El Modernisme català –arquitectònic, plàstic, musical o literari– fou un esclat creatiu extraordinari que responia al gran dinamisme de la societat catalana del segle XIX, com també a la seva inserció en la primera globalització. El pas del temps n’ha augmentat l’atractiu, que, a partir dels anys setanta, s’ha disparat fins a arribar al “gran públic” de molts països del món.

Confluència de fonts i tendències

El Modernisme català fou, alhora, un moviment d’una gran densitat que reinterpretava (o, segons Ignasi Solà Morales, desestabilitzava) tendències estètiques molt diverses...