ad predictum Arnallum, salva sua fidelitate predicto vicecomiti. Et comendat vicecomes ad iam dictum Arnallum castrum de Pignana per fevum et comendat ei castellanum ipsius castri ut sit suus homo, salva fidelitate vicecomiti; et donat in illo castro una ostalitate qui fuit de Abdelaziz et alia in Valdelod qui fuit de Mahomad.
Convenit Arnallus predictus ad vicecomitem Gerallum ut sit suus homo manibus propriis et sit suus fidelis de sua vita et de corpore suo et de omnibus membris qui in corpore se tenent, et de sua honore quod hodie habet et in antea acaptarat per suum consilium, quod ei non tollat nec non tollat neque ille nec homo nec femina per suum consilium neque per suum ingenium. Et ipsam honorem quod per illum tenet, adiuvet ei ad tenere et abere et ad defendere contra cunctos homines vel feminas per fidem sine ullo malo ingenio. Et de illa alia honore quod predictus vicecomes hodie habet et in antea abuerit quod iam dictus Arnallus non tenet, adiuvet ei ad tenere et ad abere et defendere contra cunctos homines et feminas per fidem sine ullo malo ingenio, excepto comite Paliarense.
Acta est ista convenientia VIII idus aprile, anno CXXVIIII post millesimum ab incarnacione Domini.
Signum Geralli Pontii, vicecomes, qui ista carta iussi scribere et tetes firmare precepi. Signum Arnal Pere. Signum Ferrarii Geralli. Signum Petri Olivarii. Signum Raimundi Berengarii. Signum Raimundi Olivarii.
Raimundus, sacer, scripsit cum litteris dampnatis die et anno quod supra."
[O]: perdut.
A: BC, fons d’Àger, perg. 4223, ex O.
B: Còpia del 1756: BC, Reserva, ms. 539, Caresmar: Compendi de tots els instruments antichs i moderns que’s troban en lo arxiu de la molt insigna colegiata de Sant Pere de Ager, doc. 1581, ex A.
Traducció
"En el nom del Senyor. Aquesta és la convinença que es va fer entre el senyor Guerau Ponç, vescomte, i Arnau Pere de Girbeta. És conegut per tothom que l’esmentat vescomte i aquest Arnau tingueren entre ells grandíssimes ires i guerres, d’on vingueren a una gran pacificació i arranjaren les queixes que un tenia contra l’altre, de bona fe i sense cap malícia.
El vescomte encomana en feu a Arnau el castell de Bellmunt, el castell de Fet i el castell de Finestres, i encomana Pere Oliver a Arnau, salvada la fidelitat que deu al vescomte; i si Pere Oliver o els castlans d’aquest castell feien algun tort a Arnau per dit domini i no li volguessin reconèixer, Pere Oliver li doni potestat d’un castell i quan tingués la potestat d’aquest castell, el retorni a l’esmentat Pere i llavors Pere li doni potestat d’un altre, i quan el tingui, semblantment li doni potestat de l’altre. També el vescomte dona a Arnau el recapte que té a Fet, el recapte que té a Finestres i la meitat del recapte que té a Bellmunt. Si Pere Oliver venia a menys, el castlà que el vescomte posés en aquest domini s’encomani a Arnau, salvada la seva fidelitat al vescomte. Encomana el vescomte a Arnau el castell de Pinyana en feu, amb el castlà, per tal que sigui el seu home, salvada la fidelitat del vescomte; i li dona en aquest castell un alberg que fou d’Abdalaziz i un altre a Valdellou que fou de Mahomat.
Arnau pacta també amb el vescomte Guerau que sigui home seu mitjançant l’homenatge de mans i que li sigui fidel durant tota la seva vida, amb el seu cos i els seus membres; i dels béns que avui té i que en el futur pugui adquirir amb el seu consentiment, ni ell ni cap home o dona li’n prenguin res pel seu consell o instigació. I l’ajudi a posseir, a tenir i a defensar els béns que per ell té, contra qualsevol home o dona, amb tota fidelitat i sense cap malícia. De la resta de béns que el vescomte avui posseeix i els que en endavant posseirà, que ara Arnau no té, li ajudi a posseir-los, tenir-los i defensar-los contra qualsevol home o dona, excepte contra el comte de Pallars, amb tota fidelitat i sense cap malícia.
Fou feta aquesta convinença a vuit dies dels idus d’abril, l’any cent vint-i-nou després del mil·lenari de l’encarnació del Senyor.
Signatura del vescomte Guerau Ponç, que aquesta carta vaig manar escriure i vaig ordenar firmar-la. Signatura d’Arnau Pere. Signatura de Ferrer Guerau. Signatura de Pere Oliver. Signatura de Ramon Berenguer. Signatura de Ramon Oliver.
El sacerdot Ramon ho va escriure amb lletres corregides, el dia i l’any esmentats."
(Traducció: Melchor Alonso i González-Jordi Boix i Pociello)
Castell
El conjunt degué estar format per una torre, en el punt més alt del promontori, segurament de planta circular, i un recinte. El fragment més notable d’aquest recinte fortificat és al nord-oest de la torre. Al voltant de la torre hi ha nombrosos enderrocs que arriben fins a prop de l’església, que podrien pertànyer al castell o a l’antic vilatge.
El fragment de mur del recinte que s’ha conservat fa uns 9 m de llarg. El tram arriba a tenir uns 6 m d’alçada, amb gruixos que superen sempre els 2 m. Aquest mur presenta un cos de reble barrejat amb morter de calç, recobert amb parets de pedra llosenca a penes desbastada a cops de maceta. No hi ha dubte que aquest tipus de parament s’adiu prou bé amb les fórmules constructives de la plenitud del segle XI.
Bibliografia
- Marca, 1688, ap. CCLXX, cols. 1141-1144
- Caresmar, 1756, docs. 197 i 494
- Monfar, 1853, vol. IX, pàgs. 423-424
- Miquel, 1945-47, vol. I, doc. 128, pàgs. 129-130
- Ubieto, 1960, docs. 11 i 12, pàgs. 28-30
- Sanahuja, 1961
- Chesé, 1972, docs. 19, 42,195, 239, 241 i 529