Resultats de la cerca

Constava de duels ciclistes entre Barcelona i Madrid amb curses de velocitat i persecució individual i per equips Posteriorment incorporà altres ciutats En la dècada dels cinquanta es tornà una competició de ruta organitzada per l’Agrupació Ciclista Montjuïc

Practicant d’automobilisme, tennis i ciclisme, el 1884 fundà el Club Velocipèdic de Barcelona El 1891 creà i dirigí El Ciclista , primera revista sobre ciclisme de Catalunya, que es convertí en el portaveu de la Societat Velocipedista de Barcelona El 1895 liderà la fundació de la Unió Velocipèdica Espanyola UVE i secundà Josep Barunat com a primer president Fou el segon president de l’entitat, ens que encapçalà durant dues etapes 1899-1901, 1910-14 Amb el temps s’organitzà en el seu record el Trofeu Claudi Rialp, amb motiu de la Barcelona-Andorra

Amb la Penya Ciclista Poblet guanyà el Mercat del Ram 1959 Fou segon al Trofeu Berkel 1960 i es proclamà campió d’Espanya de velocitat 1962

Com a professional competí als equips Reynolds 1981-86, Kas 1987-88 i ONCE 1989-90 L’any 1981 guanyà una etapa de la Vuelta a Espanya, les Tres Províncies i a la Costa d’Azahar El 1983 s’imposà en una etapa de la Vuelta a Burgos, just després de debutar al Tour de França, on participà ininterrompudament del 1983 al 1988 El 1989 fou subcampió d’Espanya de fons i tercer a la Clàssica de Sant Sebastià i a la Vuelta a Burgos, resultat que repetí el 1985, en què també guanyà el Gran Premi de Navarra El 1986 fou tercer a la Vuelta a Castella i Lleó, el 1987 segon al Trofeu Luis Puig i el 1990…

Format a la Penya CIT, fou campió de Catalunya júnior A partir del 1994 competí per la Unió Ciclista l’Hospitalet, i guanyà el Trofeu Joan Soler, els grans premis de Gràcia, Inauguració i Ibercaja i la Volta a Osona, i liderà el rànquing català la temporada 1997 El 1998 passà al Grup Esportiu Porcelanatto, amb el qual guanyà la Volta a Castelló, i disputà el Campionat del Món Es retirà el 1999

La distància recorreguda varia en funció de la prova Aquestes s’agrupen en diferents calendaris o circuits de competició, com la Challenge Catalana 1991, el Circuit de Llarga Distància 1997, que aplega proves amb recorreguts d’uns 150 km, i el Ciclopirineus 1998, que inclou marxes que transcorren per les muntanyes pirinenques Entre el 1979 i el 1981 es crearen les primeres marxes modernes, la Terra de Comtes, creada pel Club Ciclista Ripoll, la Ruta Pirinenca de les Tres Nacions, organitzada pel Club Poliesportiu Puigcerdà, i les Rutes del Montseny, a càrrec del Club Ciclista Granollers…

Competí com a amateur amb l’Esport Ciclista Mataró i el Club Ciclista l’Hospitalet i destacà en la modalitat de pista Es proclamà tres cops campió de Catalunya de persecució individual, dos de persecució per equips i una vegada de cursa a l’americana El 1972 guanyà el Trofeu Intervelòdroms Un cop deixà la competició entrà com a tècnic de pista i de carretera a l’EC Mataró El 1984 formà part del grup de tècnics de la Federació Catalana de Ciclisme que treballà al velòdrom de Mataró primer i, un parell d’anys més tard, passà al de Barcelona Fou seleccionador català de ciclisme en pista 2001-10…

Fou el guanyador de la primera edició del Campionat de Catalunya de persecució 1950, títol que revalidà dos anys després 1952 Guanyà el Gran Premi de Catalunya 1955 Entre el 1989 i el 1994 exercí de delegat de Barcelona de la Federació Catalana de Ciclisme

S’inicià a Barcelona i com a amateur competí amb el CC Bar Las Banderas, el Peña Solera i el Picadero Damm Fou campió de Catalunya 1956 i de la Volta a Lleida 1961, i disputà un Mundial 1957 Com a professional guanyà el Gran Premi de Ripio 1962 i fou campió de Catalunya 1963 Fou tercer en el Tour du Rousillon 1964 i prengué part en sis Voltes a Catalunya, en dues Vueltas a España, en la Vuelta a Colòmbia i en la Volta a Suïssa Defensà el CC Barcelona 1960, el Lambretta 1961, el Grupo Deportivo Faema 1962-63 i el Picadero 1964-65 Es retirà el 1965

Fou segon en el Campionat d’Espanya amateur 1965 i tercer en el Tour del Porvenir 1966 Competí com a professional dins l’equip Kas 1968-71 El 1969 guanyà la Pujada a Urquiola, debutà en el Tour de França, en el qual participà en dues ocasions més, i fou segon en el Campionat d’Espanya de muntanya L’any 1970 guanyà una etapa de la Volta a Mallorca, el Critèrium d’Ourense i el Gran Premi de Cuprosan També s’estrenà a la Vuelta a Espanya, on competí un parell de cops Fou segon a la Pujada a Arrate 1971