Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
aerosol
© fototeca.cat
Química
Suspensió col·loidal de partícules líquides o sòlides en un gas.
Les boires i els núvols són exemples d’aerosols de partícules líquides els fums, d’aerosols amb partícules sòlides Per extensió, hom anomena també aerosols, suspensions de partícules de dimensions superiors a un veritable colloide núvols de polseguera molt fina, boires salines de vora mar un dia de vent, etc Una propietat essencial dels aerosols és la concentració que fan de certs constituents del medi de dispersió gasos o vapors, per dissolució o adsorció en les partícules líquides o per adsorció en les sòlides Els aerosols…
nebulitzador
Farmàcia
Dit de l’aparell polvoritzador que permet d’obtenir una dispersió fina d’una substància medicamentosa i, així, d’afavorir la seva acció sobre l’organisme.
És emprat en forma d’aerosols per a inhalació bronquial o com a polvoritzador d’ús tòpic
nefelòmetre
Química
Instrument emprat en nefelometria que consta essencialment d’una font lluminosa, una cel·la per a la mostra i un detector fotoelèctric.
Mesura la funció de dispersió en diversos angles de les partícules en suspensió en un medi tèrbol A l’atmosfera les mesures amb el nefelòmetre permeten determinar la grandària i les propietats òptiques de les partícules aerosols
clorur de metil
Química
Gas fàcilment liquidable que és obtingut per acció del clorur d’hidrogen sobre el metanol.
És emprat com a agent de metilació, com a solvent, com a propulsant per a aerosols d’alta pressió i com a pesticida, en la polimerització del cautxú sintètic com a líquid refrigerant i en medicina com a anestèsic
coeficient d’extinció
Meteorologia
Nombre que indica l’atenuació de la radiació al seu pas per l’atmosfera.
Aquesta atenuació extinció , generalment referida a la llum solar, és deguda a l’efecte combinat de l’absorció i de la difusió de la radiació per part dels gasos atmosfèrics i de les partícules en suspensió aerosols a l’atmosfera
heliofotòmetre
Meteorologia
Física
Instrument utilitzat per a mesurar la intensitat de la llum del Sol que arriba a un determinat punt de la superfície de la Terra.
Les aplicacions dels heliofotòmetres són molt diverses Entre les més importants hi ha les que permeten determinar la concentració de diversos components atmosfèrics vapor d’aigua, ozó, partícules aerosols, etc a partir de l’atenuació de la irradiància solar en certes bandes espectrals mesurada amb els heliofotòmetres
diclorodifluorometà
Química
Gas incolor, no corrosiu i ininflamable, de punt d’ebullició -29,8°C.
És obtingut per reacció del tetraclorur de carboni i el fluorur d’hidrogen, en presència d’un halur d’antimoni com a catalitzador És molt emprat com a refrigerant i com a propellent d’aerosols És conegut amb els noms d' Arcton 6, Freon 12 i Frigen 12
espessor òptica
Meteorologia
Paràmetre que indica l’opacitat de l’atmosfera en la transmissió de la radiació solar.
A causa de la seva forta dependència de la longitud d’ona de la radiació, l’espessor òptica es refereix generalment a bandes de longitud d’ona molt estretes Normalment, s’utilitza per a indicar l’atenuació que produeixen les partícules en suspensió a l’atmosfera i llavors s’anomena espessor òptica d’aerosols
perfluorat | perfluorada
Química
Dit de cadascun dels composts orgànics que tenen tots llurs àtoms d’hidrogen substituïts per àtoms de fluor.
Té una gran importància el tetrafluoroetilè, el qual per polimerització en suspensió condueix al tefló Els composts perfluorats de pes molecular baix són emprats com a refrigerants refrigerant i com a agents propulsors en fase de vapor d’aerosols aerosol Els polímers perfluorats troben actualment una extensa aplicació industrial gràcies a les seves propietats d’estabilitat tèrmica i química, solubilitat molt baixa en els dissolvents, ininflamabilitat i escassa toxicitat
difusió de Mie
Meteorologia
Difusió de la radiació produïda per partícules esfèriques de radi comparable o superior a la longitud d’ona de la radiació incident.
A l’atmosfera és el procés responsable de la difusió de la llum solar per les partícules aerosols o les gotes de núvol, que dóna un aspecte lletós o blanc al cel, fet que indica l’escassa dependència del procés amb la longitud d’ona de la llum, en contraposició amb la forta dependència en la difusió per les molècules que hi ha a l’aire, anomenada també difusió de Rayleigh, responsable del color blau del cel net