Resultats de la cerca

El seu punt de fusió és a 98ºC i el d’ebullició a 187ºC Té gust amarg En forma bàsica, com es troba a la planta, és insoluble en aigua però soluble en l’alcohol, éter i olis De les sals utilitzades, la més emprada és el clorhidrat, que són unes pólvores blanques, solubles en l’aigua Té dues accions distintes una, sobre el sistema nerviós central, de tipus tòxic, i l’altra, sobre el perifèric, predominantment anestèsica Molt usada en medicina i cirurgia per a produir anestèsia local a les mucoses El seu consum crea dependència cocaïnomania

En la indústria farmacèutica, els alcaloides de la coca coca 3 són transformats en ecgonina, la qual, per metilació o benzoïlació, és transformada en cocaïna pura

Hom considera que a partir de 0,3 cg la intoxicació amb cocaïna pot ésser perillosa La fase aguda o d’embriaguesa té tres períodes d’eufòria, d’allucinacions tàctils, auditives i visuals i de somnolència Els efectes posteriors són llargs i molt desagradables cocaïnisme

És una de les toxicomanies més deteriorants, tant sobre el psiquisme com sobre la part orgànica caquèxia , i arriba a provocar quadres semblants als del delirium tremens , bé que hi predominen les allucinacions tàctils i auditives cocaïnomania

El més emprat fou inicialment la cocaïna hom usa avui derivats de la cocaïna procaïna, tetracaïna, l’eugenol, etc

És un anestèsic local, no tan tòxic com la cocaïna, emprat en oculística i en petites intervencions quirúrgiques locals

Són utilitzats com a anestèsics locals, i són estupefaents El més conegut i gairebé l’únic que hom utilitza és la cocaïna

Professor a Berlín, introduí l’ús de l’anestèsia en medicina i hi emprà la cocaïna injectada subcutàniament Publicà Schmerzlose Operationen 1894

Fou un dels primers a introduir l’anestèsia local mitjançant la cocaïna Hom ha donat el seu nom malaltia de Reclus a una afecció quistosa de la glàndula mamària