Resultats de la cerca

El Modernisme català –arquitectònic, plàstic, musical o literari– fou un esclat creatiu extraordinari que responia al gran dinamisme de la societat catalana del segle XIX, com també a la seva inserció en la primera globalització El pas del temps n’ha augmentat l’atractiu, que, a partir dels anys setanta, s’ha disparat fins a arribar al “gran públic” de molts països del món Confluència de fonts i tendències El Modernisme català fou, alhora, un moviment d’una gran densitat que reinterpretava o, segons Ignasi Solà Morales, desestabilitzava tendències estètiques molt diverses, unes tendències d’…

La idea de construir idiomes artificials d’ús universal es configurà plenament en temps de la Illustració, i es difongué al segle XIX, parallelament a les revolucions liberals S’elaboraren més de 200 idiomes artificials, els autors dels quals pertanyien, en general, a les nacions cultes del centre i del nord d’Europa, amb llengua pròpia i de petites dimensions Des dels Països Catalans, per camins ben diversos, es feren algunes contribucions interessants per a combatre la maledicció bíblica de la Torre de Babel, tan singulars, que la primera es publicà a la Xina, a Macau i a París la segona, a…