Resultats de la cerca

L’any 2010 va ser un període de final de legislatures, amb poques novetats polítiques i legislatives pel que fa a la lingüística El canvi més important en la legislació de primer nivell en política lingüística va ocórrer a la Franja Es va estrenar la Llei de llengües, que recentment havien sancionat les Corts d’Aragó L’aprovació d’aquesta llei s’havia endarrerit més de tretze anys des que la reforma de l’Estatut del 1996 n’exigia la redacció El Partit Aragonès PAR, soci regio-nalista del Govern, va concentrar tot l’argumentari anticatalanista, que va convertir aquesta llei en la primera que…

La posició del català com a llengua de demografia mitjana es va refermar amb l’actualització del nombre de parlants de català, que ascendeix a 9,7 milions de persones segons les estimacions de la Xarxa CRUSCAT–IEC A més, la població total dels territoris de llengua catalana és de 13,6 milions d’habitants Així, la xifra total de parlants de català és més gran que la que hi havia al començament de la dècada anterior, la qual cosa indica una certa capacitat de manteniment demogràfic del català, amb certa atracció de nous parlants A pesar de tot, aquesta capacitat…

Malgrat les crítiques de les organitzacions internacionals de drets humans, el president Yahya Jammeh va tirar endavant amb la seva amenaça de penalitzar les relacions homosexuals, que poden ser castigades amb la cadena perpètua segons la llei aprovada pel Parlament En una altra mesura polèmica, i en plena retòrica antioccidental, Jammeh va canviar l’idioma oficial del país, de l’anglès a l’àrab Tanmateix, la llengua colonial hi continuava sent, mesos després de l’anunci, la llengua de comunicació de l’Administració i del portal governamental a internet L’elecció de…

La cultura catalana es va projectar amb força a l’exterior de les seves fronteres, sobretot durant els primers compassos del 2010 Entre el 3 i el 6 de febrer, la llengua catalana va ser la convidada d’honor de la fira de llengües i ensenyament Expolangues 2010, durant la inauguració de la qual el ministre francès de Cultura, Frédéric Mitterrand, va afirmar que “el català és una llengua de veïns i amics, una llengua de França, una llengua que no ens és estranya”, i va assegurar que “aquell que no coneix una llengua estrangera no…

El 2009 van continuar oberts els grans temes dels anys anteriors, com la presència del català en els models escolars i la regulació de l'espai mediàtic en català, les qüestions més tractades en els mitjans de comunicació En el camp legislatiu, un dels avenços més importants dels darrers anys havia estat la inclusió del deure del coneixement del català en l'Estatut d'Autonomia de Catalunya Hom havia anunciat que la sentència del Tribunal Constitucional retallaria aquest deure, però al final del 2009 encara no s'havia fet conèixer la resolució El debat públic a Catalunya també va estar…

En la cimera celebrada al juliol a Santa Maria, a l’illa de Sal, Cap Verd va començar a presidir la Comunitat de Països de Llengua Portuguesa CPLP, integrada per les cinc excolònies portugueses a l’Àfrica Angola, Moçambic, Guinea-Bissau, São Tomé i Príncipe i Cap Verd, el Brasil, Portugal, Timor Oriental i Guinea Equatorial Cap Verd presidirà l’organització en el bienni 2018-20, amb el lema “Cultura, persones i oceans”

En les celebracions del 50è aniversari de la independència, el rei Mswati III va anunciar a l’abril el canvi de nom del petit país, que passa a dir-se Regne d’Eswatini ‘la terra dels swazis’, en llengua swazi En les eleccions al Parlament del setembre, boicotejades per l’oposició, van ser elegits 59 diputats sense adscripció política El rei en va nomenar sis més Una setmana després de la consulta, va morir el primer ministre, Barnabas Sibusiso Dlamini, i el rei va designar en el seu lloc Ambrose Dlamini

El president, James Michel, va ser reelegit en el càrrec per tercer cop en obtenir tan sols 193 vots més que el seu rival, Wavel Ramkalawan, en la segona volta de les eleccions, celebrades a mitjan desembre Michel, candidat del Lepep el poble, en llengua crioll, va aconseguir el 50,15% dels vots mentre que Ramkalawan, del Partit Nacional de Seychelles SNP, el 49,85% Va ser el resultat més ajustat que s'ha produït mai en les presidencials de l'arxipèlag En la primera volta, Michel havia obtingut el 47%, 12 punts més que Ramkalawan En tercer lloc va quedar Patrick Pillay, que havia…

Les relacions amb el país veí d’Hongria i amb la població eslovaca d’origen hongarès un 10% de la població es van enterbolir arran de la promulgació, al mes d’abril, de la Llei patriòtica, impulsada des del Ministeri d’Educació controlat pel Partit Nacional Eslovac i que obliga a escoltar l’himne nacional a les escoles, els ajuntaments i els mitjans de comunicació El 2009, la promulgació d’una llei lingüística que dificulta l’ús de la llengua hongaresa amb l’obligatorietat de la llengua eslovaca a l’Administració ja va generar fortes tensions al sud del país, on…

Després de romandre més de dotze anys en el poder, el president James Michel va presentar la seva dimissió al final de setembre El va substituir el seu vicepresident, Danny Faure Michel havia estat reelegit per a un tercer mandat al desembre del 2015, en unes eleccions molt disputades, ja que va derrotar per tan sols 193 vots el candidat opositor Wavel Ramkalawan En la decisió de Michel va influir la derrota de la seva formació, el Partit Lepep ‘el poble’, en llengua criolla, en les legislatives del setembre, en les quals la coalició Unió Democràtica de les Seychelles va obtenir…