Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
La renovació del llibre i les arts gràfiques
Lluís Domènech i Montaner 1850-1923 Coberta de L’Atlàntida , de Jacint Verdaguer, en l’edició impresa per l’Estampa de Jaume Jepús el 1878 BC El segle XIX va ser a tot Europa i Amèrica, com també a Catalunya, molt pròdig en tota mena de canvis en allò que es refereix a les tècniques d’impressió aquestes transformacions, sumades a les diferents opcions estètiques, acabarian tenint una innegable repercussió en les formes adoptades pels artistes Si abans d’aquella centúria només existia el llibre tipogràfic, amb illustracions xilogràfiques o calcogràfiques, a final de segle el desenvolupament…
Els hereus del fortunyisme
Tomàs Moragas 1837-1906 Dama del Cinquecento Aquarella paper Collecció particular RM El fenomen pictòric anomenat fortunyisme es va originar després de l’èxit aconseguit pel pintor Marià Fortuny i Marsal Reus 1838-Roma 1874 que des de la seva joventut fou considerat ja com un geni, i foren els seus mestres els primers que van captar d’immediat la gran aptitud tècnica i l’enorme habilitat plàstica del jove pintor A Roma va pintar una sèrie d’«acadèmies» a llapis o ploma, temes costumistes protagonitzats per «ciociares», «albaneses», «piferraris», obres de casaques i orientals pintades a l’oli…
L'escultura postmodernista
Pau Gargallo 1881-1934 Autoretrat abans del 1907 Localització desconeguda Reproduït al catàleg de la Exposición de Auto-retratos de Artistas Españoles, del Círculo Artístico de Barcelona FF El pas entre una tipologia escultòrica dominant a Catalunya entre la fi del segle XIX i l’inici del XX que coneixem com a modernista, ben definida en paraules d’Eugeni d’Ors com a més pròxima a l’anècdota que a la categoria i mes aparent que essencial, cap a una nova formulació, és un moment únic, intens i precís, de dubtes però de circumstància vàlida i necessària, clarament intermediari i relacional amb…
Els teixits
El Modernisme tèxtil Tot i ser indiscutible que un dels principals motors i eixos del Modernisme català va ser l’arquitectura, la que va posar els diners perquè assolís un desplegament sense precedents a Catalunya va ser la burgesia industrial, i en concret la del ram del tèxtil, que durant l’època va gaudir d’una generosa esplendor econòmica Aquesta riquesa provenia, especialment, dels avenços tecnològics, que permetien ampliar la producció i abaratir els costos, i, també, de l’explotació de la classe treballadora mitjançant una política social desastrosa que va provocar avalots constants i…