Resultats de la cerca

Es llicencià en història a la Universitat de València Com a autor del text i de la música de les cançons que canta, es donà a conèixer el 1962 Al vent amb un èxit immediat, que confirmava el seu primer disc 1963 El mateix 1963 guanyà el Festival de la Cançó Mediterrània de Barcelona amb Se’n va anar Sorgit simultàniament i al marge del moviment barceloní de la Nova Cançó cançó , hi aportà un estil personal i discrepant, que es caracteritzava pel lirisme patètic de les lletres i per l’energia de la construcció melòdica el segon disc 1964, amb el Diguem no , li assegurà una popularitat…

Vida i obra Fill d’un comerciant en gra d’idees liberals, fou membre de la milícia nacional de Tarragona A vint anys es traslladà a Barcelona, on collaborà en la revista El Genio , defensora del romanticisme liberal, i a la satírica El Ángel Exterminador , promogudes per Víctor Balaguer, amb el qual collaborà a Pensil del bello sexo 1845 També collaborà amb altres capçaleres, i també dirigí La Lira Española Després d’una ràpida evolució cap al conservadorisme, escriví a La Discusión 1847 de Pau Piferrer, el qual substituí com a professor de retòrica a l’Institut de Barcelona i al Collegi…

Vida i obra Nascut en una antiga família rossellonesa originària de Corbera, no començà a escriure en català fins cap als dinou anys Estudià llengua i literatura espanyoles Exercí primer de professor de lycée , i, entre el 1935 i el 1953, de catedràtic a la Universitat de Tolosa La seva tesi doctoral, publicada el 1929, es titula La littérature catalane en Roussillon au XVII et au XVIII siècles Josep Bonafont rector d’Illa i Joan Amade estimularen i encaminaren el seu interès per la llengua i la cultura catalanes gràcies a ells entrà en contacte amb els cercles catalanistes de la “Revue…

Vida i obra Orfe de pare a onze anys, fou deixeble del seu oncle, el pedagog Bartomeu Galí i Claret 1850-1902, amb qui convisqué del 1897 al 1901, i de Pompeu Fabra fins a catorze anys Tots dos influïren en ell decisivament, a més del seu cosí, el pintor, pedagog i cartellista Francesc d’A Galí Posteriorment, completà la seva formació de manera autodidàctica i treballà de comptable fins el 1909 Aquell mateix any, i sense tenir el títol de mestre, inicià la seva tasca pedagògica a l’Escola de Mestres de Joan Bardina El 1910 hom li encarregà la direcció de l’Escola Vallparadís de Terrassa, on…

Vida i obra Doctorat en dret el 1641, collaborà en la política secessionista del seu pare  Joan Pere Fontanella i del seu germà Josep D’aquest any és un Panegíric amb motiu de la mort de Pau Claris, d’un barroquisme extremat El 1642 era superintendent d’artilleria del mateix any és un madrigal als preliminars d’una obra de Francesc Barra, i el 1643 acompanyà el seu germà al congrés de Münster per defensar els interessos de Catalunya davant les potències europees En el viatge escriví als seus amics tres epístoles poètiques amb trets humorístics, entre les quals una culta fantasia poètica…

Vida i obra Era fill de Pere Marc, de qui heretà el lloc de Beniarjó i les alqueries de Pardines i Vernissa, al ducat de Gandia Participà en les campanyes de Sardenya i de Còrsega, i assistí als setges de Calvi i Bonifazio 1420 Més tard participà en l’expedició de Gerba, al nord d’Àfrica 1424 Alfons el Magnànim recompensà aquests serveis confirmant i ampliant els privilegis que havien estat concedits al seu pare en els esmentats dominis El 1425 era falconer del rei al Regne de València En ser investit del ducat de Gandia el rei Joan de Navarra 1433, aquest retallà les prerrogatives que li…

Vida i obra Primer vescomte de Perellós i segon de Roda Fill de Francesc de Perellós i probablement de Caterina S’educà a la cort francesa, on fou camarlenc de Carles V, al servei del qual es trobava el seu pare La seva vinculació a l’esmentada cort i el seu coneixement del país li valgueren la comanda de diverses missions diplomàtiques al servei de Joan I, de Maria de Luna, i de Martí I Enric de Trastàmara li feu donació d’Igualada, però ell hi renuncià en heretar el vescomtat de Roda 1370 Formà part de la lliga nobiliària contra els vescomtes de Cardona i de Castellbò Fou enviat a…

Vida i obra Fill del mercader Lluís Vives i de Blanquina Marc, ambdós de família jueva i judaïtzants el pare morí a la foguera el 1524 L’entorn familiar judeoconvers tingué reflex, segurament, en alguns capteniments del Vives adult, tant religiosos per exemple en la tolerància com socials S’ha especulat que l’ambient social, polític i cultural valencià en què visqué tingués força més importància del que s’ha pensat en la formació del seu pensament sense excloure’n el coneixement d’Eiximenis La formació i l’activitat intellectual de Vives s’esdevingueren en uns anys crucials per a la cultura i…

Vida i obra No consta amb certesa el lloc de naixença Un document inèdit medieval ~ 1400, exhumat per John F Benton, de Passadena Califòrnia, el fa nascut a Villanueva de Jiloca, prop de Daroca Aragó Fou incardinat, però, a la diòcesi de València, probablement de molt jove, i allà habità la seva filla Maria, monja dominicana La seva muller, Agnès Blasi, de Montpeller, era tia dels metges Ermengol i Joan Blasi Arnau estudiava a Montpeller el 1260, i s’hi graduà de mestre en medicina Si certament ell fos l’autor del gran tractat mèdic Breviarium practicae , hauria estudiat també…

Estudià dibuix i pintura amb Pere Borrell i treballà en el taller de litografia del seu pare, que abandonà el 1901 per dedicar-se íntegrament al teatre Com a artista plàstic, la influència del seu mestre l’abocà de primer a un realisme rigorós Taller de litografia Gual , oli del 1890 Barcelona, coll Albert Oller Tot i que més tard s’adherí al grup postmodernista de la Colla del Safrà ~1893-96, aviat se centrà en un Modernisme típicament esteticista dins aquest estil feu diversos cartells d’arabesc curvilini i complex que palesen una gran exquisidesa i sensibilitat Quarta Exposició de Belles…