Resultats de la cerca
Es mostren 159 resultats
Cándido José Ruano
Música
Compositor i mestre de capella castellà.
Probablement es formà a Toledo El 1782, a vint-i-dos anys, assolí la plaça de mestre de capella de la catedral d’Àvila Més tard, al gener del 1793, fou el substitut de Francesc Juncà al capdavant del magisteri musical de la seu de Toledo, del qual prengué possessió el 5 de març del mateix any Li succeí en el càrrec Francesc Gutiérrez La seva producció musical, que es conserva a Àvila i al monestir de Montserrat, inclou obres religioses en llatí -catorze salms, sis himnes, set lamentacions, catorze responsoris i d’altres- i en romanç, sobretot villancicos En total se n’han servat un centenar
Petits Cantors de Viena
Música
Conjunt vocal austríac integrat exclusivament per infants en edats compreses entre els deu i els catorze anys.
Es formà el 1924 a partir del model de la Capella Imperial Vienesa, creada el 1498 per l’emperador Maximilià i la qual tingué com a membres futurs compositors illustres -entre d’altres, F Schubert i A Bruckner- i instrumentistes de renom -H Richter i CH Krauss- Al llarg dels més de setanta-cinc anys d’existència, ha demostrat la seva gran qualitat i s’ha guanyat el reconeixement internacional a través de gires de concerts arreu d’Europa, Àsia, Oceania i Amèrica, i també mitjançant nombrosos enregistraments La direcció de la formació ha anat a càrrec de prestigiosos músics, com U Mund, UCh…
Robert Parsons
Música
Compositor anglès.
Fou organista a l’abadia de Westminster i membre de la capella reial des del 1563 fins a la seva mort Escriví música religiosa a partir de textos llatins i anglesos, algunes cançons amb acompanyament de llaüt o de violes i molta música instrumental, especialment per a una agrupació tan típicament anglesa com el consort of viols Dins aquest darrer apartat es troben cinc In Nomine per a conjunt de violes Entre la seva producció llatina destaquen catorze motets i nou himnes
corda simpàtica
Música
En els cordòfons que en tenen, cadascuna de les cordes que, sense ser tocades, sonen en ser excitades per la vibració d’altres que sí que ho són (fregades, polsades, percudides, etc.).
Les cordes simpàtiques, anomenades també cordes de ressonància, vibren amb la mateixa freqüència o amb la d’un dels harmònics de les cordes que exciten la seva vibració, la qual cosa produeix un so conjunt tímbricament diferent -més ric- del que produirien les cordes normals les que no són simpàtiques soles Les cordes de ressonància s’empren en un variat nombre d’instruments, com ara la viola d’amor, que n’inclou de sis a catorze de metàlliques, el baríton o el sitar
Hoagy Carmichael
Música
Pianista, cantant i compositor nord-americà.
Tocà a diferents bandes abans de marxar a Nova York per fer carrera com a compositor de cançons Molts músics de jazz enregistraren peces seves, entre les quals Stardust i Georgia on my Mind Aparegué com a intèrpret en enregistraments amb figures del jazz com Benny Goodman i Louis Armstrong A partir del 1935 residí a Hollywood i treballà a la indústria del cinema Durant els anys quaranta i cinquanta obtingué fama com a cantant popular tot treballant a la ràdio, la televisió i també al cinema, on actuà en catorze pellícules
Paul Anka
Música
Cantant, compositor i empresari musical canadenc.
Fill de família siriana, fou un dels primers ídols dels adolescents de la seva època A catorze anys va compondre la balada Diana , que dos anys després enregistrà, sota la producció de Don Costa, i que el feu mundialment famós Després d’una primera època com a cantant de balades romàntiques, escriví peces per a músics com Buddy Holly o Tom Jones, i convertí el tema francès Comme d’habitude en el My Way que Frank Sinatra popularitzà També destacà com a actor a The Longest Day 1962, i es dedicà als negocis discogràfics
Scott LaFaro
Música
Contrabaixista nord-americà.
A partir de catorze anys estudià clarinet, saxo tenor i, finalment, contrabaix Treballà amb Chet Baker 1956-57 i efectuà enregistraments amb Buddy DeFranco i Victor Feldman L’any 1959 entrà al trio de Bill Evans, on creà un nou paper per al contrabaix, abandonant sovint el walking bass i executant passatges on interactuava rítmicament amb el piano amb línies melòdiques de gran riquesa Cal destacar l’enregistrament en directe del trio al Village Vanguard 1961 Mort en accident d’automòbil, el seu estil es perpetuà a través dels seus successors en la formació d’Evans especialment…
Anatolij Nikolajevic Aleksandrov
Música
Compositor rus.
Es formà al Conservatori de Música de Moscou, on estudià piano i composició amb els mestres S Tanejev i SI Vasilenko, entre els anys 1910 i 1916, i on el 1923 aconseguí una plaça de professor de composició Compongué òperes, música de cambra i música orquestral, però destacà especialment amb la música per a piano, tal com ho demostren les seves catorze sonates per a aquest instrument Fou un compositor estretament vinculat a la tradició musical russa del segle XIX, i en les seves obres, de gran expressivitat i sentit del color tímbric, es deixa veure la influència d’A Skr’abin i S Rakhmaninov
Elisabeth Leonskaja
Música
Pianista georgiana naturalitzada austríaca.
Artista precoç, inicià els estudis de piano a set anys, a onze oferí el seu primer concert amb orquestra, i a catorze, el primer recital en solitari Entre el 1964 i el 1972 fou deixebla de Nathan Milstein al Conservatori de Moscou L’any 1964 fou premiada en el Concurs Internacional de Piano, Violí i Cant George Enescu, a Bucarest, el 1975 en el Concurs Long-Thibaud de violí i piano, a París, i el 1965 al Concurs Reina Elisabet de Bèlgica Durant la seva joventut actuà a països de l’Europa oriental, com Rússia, la República Txeca, Romania, França i Àustria Des del 1978 resideix a…
Marie Wittich
Música
Soprano alemanya.
Estudià cant a Würzburg i debutà el 1882 a Magdeburg, quan només tenia catorze anys Després, la seva carrera inicià una progressió ascendent que la portà a Bayreuth, on actuà les temporades del 1901 al 1910, i més tard a Londres i Dresden Interpretà diversos personatges wagnerians, reeixint especialment en els de Brunilde i Kundry Les cròniques de l’època descriuen la seva veu com a potent i majestuosa El 1905 estrenà Salome , en el paper de protagonista Durant els assaigs de l’obra, Wittich i R Strauss tingueren fortes discrepàncies perquè la soprano opinava que no tenia la veu adequada per…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina